Fuck 2020

Saturn devorant el seu fill és un quadre espantós de Francisco de Goya del 1823 que sempre m’ha fascinat. Forma part de la sèrie de pintures negres de l’artista i s’hi representa com el déu es menja el seu fill (ja sense cap i absurdament gran per ser acabat de néixer) en una referència al·legòrica al pas del temps. El déu, segons la mitologia grega i romana, es menjava els seus fills acabats de néixer per por de ser destronat per ells.

Buscant informació per fer aquest article he descobert alguna dada interessant més sobre aquesta obra que es pot veure al Museu del Prado de Madrid: Goya superava els 70 anys quan la va pintar, i Saturn s’hi representa amb una llarga cabellera blanca, cames ossudes i ulls terrorífics que et gelen el cor.

Cada cop que arriben aquestes dates penso, com tothom, en el que hem deixat enrere. No em fa por fer-me gran, és la vida, però sí que m’agrada mirar enrere per, amb el pas del temps, tornar a entendre el que he viscut. Aquest 2020, en realitat el que m’agradaria és fer una foguera gegant i cremar-hi moltes coses.

L’any que s’acaba ha amenaçat com mai la nostra forma de vida, ha causat mort i dolor, ens ha tapat la cara com si fóssim uns delinqüents, ens ha allunyat de les altres persones (les que ens estimem i les que no) i ens ha generat por de pràcticament tot. Por de no vendre, que no et paguin, de no poder pagar, de no resistir...

Saturn està a punt d’acabar-se aquest any que no esperàvem viure, però ni molt menys el farà desaparèixer del tot. L’any del covid-19 ha passat i ens en queden les seqüeles, per descomptat també en el món de l’empresa. Ha passat, però també quedem nosaltres i les empreses que hem tingut l’encert, la sort i la insensatesa de sobreviure, una mica més vells i amb molts cabells blancs més.

Emulant Rosalía amb el seu “Fuck Vox”, deixeu-m’ho dir per fi: “Fuck 2020”.