L'accidentat viatge del Tata Nano, el cotxe compacte que només costava 878 euros

BarcelonaUna escombreta d'eixugaparabrises, en comptes de dues. Tres cargols a les rodes, en lloc de quatre. Un sol retrovisor. Per accedir al maleter calia fer-ho des de l'interior del vehicle, perquè no tenia porta pròpia. Tampoc estava equipat amb direcció assistida, aire condicionat ni airbags. Així era el Tata Nano, el curiós vehicle low cost que el conglomerat industrial indi Tata va presentar en un acte multitudinari el 10 de gener del 2008. Ho va fer en el marc de l'Auto Expo India, una de les cites més rellevants del sector a l'Índia.

"Fa uns anys, vaig adonar-me que hi havia moltes famílies que es desplaçaven juntes en moto: el pare conduïa amb la filla als peus i la mare anava darrere, amb l'altre infant als braços", va exposar Ratan N. Tata, president de la divisió de vehicles de Tata. Allò va encendre-li la bombeta. "Hem decidit crear un vehicle assequible, que compleix totes les normatives d'emissions contaminants i que podrà donar més seguretat i confort a aquestes famílies", va anunciar.

Amb la mítica Així parlà Zaratustra popularitzada a la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai i com si es tractés d'un gran progrés, va irrompre a l'escenari el diminut Tata Nano. Amb un preu de sortida al mercat que no arribava als 1.300 dòlars de l'època –aleshores uns 878 euros–, la premsa índia de seguida el va batejar amb el sobrenom del cotxe del poble.

"La companyia va idear el vehicle com un potencial substitut de la moto, però el mercat el va percebre com un model de cotxe més", aclareix Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG). Per a l'expert, aquest és un fet que va fer patinar el vehicle de bon inici. "A l'Índia, tenir cotxe era un luxe i no una utilitat", continua l'expert.

"El 2009 encara era sinònim d'estatus familiar i, per tant, ningú aspirava a lluir un cotxe tan barat", contextualitza. Si bé informes de l'agència de ràting Crisil havien apuntat que el Tata Nano eixamplaria el mercat de l'automòbil nacional un 65% i faria caure el preu dels vehicles de segona mà un 30%, les xifres de vendes no van corroborar-ho. Tata esperava vendre'n 250.000 unitats cada any, però tan sols van aconseguir col·locar-ne, anualment, uns 70.000, segons va detallar un portaveu al The Indian Express. 

Malgrat que el model de cotxe va estar al mercat durant una dècada, mai va acabar de funcionar. "El vehicle patia un problema de base: el van idear amb miopia de màrqueting: l'empresa va crear-lo pensant que respondria a les necessitats del mercat i no va ser així", analitza Espinet.

El fet que algunes de les primeres unitats s'entreguessin amb retard, patissin errors tècnics i, fins i tot, s'incendiessin de manera sobtada, tampoc va jugar a favor del model. "Realment, les motocicletes seguien sent més barates i si la gent volia un cotxe, per un preu similar podia aconseguir-ne un de segona mà amb més prestacions i prestigi", detalla l'expert. "En cap cas va arribar a convèncer ni a provocar l'emoció que ha de transmetre un producte d'èxit", acaba Espinet.