El comprador fantasma

BarcelonaHi ha una paraula castellana horrible, que només era normalitzada en la meva infància dels anys 80, que defineix molt bé què penso d'algunes persones amb qui em trobo quan em poso el barret de comercial. És barroera i masclista, vulgar i anacrònica en el nostre millor present de tolerància i respecte, però que em ve al cap avui, ara mateix, després d'haver contestat un e-mail que m'ha fet treure bilis per la boca.

Perdoneu-me, joves, però m'he criat entre orangutans i lògicament també soc una mica de la tribu... i, a més, ara estic emprenyada. No reproduiré la paraula, però sí la definició de Word Reference: "Insult que s'aplica a la persona que excita sexualment un home sense intenció de satisfer el desig provocat".

Això és el que penso d'alguns potencials clients que adoren l'adoració, que demanen propostes ben ambicioses, mostren interès i entusiasme a les reunions i, al final, resulta que t'han fet treballar per no res. El no va amb l'ofici del comercial. I fins i tot es pot aguantar la mala educació, el no amb males maneres, superb i condescendent. Ho accepto tot, menys els que només volen fer-se els interessants o, encara pitjor, tenir el teu favor per l'expectativa generada pel fet que comprarà el que li vens. Llestos, miserables i arribistes, més traïdors com més mediocres. Fantasmes amb bola i cadenes.

Un amic deia sempre que a la vida pots fer qualsevol cosa, menys ser pesat. Afegeixo que a la vida professional pots fer qualsevol cosa, menys fer perdre el temps. I quan ho fas conscientment, amb tacticisme de driblatge curt, fas perdre el temps, però també perds la credibilitat. Aquest suposat client ha perdut el meu respecte i, si actua així amb moltes més com jo, acabarà tenint tota una col·lecció de haters que mai li faran un favor.

Jo, segur, no n'hi penso fer cap.