Això del ChatGPT qui ho paga?

Torno a parafrasejar Josep Pla, avui per donar una ullada a les derivades econòmiques de l’actual fal·lera per la intel·ligència artificial (IA) generativa i, més en concret, pels xatbots com el ChatGPT d’OpenAI, el servei d’internet que ha assolit més ràpidament els 100 milions d’usuaris: només ha trigat un mes, enfront dels nou mesos que va trigar TikTok i els dos anys i mig que li va costar a Instagram.

L’efecte de ChatGPT, o més exactament de la seva incorporació al cercador web Bing de Microsoft i l’aparent tardança per part de Google a fer el mateix amb l’equivalent propi Bard, s’ha traduït en una caiguda considerable del valor a la borsa d’aquesta segona empresa. El motiu: els cercadors web amb interfície de xatbot costaran més de rendibilitzar amb anuncis; això afectarà molt més Google (92,9% del mercat mundial de cerques) que Bing (3%) i, a més, la publicitat pesa moltíssim més al compte de resultats de Google que al de Microsoft.

Però parlar de valor borsari és gairebé com parlar de fum. En canvi, incorporar xatbots en els cercadors incrementa el cost i, per tant, afecta de manera tangible els beneficis operatius. Tan tangible com que Google podria deixar de guanyar 36.000 milions de dòlars cada any si es deixa portar per la febre del ChatGPT. L’analista Dylan Patel ha calculat que Google factura 1,61 cèntims per cadascuna de les 320.000 cerques que atén per segon, que fins ara li costen 1,01 cèntims respondre. Però si afegís una funció de xatbot, la infraestructura addicional necessària li costaria 0,36 cèntims més per cerca. Amb tot plegat, els 55.500 milions anuals de benefici es quedarien per sota dels 20.000 milions. D’aquí que a Google, tot i tenir millor tecnologia d’IA que OpenAI, li costi tant decidir-se a desplegar-la.