Ikea porta a Barcelona la seva apli de manetes a domicili

Aquesta història comença amb un gos anomenat Kobe i la seva responsable, Leah Busque. Una nit Busque es va quedar sense menjar per a la seva mascota i ho va veure clar: calia crear un lloc virtual al qual poder recórrer davant de situacions similars. Era el 2008, les start-ups als Estats Units estaven a l’ordre del dia, així que va decidir fer un pas endavant i idear l’eina. El que llavors va néixer com RunMyErrand ara és TaskRabbit, una plataforma que des del 2017 és propietat d’Ikea que connecta treballadors independents amb persones que necessitin una tasca de reparació a casa: des d’una fuita d’aigua fins al muntatge d’un moble.

La idea d'aquesta emprenedora nord-americana és ara una realitat a Barcelona, on l’empresa acaba de començar les seves operacions. Ho fa sense oficina, les gestions dependran de la matriu europea situada a Londres i el servei d’atenció al client funcionarà des de Porto (Portugal) amb un equip que parla castellà i català, “evidentment”, apunta Sarah Fried Rose, l’actual presidenta de TaskRabbit.

La marca arriba a Barcelona amb el suport de les tres de botigues que la companyia sueca de mobles té a l’àrea metropolitana. “Ikea està creixent molt ràpid i ha entès que els seus clients busquen una comoditat extra. I una manera d’oferir-la és amb el muntatge de mobles”, explica Fried Rose, aprofitant la reflexió per treure pit: “L’estratègia de més confiança, ràpida i segura era TaskRabbit”. Així, a partir d’ara, quan un client d’Ikea compri a la botiga de l’Hospitalet, Sabadell o Badalona, si decideix contractar el servei de muntatge de mobles, qui s’arribarà a casa seva serà un treballador independent que haurà vist la proposta mitjançant l’aplicació.

El model laboral és similar al que han posat de moda empreses com Glovo o Deliveroo i que actualment està molt qüestionat. “Els taskers són treballadors autònoms. Tenim un model de negoci basat en el fet que el treballador tingui el control absolut de la seva feina”, indica la presidenta de la companyia. Aquest control ve donat en forma de llibertat per establir preu, horari, forma de treballar, eines que pot aportar i, sobretot, el poder de triar entre fer una tasca o no fer-la. Però més enllà d’això l’empresa s’ha inventat una happiness pledge (insígnia de la felicitat) que garanteix fins a 10.000 euros per a cada transacció. És a dir, que en cas que sorgeixin desavinences irresolubles entre les dues parts, “la companyia està preparada per respondre”, resumeix.

Pel que fa a la protecció del client, l’empresa demana al treballador que quan es registri a la plataforma inclogui una fotografia perquè sempre se sàpiga qui ha d’anar a casa de l’usuari. Aquí a Barcelona, a més, es demana un certificat que acrediti que el treballador és autònom.

La qüestió, però, és que a un tasker se li pot demanar gairebé qualsevol cosa: als Estats Units s’ofereixen tant per pintar un habitatge, transportar mobles per un trasllat, fer una neteja puntual a la llar o donar un cop de mà amb el jardí, com per fer de missatger, de cambrer en una festa privada o per fer una cua en lloc de la persona interessada. Aquí tenen habilitades 26 categories. “Quan obrim un nou mercat oferim les que creiem més adequades i en què podem garantir un servei excel·lent, però sospito que ens anirem obrint a noves categories gradualment”, assenyala Fried Rose.

TaskRabbit parteix de l’experiència en altres països per definir l’objectiu a Barcelona: que la gent els conegui a través d’Ikea però que després descobreixin la sèrie de serveis alternatius. Fried Rose no dona xifres concretes de facturació, però la seva relació amb Ikea està centrada en un creixement sostenible en el temps. “Sempre tenim en ment la intenció d’obtenir beneficis”, defensa. “I estem ben posicionats per aconseguir-ho”, sentencia.