Europa té un problema poc habitual: energia superbarata

A causa de la ràpida expansió de l'energia solar, l'electricitat a Espanya és cada vegada més barata. Entre les onze del matí i les set del vespre, les hores amb més sol en un país amb molt de sol, els preus sovint baixen fins a zero als mercats majoristes. Fins i tot a Alemanya, que de cap manera entra dins la definició de país assolellat, els preus majoristes van ser negatius en 301 de les 8.760 hores comercialitzades l'any passat.

Mentre els panells solars i les granges eòliques conquereixen Europa, la pregunta que es fan els legisladors del continent és què cal fer amb tota l'electricitat que produeixen. Preus ultrabaixos –o negatius– apuntarien que ara mateix no se n'està fent un bon ús, perquè reflecteixen errors tant d'infraestructura com de regulació. Hi ha tres maneres a través de les quals les empreses i els reguladors poden establir un mercat més eficient: enviar energia a àrees on no n'hi ha un excés, moure la demanda a hores en què hi ha abundància d'energia o emmagatzemar l'energia com a electricitat, combustible o calor.

La necessitat de fer aquestes modificacions és cada vegada més urgent. El boom de les renovables a Europa és més gran que en qualsevol altra part del món ric. L'any passat el continent va instal·lar aproximadament el doble de nova capacitat que els Estats Units, amb 56 gigawatts (GW) de nova electricitat solar i 17 GW de noves plantes eòliques, i les últimes xifres apunten que aquest any se superaran. Per al 2030, el 43% del consum energètic total de la Unió Europea provindrà de fonts renovables, en comparació amb el 23% del 2022, segons les últimes normes.

Enviar energia a indrets sense excedents requeriria una xarxa més ben connectada. Entso-e, una organització europea d'operadors de xarxes, calcula que la millora d'enllaços internacionals asseguraria que el 2040 es podrien utilitzar cada any 43 terawatts hora d'electricitat avui malgastada. Aquesta dada és més que l'actual consum anual de Dinamarca. Segons el think-tank Bruegel, una xarxa d'aquestes característiques necessitaria entre un 20% i un 30% menys de capacitat d'emmagatzematge i suport.

El problema és que les extensions de xarxes requereixen temps i topen amb oposició. Com a resultat, les companyies energètiques han optat per fer-les subterrànies, cosa que n'augmenta el cost. Les extensions també generen discussions. Quan s'estableix una connexió, el mercat amb preus de l'electricitat més baixos inevitablement començarà a exportar energia al que els té més alts. Encara que els dos territoris surtin beneficiats de la transacció, a un costat els beneficiats seran els productors d'electricitat i a l'altre els consumidors, i l'altre grup hi sortirà perdent en tots dos llocs. El 18 de juny, Suècia va cancel·lar el Hansa PowerBridge, una connexió de 700 megawatts amb Alemanya, per la por que augmentaria els preus als consumidors domèstics.

L'opció següent per als legisladors és moure la demanda. Això no vol dir que calgui convèncer tothom que es dutxi a l'hora de dinar, quan el sol brilla més. La idea és moure les fonts de demanda més flexibles, com ara la càrrega de vehicles elèctrics a hores amb energia abundant. Fer-ho demana instal·lar termòstats intel·ligents que mesuren no només quanta energia es gasta, sinó també quan es gasta, i que així es permeti variar els preus. No obstant això, de moment els països encara estan fent progressos en la instal·lació d'aquests aparells. Tot i que quasi tothom en té un a Espanya, a Alemanya no en té gairebé ningú.

Un altre obstacle per modificar la demanda són els règims de fixació de preus existents. Per exemple, Karoline, una caldera gegant a la ciutat alemanya d'Hamburg, està a punt per transformar l'electricitat sobrant en calefacció per a 20.000 llars. Ha de pagar recàrrecs mensuals complets per utilitzar la xarxa encara que només en faci ús poques hores, la qual cosa fa que sigui massa car connectar-se. Com a conseqüència, sovint està inactiva, fins i tot quan les turbines eòliques locals estan apagades per evitar un excés de capacitat a la xarxa. Mentrestant, els consumidors pateixen problemes semblants. Solen pagar el cost de connexió amb tarifes fixes, independentment de quan utilitzin l'energia. La UE està pressionant els països i els mercats perquè siguin més flexibles, però actualitzar la regulació, els mètodes de fixació de preus i la tecnologia de la xarxa demana temps.

¿Podria un millor emmagatzemament solucionar el problema? A Vantaa, a Finlàndia, una empresa energètica local està a punt de perforar un forat de la mida de 440 piscines olímpiques al sòl rocallós del municipi. S'omplirà amb aigua escalfada a 140 graus que permetrà emmagatzemar 90 GWh de calor, una quantitat suficient per mantenir la ciutat escalfada durant un any. Altres companyies estan millorant l'ús de bateries per a emmagatzematges de curta durada. Però, per desgràcia, aquests sistemes acostumen a estar limitats per les actuals estructures dels mercats energètics. Quan es tracta de gestionar la congestió o controlar freqüències, els mercats normalment estan creats sobre la base que el suport arribarà d'energia procedent de plantes convencionals de gas natural. "A Europa l'ús eficient de l'excés d'electricitat ni es preveu ni es promou", lamenta Julian Jansen, de Fluence, un productor de productes d'emmagatzematge d'energia.

El cotxe elèctric, possible solució

Amb més incentius, els legisladors podrien fer entrar en joc les bateries domèstiques. Jochen Schwill, de la start-up Spot My Energy, creu que una casa alemanya amb bateries podria rebre 600 euros a l'any si emmagatzemés energia per a la xarxa. Els vehicles elèctrics també hi podrien tenir un paper, perquè, en essència, són dos aparells en un: un cotxe i una bateria. Octopus, un operador energètic britànic, ha llançat fa poc una tarifa que ofereix la càrrega del vehicle gratuïta si és l'empresa qui decideix quan es carrega i si també pot abocar electricitat de la bateria a la xarxa. Si s'utilitzessin més àmpliament, tarifes així podrien utilitzar els excessos d'electricitat i, gràcies a costos més baixos, fer més atractius els vehicles elèctrics.

Sense incentius millors, Europa patirà per utilitzar els creixents superàvits d'energia que té. I això reduirà els beneficis als inversors en renovables. Al maig, la ràtio de captura (la proporció del preu diari mitjà capturat) dels panells solars alemanys va caure fins al 50%, quan tres anys abans era del 80%, segons els càlculs del consultor energètic Julien Jomaux. L'electricitat ultrabarata s'ha de celebrar. Però com està descobrint Europa, pot ser difícil d'explotar.