La invisible bretxa de salut de les dones
Gràcies a l’impuls d’organismes internacionals, la desigualtat en salut que afecta les dones s’ha situat com un dels temes prioritaris en les agendes polítiques dels governs de diversos països. En vaig parlar en aquesta columna analitzant casos de bones pràctiques, com l’estratègia adoptada pel departament de salut i serveis socials del Regne Unit per promocionar la salut de les dones. L’article d’avui està enfocat des d’una perspectiva més global per caracteritzar la magnitud del problema, les seves causes, l’impacte econòmic i les possibles vies de solució.
Tot i que, en l'àmbit mundial, les dones vivim un 8% més que els homes (esperança de vida de 73,8 versus 68,4 anys), segons l’informe elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial i l’Institut McKinsey de Salut, vivim un 25% més de la nostra vida amb mala salut o en diferents graus de discapacitat, en comparació amb els homes. Més de la meitat d’aquestes diferències apareixen en l’edat laboral (20-64 anys) i, per tant, no tenen relació amb la longevitat més gran de les dones.
Tres són les causes que expliquen aquesta desigualtat en salut: la manca d’evidència científica, les diferències en l’efectivitat dels tractaments, i el biaix en l’accés i la qualitat de l’atenció mèdica. Aquests tres elements no són independents, sinó que es reforcen mútuament. La desigualtat s’origina pel dèficit de dades sobre la incidència de les malalties i l’efectivitat dels medicaments per les dones. Per exemple, tot i que les dones constituïm el 50% dels casos de malalties coronàries, només representem el 25% dels participants en els assajos clínics. La baixa participació de les dones serveix com a justificant perquè la majoria d’estudis no mostrin els resultats de manera desagregada per sexe. Alhora, la manca de dades fa invisibles els aspectes diferencials que afecten la salut de les dones i en reforça l’infrafinançament dins del conjunt dels fons de recerca biomèdica. Això inclou tant malalties que afecten tota la població com també problemes de salut que només afecten les dones. Des de l’Institut Nacional de Salut, la principal font de finançament públic als Estats Units, els estudis centrats en la disfunció erèctil es financen cinc vegades més que els que analitzen la síndrome premenstrual.
Conseqüències del biaix científic
La combinació de la manca de dades científiques diferenciades per sexe i la menor representació de les dones en els assajos clínics es tradueix en diferències significatives en l’efectivitat dels tractaments. Des de l’any 2000 els efectes adversos dels medicaments que ja han estat aprovats per l’agència americana del medicament (U.S. Food and Drug Administration) afecten un 52% més les dones. La xifra continua sent elevada, un 36%, si ens restringim als efectes adversos amb conseqüències greus o mortals.
Aquests dos elements desemboquen en el tercer, el biaix en l’accés i la qualitat de l’atenció mèdica, que es manifesta en les barreres que troben les pacients dones a l’hora de rebre un diagnòstic. Un estudi que utilitza dades dels últims 21 anys a Dinamarca mostra que la majoria de dones són diagnosticades amb retard en les 700 malalties analitzades. En el cas del càncer, les dones reben el diagnòstic 2,5 anys més tard que els homes, mentre que en la diabetis el retard és de 4,5 anys.
Aquestes desigualtats en salut afecten el benestar de les dones, però també la seva participació laboral, la seva productivitat, la probabilitat de promoció laboral i, en última instància, el salari. Segons les estimacions més recents, l’eliminació total d’aquestes desigualtats revertiria en un augment d’1,7% en el PIB mundial. Tot i els costos que implicaria aquest exercici, el retorn econòmic d’aquesta inversió en la salut de les dones és clarament positiu: cada dòlar invertit genera un guany econòmic de 3 dòlars.
Les polítiques que es poden implementar per reduir aquestes desigualtats tenen un paral·lelisme clar amb les seves causes. La disponibilitat de dades desagregades per sexe sobre la incidència de les malalties i l'eficàcia dels tractaments és crucial. Si la prevalença de certes malalties, com l'endometriosi, està infraestimada, es redueix el potencial de mercat dels possibles medicaments, i la inversió d’entitats públiques i privades. Al mateix temps, afavorir els projectes de recerca liderats per dones implica, de facto, una priorització de la recerca en salut de les dones, a causa de les àrees d’especialització de les científiques que fan recerca mèdica. La inclusió de les diferències per sexe en la manifestació dels símptomes de les malalties dins dels currículums d’educació i de pràctica mèdica suposaria també un avenç crucial. Molt per fer, però molt a guanyar.