Samarretes que adoctrinen: “Tot està anant de puta mare”

Abans de continuar llegint aquest article és imprescindible que activeu el sentit de l’humor. Els protagonistes són dos amics, independentistes, que es dediquen a la comunicació sobretot política i que prefereixen no desvelar la seva identitat. De tant en tant es feien, a nivell d’aficionats, samarretes amb lemes en què ironitzaven sobre l’actualitat i “fent conya” de la línia política que ells mateixos defensen. “Cada cop tenien més èxit en el nostre entorn”, explica un dels creadors. I és aquí on van decidir convertir l’afició en un negoci, que van batejar com La Doctrina. Van començar a idear-lo poc abans del confinament, però el fet d’estar tancats a casa durant tres mesos els va ajudar a donar-li l’impuls final. Van sortir al mercat al juliol, pràcticament en el mateix moment que ho feia la resta de la societat de casa seva. I ho van fer a través de la venda online (Ladoctrina.cat) i amb una idea clara: “No els donem la samarreta que volen”. El punt de partida és que les frases que estampen a les samarretes “sonessin molt i tinguessin un punt de cunyadisme”, puntualitza l’impulsor. “De fet, són un fail perquè són frases que han fet molta fortuna per vendre coses que després no han passat”, afegeix.

Van començar venent sis doctrines. En desgranem algunes. El desembre del 2017, en plena campanya electoral, Puigdemont prometia des de Brussel·les que si guanyava les eleccions tornaria a Catalunya per ser investit president. Les seves paraules exactes van ser: “Jo tornaré al Palau de la Generalitat, que ningú en tingui cap dubte”. Les eleccions les va guanyar, però continua a Brussel·les. La doctrina que van aprendre aquests joves empresaris d’aquella promesa va ser: “Abraça’m fins que torni Puigdemont”. Més exemples. L’octubre del 2019 surt la sentència del Procés i esclaten les manifestacions a la plaça Urquinaona. La imatge que es va repetir durant dies va ser la de contenidors cremats. La lliçó de La Doctrina: “Barcelona posa’t guapa”.

La pandèmia tampoc s’ha escapat de les seves ironies. El 25 de febrer, el que era secretari de Salut Pública, Joan Guix, assegurava sobre el covid-19: “Si ens posem a comptar, la grip és molt més greu”, una afirmació avalada també per nombrosos epidemiòlegs. La lliçó de La Doctrina: “És com una grip”.

Dos exemples més. En ple confinament va sorgir la campanya Tot anirà bé. Cada cop es veien més pancartes en balcons i ajuntaments amb l’arc de Sant Martí i amb aquest lema que intentava buscar la part positiva de la pitjor crisi sanitària viscuda en els últims anys. La lliçó de La Doctrina: “Tot està anant de puta mare”. A l’última a incorporar-se després de l’enrenou que s’ha generat amb l’aprovació de la llei Celaá li calen poques explicacions: “Perdó per parlar català a Catalunya”, amb l’ emoji de les mans que demanen disculpes.

“La que està tenint més èxit és la de Barcelona posa’t guapa”, explica l’empresari. El negoci va començar amb samarretes i bosses però ara ja l’han ampliat amb nous productes, com mascaretes o dessuadores. Els seus canals de comunicació són Instagram i Twitter. “En aquesta última xarxa social el tipus de crítica que fem funciona molt bé entre els usuaris”, explica. El públic és jove, no supera els 40 anys, i català. “El 100% de les seves vendes es fan a Catalunya, no ens hem plantejat fer res en castellà”, deixa clar.

El despatx de l’empresa és casa seva i, tot i que encara no ho han explorat, no descarten l’obertura d’una botiga física. De fet, alguna ja s’ha posat en contacte amb ells per vendre els seus productes. La inversió que van fer per impulsar el negoci va ser “mínima” (inferior a 5.000 euros) i el seu objectiu per a aquest any és recuperar aquesta quantitat. Com defensen en una altra de les seves doctrines : “Ho tenim a tocar”.