La dura vida dels 'unicorns' catalans

El metge i historiador de l’antiga Grècia que en va deixar testimoni per primer cop deia que vivien a l’Índia. Per tant, no seria estrany que l’animal estrany de quatre potes i amb una banya al front de qui li havien arribat tantes llegendes fos realment un rinoceront. El mateix misticisme que va convertir l’unicorn en un símbol de puresa i fantasia al llarg de la història s’ha colat al territori de les start-ups, on aquesta criatura mitològica ha adquirit un nou significat. Un ésser tan especial i difícil de trobar que ara dona nom a les companyies tecnològiques valorades en més de 1.000 milions de dòlars en un mar de projectes que neixen i moren. 

Com hem explicat en les pàgines d’aquest diari força vegades, Catalunya no s’escapa del fenomen. Encara que el criteri per fer la selecció és discutible. Hi hem d’incloure les empreses fundades per catalans, però amb seu a l’estranger? Hi haurien d’aparèixer les que han estat comprades per competidors estrangers? Els pioners d’internet s’han de considerar unicorns o és un títol reservat per a la nova fornada? Ho deixen de ser quan la seva valoració cau o quan surten a borsa?

“Si parlem de Barcelona o Madrid, en surten pocs i trobar un unicorn que pot duplicar cada any els resultats és encara menys freqüent. Pots tenir una valoració de 1.000 milions de dòlars, però sovint els inversors hi han posat més que aquesta quantitat. Hi ha empreses molt bones que creixen un 20% cada any i ja és una bona dinàmica, però a tots ens encanten les superestrelles i per això hi ha aquesta fascinació”, remarca Jan Brinckmann, professor d’Esade i investigador de l’Esade Entrepreneurship Institute. A l’Emprenem hem comptat fins a cinc unicorns catalans que, com en qualsevol bona faula, tenen històries no exemptes de capítols feliços i uns altres de més truculents.

El degà d’aquesta selecció és l’agència de viatges online amb què segurament heu acabat buscant bitllets d’avió alguna vegada. L’últim exercici fiscal d’eDreams –en els seus comptes es va acabar a finals de març del 2023– va acabar amb menys pèrdues i més ingressos. Encara que la xifra final van ser 43,3 milions d’euros marcats en color vermell, un 34% menys que l’any anterior, les seves vendes es van disparar un 47%, fins als 621 milions d’euros. Cal remuntar-nos al 2018 per trobar un exercici amb guanys a l’empresa que dirigeix el nord-americà Dana Dunne. De fet, el 2019, l’any abans que arribés la pandèmia de covid, eDreams ja perdia 40,5 milions d’euros, una xifra encara inferior a l’última. Així i tot, si ens fixem en les darreres publicacions parcials de resultats, la situació financera d’eDreams albira un horitzó menys fosc. Durant el primer semestre del seu any fiscal, que es va acabar el 30 de setembre, va perdre 1,6 milions d’euros, quan en el mateix període de l’any anterior van ser 24 milions en negatiu.

La companyia –que va traslladar la seu social de Madrid a Luxemburg, encara que la base operativa és a Barcelona– està força centrada en el seu programa de subscripció de viatges Prime, que a finals d’octubre comptava amb 5,2 milions de clients. Aquesta via els aporta més de la meitat dels ingressos i l’empresa ja es defineix més com un Netflix o un Spotify del turisme que no com un simple cercador de vols i allotjaments. eDreams entraria en aquest calaix d’unicorns que ja han sortit a borsa i, encara que l’acció no es troba en els seus màxims històrics, els títols sí que s’han revaloritzat l’últim any.

Contactada per l'Emprenem, l'empresa recorda que el 2024 celebren "25 anys d'innovació i transformació" i que continuen expandint la presència mundial i les capacitats tecnològiques: "Mirant cap al futur amb optimisme, atès el pronòstic de creixement i oportunitats expansives".

Tots els mals de Glovo

Si a la plataforma de viatges encara la persegueixen les pèrdues, el cas de Glovo és encara més accentuat. S’hi sumen les multes, les sentències judicials i els problemes amb la legalitat dels quals l’aplicació catalana de repartiment a domicili no s’ha desfet mai. La seva vida com a unicorn, estatus que va aconseguir el 2019, tres anys abans de l’adquisició per part de Delivery Hero, no ha estat gens plàcida. Aquell mateix any –l’últim exercici complet amb dades disponibles– l’empresa amb seu a Barcelona va registrar unes pèrdues de 421 milions d’euros (un 13% menys que el 2021), encara que les vendes van ser de 970 milions (un 65% més). Glovo és el retrat perfecte de la start-up que creix a ritme frenètic, però tant en facturació com en números vermells, fins que els inversors –en aquest cas a través d’uns nous amos– comencen a inquietar-se i demanen rendibilitat. 

Delivery Hero ja compta que el cost de les sancions laborals a què s’enfronta la companyia pot arribar als 400 milions d’euros. De fet, mentre el cercle de la Seguretat Social sobre l’apli s’estreny cada vegada més, Glovo ha aconseguit que la justícia li concedeixi un baló d’oxigen. L’Audiència Nacional va confirmar el mes passat la suspensió d’un pagament de 64 milions d’euros per multes i liquidacions sobre el seu model laboral, que avui continua fent servir riders autònoms. Aleshores l’empresa va al·legar que fer front a aquest import generaria una “situació extrema” i “problemes de liquiditat a curt termini”. Glovo assegurava al tribunal que l’any 2023 encara havia acumulat 209 milions d’euros de pèrdues i que la caiguda en picat de les accions de Delivery Hero “posa en risc les aportacions que pugui fer a la companyia”. Pocs dies abans havia anunciat el tancament dels seus supermercats fantasma en sis ciutats espanyoles i la Inspecció de Treball l’havia multat per incomplir la llei rider.

