L’anti-Facebook per preguntar al veí si et deixa sucre

En cinc pisos i quatre habitatges per replà s’intercanvien més mirades que paraules. A les grans ciutats modernes, on els preus de l’habitatge compliquen la possibilitat de viure en un mateix edifici tota la vida, saber qui són els teus veïns comença a ser una excepció. Aquesta percepció ha arribat a tal punt que als Estats Units ja triomfa una xarxa social destinada simplement a aquest propòsit. Nextdoor és una plataforma perquè puguis saber més coses sobre aquests desconeguts tan propers i comunicar-t’hi quan vulguis. Els usos són infinits; van des d’informar sobre la un objecte que s’ha perdut fins a alertar d’un problema o demanar una mainadera d’últim minut.

L’aplicació ja ha arribat a Barcelona, però també a Madrid, València, Saragossa i un llarg etcètera: 236.000 barris arreu del món. La missió de l’aplicació és activar la vida online dels barris perquè també “hi passin coses offline ”. Per registrar-s’hi, la plataforma demana a l’usuari que validi l’adreça on viu (per garantir que les publicacions les fan els veïns de la zona) a través d’una carta postal o amb el telèfon mòbil que està associat al seu domicili. De fet, Nextdoor demana algunes dades, però no es comparteixen de la mateixa manera amb la resta dels usuaris. Els veïns més immediats poden veure l’adreça i el nom complet de la persona (hi ha un directori per buscar-los a tots), i es pot decidir compartir més informació personal amb usuaris de barris propers. “Creiem que els veïns només haurien de publicar missatges que estarien disposats a expressar en la vida real”, afirmen des de la plataforma.

Les instruccions d'ús no varien gaire respecte a altres xarxes socials. S’hi poden penjar missatges de text, fotografies i vídeos, així com enviar comentaris privats a un usuari concret. Com algunes aplicacions homòlogues, aquesta permet, per exemple, amagar les publicacions d’un veí que et sembla massa pesat o simplement no t’interessa. “Construir connexions és una necessitat universal”, explica Sarah Friar, la seva consellera delegada. Contra el domini imperant de Facebook o Instagram, la directiva defensa que l’apli “té un impacte als carrers, el comerç local i les comunitats” més enllà de la web. A Espanya estan actius a 2.500 barris de 200 ciutats -la zona al voltant del parc Joan Miró és un dels punts calents a Barcelona-, però aquest model encara no genera ingressos. Als EUA, Netxtdoor ha introduït els anuncis patrocinats perquè la solidaritat entre veïns també sigui rendible.

No obstant, aquesta start-up de San Francisco també ha generat la reacció contrària: què passa quan el filtre de la tecnologia interfereix en les relacions entre veïns? Als Estats Units l’aparició de Nextdoor ha generat preocupacions per la possibilitat que pugui reforçar prejudicis racistes. Concretament, l’actitud coneguda com a racial profiling, és a dir, el fet de sospitar directament d’un col·lectiu determinat com la comunitat negra o musulmana quan passa un delicte al barri. Per exemple, a la ciutat californiana d’Oakland -a l’altra banda del pont que l’uneix amb San Francisco, on es va crear NextDoor- alguns usuaris van començar a publicar missatges en què incitaven a desconfiar de veïns simplement pel color de la seva pell.

Com a resposta, l’aplicació va canviar la interfície perquè fos més difícil fer aquest tipus de comentaris, però els biaixos racistes continuen sent una de les assignatures pendents. Tampoc hi ajuda que li hagin sorgit clons als Estats Units més basats en l’alerta sobre crims, com Citizen i Neighbors, d’Amazon. Fa unes setmanes Nextdoor va aconseguir captar una injecció de 123 milions de dòlars per accelerar en aquesta direcció i conquerir encara més barris. En total, ja ha aconseguit prop de 400 milions des que va néixer, el 2011.