Cinc anys de la Privalia francesa: el portal de moda que ven ampolles de vi
La companyia, fundada a Barcelona, és propietat des del 2016 del grup Veepee i ha sumat sectors més enllà de la roba
EL 14 d'aril del 2016 i, després de mesos de negociacions, Catalunya es despertava amb un titular que aleshores encara no era tan habitual. “Privalia passa a mans de la francesa Vente Privée”. Tot i que la xifra no es va arribar a confirmar mai (però es calculava al voltant dels 500 milions d’euros), la venta del portal d’estocs de moda suposava la primera gran operació per a una tecnològica catalana. Lucas Carné i José Manuel Villanueva es convertirien en els primers d’una llista d’emprenedors nostrats que han acabat venent la seva start-up per una suma considerable de diners que, en molts casos, ha finançat futurs projectes empresarials.
Privalia, però, no va morir en aquest canvi d’amos. De fet, ni tan sols ha perdut el nom. En aquests cinc anys de nova vida francesa, ara sota el paraigua del grup Veepee (el nom va canviar en un redisseny global el 2020), ha passat de ser principalment un e-commerce de moda de l’última temporada a abraçar cada vegada més categories. Al capdavant de les operacions encara hi ha qui en el moment de la venda era el director general de Privalia. “Seguim tenint dues marques a Espanya perquè pensem que són fortes, però és cert que Privalia potser era una companyia menys diversificada que Veepee i ara també venem articles de gastronomia o objectes de la llar”, explica Albert Serrano, responsable del grup francès a l’Estat.
Per a una empresa que fa negoci venent el que les firmes de moda ja no ofereixen a les botigues, la pandèmia va suposar més un salt endavant que una clatellada. “Un cop vam passar el primer xoc vam tenir molts estocs perquè les marques ja no podien vendre als establiments físics i van aprofitar el nostre canal”, explica el directiu. Sí que se’n va ressentir, però, la seva categoria de viatges i productes concrets com la roba de mudar. El 2020 el grup Veepee -que no desglossa els resultats per països- va facturar 3.800 milions d’euros, i de les 7.000 marques que hi col·laboren, 1.500 ja es gestionen directament des d’Espanya, el seu segon mercat per volum de negoci. L’empresa acaba d’estrenar unes noves oficines de 6.000 metres quadrats repartits en cinc plantes a l’Hospitalet de Llobregat on hi treballen prop de 670 persones. Al conjunt d’Espanya són uns 1.000 empleats.
Quan va néixer el 2006, el model de Privalia era pioner: comprar per internet estava molt lluny de ser l’hàbit que és avui en dia (i encara més en moda). Altres booms d’aquell moment com els portals de cupons tipus Groupalia o LetsBonus han acabat força en l’oblit, però els outlets digitals es resisteixen a desaparèixer. “A diferència del model de cupons on ni els clients ni els proveïdors mai acabaven d’estar contents, les firmes de moda tenen una necessitat de fer rotar la col·lecció ràpidament i segueixen confiant en nosaltres, per això és un model més resilient i que segueix creixent”, assegura Serrano. No obstant, admet que el sector s’ha consolidat -la integració de Privalia a Veepee n’és un exemple- fins a quedar-se com a màxim amb un parell de grans empreses per a cada mercat. “El que busquen les marques és vendre el màxim de volum en el temps més curt possible”, insisteix.
Formar part d’un grup internacional també ha servit perquè la nova Privalia pugui provar amb els clients espanyols experiments que ja han funcionat a França. És el cas de dues iniciatives amb les quals l’empresa vol posar una pota en l’economia circular.
El projecte Re-Cycle és una estratègia per promoure que els clients (a Privalia en diuen “socis”) tornin la roba quan ja no la fan servir. Els teixits s’enviaran al magatzem de la companyia a Santa Oliva (al Baix Penedès) per reciclar-los o, en cas que estiguin en prou bon estat, revendre’ls en un nou portal de segona mà després d’un procés de rentat i desinfecció.
Veepee també assajarà a Espanya un gir a la seva política de devolucions, de manera que els articles que retornin els clients pel motiu que sigui es puguin vendre de nou sense passar per les instal·lacions de l’empresa. “Seria molt més sostenible, perquè t’estalvies un pas d’aquest triangle”, explica Serrano. Així doncs, aquests productes “rebutjats” s’oferirien a un preu més atractiu durant un marge d’alguns dies perquè l’empresa pugui trobar-los una nova llar.