Gràcies, lectors
Estimat lector, quant de temps fa que existeix aquesta columna? L’Àlex Font, que com sabeu ha passat a millor vida (ha deixat de ser cap per convertir-se en corresponsal econòmic) per passar la batuta a l’Albert Martín, em va demanar de fer un cafè ja fa uns anys. “Ei, vull que facis una columna a l’ARA explicant el teu dia a dia com a empresària”. Em va enganyar, i aquí estem, setmana rere setmana després de sis anys.
Després de decidir quines coses escriuria a la columna i quines no, quins eren els límits de la meva bilis i com de punyent podia ser (he de dir que en tot aquest temps l’Àlex només m’ha dit una vegada que m’havia passat), va arribar la famosa il·lustració (en el meu dia a dia no porto màscara) i el pseudònim que vam triar. Ni em considero executiva ni agressiva (empresària que sobreviu, diria, més aviat), però queda molt bé.
Gràcies, Àlex, per haver apostat per aquest contingut tan poc ortodox i, sobretot, gràcies per haver-me donat un espai per parlar de coses del dia a dia que, pel que es veu, agraden als lectors. La setmana passada vaig rebre al correu de l’Executiva un mail que em va arribar al cor. “Si fas una ampliació de capital m’agradaria, humilment, participar-hi... i sense avals”, em deia un lector que en el mateix lot m’oferia la mentoria del seu pare. Quin valor! Si no em coneix! Si no sap què fa (tot i que pugui sospitar-ho) la meva empresa! Gràcies, lector!
Fa uns quants dies més, un altre lector d’aquesta columna em va escriure oferint-me feina a la seva empresa. Va sospitar que em dedico a l’àmbit de la comunicació i em va dir què demanava. Òbviament, ja tinc prou feina amb les meves cosetes, però gràcies! En aquests anys han intentat fins i tot lligar amb mi. Un dia, un lector em va dir que li agradaria que sopéssim junts. Un aplaudiment per als senyor il·lustradors de l’ARA, que han enamorat un seguidor amb un dibuix.
Estimats lectors, moltes gràcies per seguir aquesta columna. Escriure-la em permet reflexionar sobre problemes i dubtes que em sorgeixen. Espero que a vosaltres també us ajudi o, si més no, que alguna vegada us faci riure, plorar... o enfadar-vos.