“Els inversors ara tenen molta més por de perdre diners amb aquests unicorns. Estan cremant tants diners al mes que gairebé és impossible sobreviure sense aquest ritme de finançament. Per això han hagut de reduir despeses i moltes vegades aquestes són els costos laborals. Hem vist reduccions de plantilla importants: jo pensava que aquestes onades s’havien acabat, però sembla que encara no”, remarca Brinckmann. Segons el seu parer, la rendibilitat és més important que la valoració i sense eficàcia els diners que aconsegueixes captar tenen menys importància.

Les xifres de Wallbox

La condició d’unicorn tampoc ha fet que la insígnia catalana dels carregadors elèctrics deixi de perdre diners. Wallbox va tancar el 2022 amb una facturació de 146,9 milions d’euros, més del doble que l’any anterior, però també va més que duplicar les pèrdues operatives, fins als 136,7 milions. Hi ha poc més de 10 milions d’euros de diferència entre el que la companyia va ingressar i els números vermells en el seu balanç anual. A més, l’any passat el fabricant va patir una caiguda de vendes: si el primer trimestre creixien un 24%, el segon es van reduir un 16,5% i el tercer un 26,3%. Per guanyar musculatura en temps difícils han incorporat un nou soci. El panorama complet no el sabrem fins al 28 de febrer, quan Wallbox presentarà els seus resultats del 2023, cosa que explica que l’empresa estigui optant per mantenir un perfil baix en les seves intervencions públiques i hagi preferit no fer declaracions a l’Emprenem. La valoració borsària de Wallbox també ha patit els últims mesos: ara ronda els 270 milions, una xifra molt allunyada dels més de 1.300 que la van convertir en unicorn la tardor del 2021.

L’unicorn català que s’ha mostrat amb més ànim de celebració els últims mesos és TravelPerk. La plataforma de viatges de negocis va tancar a finals del mes passat una ronda d’inversió de 95,4 milions d’euros, que feia pujar la seva valoració fins als 1.285 milions. “TravelPerk es va convertir en un unicorn en un moment crucial per a la història de la indústria dels viatges, a principis del 2022, quan la pandèmia mostrava els primers senyals de declivi”, recorda a l'Emprenem el seu conseller delegat, l’israelià Avi Meir. El cert és que la companyia ha continuat interessant els seus inversors després de superar la davallada més profunda de la indústria turística i va convertir “llimones en llimonada”, com diu l’emprenedor. “Convertir-nos en unicorn només va accelerar aquest creixement i el finançament va permetre a l’empresa invertir encara més en persones i en la seva missió de ser la plataforma de la connexió humana”, destaca Meir.

Així i tot, el misteri de TravelPerk continuen sent els números. L'empresa va néixer el 2015, ha aixecat fins ara 400 milions d'euros, té 1.200 treballadors i presència tant a Europa com als Estats Units. Segons han explicat, el volum de reserves de viatges anualitzat a la seva plataforma per al 2023 va ser d’uns 2.000 milions de dòlars, amb un increment de més del 70% dels ingressos i un 90% del benefici brut, però no posen xifres a aquestes dues últimes partides. Al Registre Mercantil només trobem els resultats del 2022 de la seva filial espanyola, amb 35 milions d’euros de facturació i 65 milions de pèrdues, però aquesta informació no representa el negoci global de la plataforma.

El darrer 'unicorn' català

L’última companyia a sumar-se a la llista d’unicorns catalans va ser la plataforma de recursos humans Factorial, que va aconseguir entrar-hi a finals del 2022, quan tancava una ronda d’inversió de 120 milions d’euros. El seu conseller delegat, Jordi Romero, assegura a l’Emprenem que l’any passat van continuar “creixent molt”, però relativament menys que en altres exercicis. El motiu és que “l’entorn ha canviat” i que la facilitat per fer-se més i més grans d’abans no serà sempre la mateixa. A mesura que creixen en dimensió, s’espera que els unicorns continuïn duplicant múltiples vegades la facturació, però aquesta lògica no sempre s'aplica. Romero no comparteix xifres concretes de com va ser el seu 2023. L’empresa s’havia proposat arribar als 90 milions d’euros de facturació, el triple respecte als prop de 30 de l’exercici anterior. "Continuem creixent molt en ràtios relatives, però valorem molt més l’eficiència, no ens estem conformant amb l’escala", diu.

L'any passat, Factorial va créixer per primer cop comprant una altra companyia, la madrilenya Fuell, que ha desenvolupat una solució per gestionar les despeses d’empresa. Amb aquest moviment, Romero deixa clar que el que busca és acostar-se cada cop més a ser una plataforma que solucioni qualsevol dels entrebancs diaris d’un negoci, des de les nòmines i les peticions de vacances fins al control horari. “Continuem oberts, tenim un petit equip que continua buscant companyies”, avança l’emprenedor. També explica que estan estables tant pel que fa a la plantilla –són vora 1.000 treballadors– com als mercats on actuen –Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Portugal, el Regne Unit, Mèxic, el Brasil i els Estats Units– i de moment no volen créixer geogràficament. El seu objectiu és ser molt més eficients i assegura que ara per ara són “zero dependents de buscar finançament”: “Gairebé tots els diners de la ronda són al banc”. La rendibilitat somiada per tots aquests unicorns proclius a les pèrdues encara no ha arribat, però Romero confia que s’hi acosten.