I allò del metavers... com ha quedat?

El 2021, el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va decidir apostar per la creació d’un món virtual obert i interoperable amb altres plataformes i va canviar el nom del seu grup, que engloba plataformes com Facebook o Whatsapp, a Meta. Meta, de metavers, que denomina un espai virtual col·lectiu, creat per la convergència de la realitat física i digital virtualment millorada. Aquell renaming va ser la confirmació del hype –en anglès, la paraulaes refereix a les expectatives, sovint exagerades, que es generen al voltant d’una persona o un producte– que s'havia creat al voltant d'aquest terme. De fet, segur que el lector encara recorda la paraula.

Especialment durant la covid del 2020, la fama del metavers es va disparar. Durant un parell d'anys, dinàvem i sopàvem metavers. En aquell moment, amb una societat global aïllada de relacions socials, no costava imaginar que el metavers podria esdevenir una realitat paral·lela a les nostres vides quotidianes, i fins i tot multitud d'empreses van començar a invertir en actius digitals i parcel·les en aquest espai virtual. Tot i ser intangible i majoritàriament abstracte, es van començar a moure milions d'euros en aquest sentit.

Ara, però, el suflé ha baixat i el hype del metavers s'ha racionalitzat. Si fa tot just un parell d'anys semblava que el futur depenia de tenir reunions al món digital amb ulleres de realitat augmentada i relacionar-nos amb els amics i la família en un món paral·lel, ara tot aquest univers ha quedat més relegat –almenys, de moment– al camp de l'oci. "Hi va haver molt de hype amb el metavers, ja que les noves tecnologies estaven una mica òrfenes de relat disruptiu", explica a l'Empreses Lluc Guarro, director d'IA i negoci digital de Roca Salvatella. "Ara mateix, té sentit en certs entorns, com el dels videojocs, per exemple, on ja està molt instaurat, o qualsevol altre tipus d'entorn immersiu", assegura l'expert.

"Per tal que s'insereixi en el nostre dia a dia, el metavers necessita certes tecnologies que encara no estan desenvolupades", diu Guarro. "Quan parles d'immersió, ha de ser en tots els sentits de l'humà: ara tenim sobretot so i imatge, i comença a estar desenvolupat el tacte. Però la imatge requereix unes ulleres molt importants i cares, i el tacte requereix coses molt complicades. Es veu com una pijada", detalla. "Una cosa interessant que passa en qualsevol procés de disrupció és que es crea una nova manera de fer i de pensar i sembla que l'antiga ha de desaparèixer", recorda Guarro. "Amb la compra digital va passar el mateix: semblava que la compra física havia de desaparèixer, però tot acaba depenent de l'experiència real: no és el mateix comprar productes de neteja que anar a comprar peix fresc", assevera l'expert de Roca Salvatella.

L'expresident del Centre de Blockchain de Catalunya (CBCat) i president de Democracy 4 All, Quirze Salomó, també hi diu la seva: "Sí que podríem dir que va haver-hi un hype, però perquè tota la indústria tecnològica de frontera s'ha mogut sempre per onades als EUA, i ells són els que lideren aquests espais", explica a l'Empreses. "Els que hem estat molts anys en aquests mons ja estem acostumats a aquests hypes que després passen a ser hiverns", agrega.

"Ja hi som, al metavers"

Segons Salomó, "es va confondre el que és el metavers amb les tecnologies XR (de realitat augmentada), va venir provocat per Meta i s'hi va apuntar tothom". "Estava molt basat en l'evolució de totes les tecnologies XR (3D, virtual, etcètera), però això no és per a mi la definició de metavers", diu l'expert.

De fet, els orígens de la paraula metavers es remunten a més de 30 anys enrere, quan Neal Stephenson va escriure la novel·la Snow crash. "En aquella novel·la, Stephenson parla molt de la realitat immersiva, però també d'un altre concepte: la realitat digital paral·lela a la realitat física", recorda Salomó. "Els darrers 25 anys hem estat creant una realitat paral·lela a la física que va regida per les lleis digitals on no hi ha ni espai ni temps, i això s'està construint a través de moltes tecnologies", detalla.

"Si admetem aquesta definició com la de metavers, ja passem moltes hores al dia al metavers, però en 2D, i aquest temps que passem a l'espai digital ja és passar-lo al metavers", aclareix Salomó. "El tema és que la tecnologia immersiva està resultant ser més difícil de construir del que semblava", diu. A més, actualment és molt cara: "Fins que no es democratitzi el preu de les ulleres virtuals, per exemple, no serà una cosa del dia a dia, sinó que es trobarà només en entorns molt concrets", assegura. "Les Apple Pro, per exemple, si en comptes de valer el que valen valguessin 100 euros, les veuríem en el nostre dia a dia", diu.

Guarro hi afegeix un altre aspecte, i assegura que "el metavers té un punt d'aplicació en certs entorns i certes coses, però no implica un procés disruptiu. Per exemple, una reunió de feina la podem fer amb les ulleres virtuals i al metavers o online, però no canvia radicalment l'experiència; només l'amplia i la millora", apunta.

Amb tot, els experts no descarten que el metavers acabi sent una realitat diària, sobretot gràcies al "hype real i més fort que hi ha hagut mai": la intel·ligència artificial (IA). "Tota la capa d'IA pot accelerar el metavers. Quan parles de realitat immersiva estàs parlant de grans volums de dades, i la IA el que fa és accelerar el consum de dades. Però no ho veiem encara com una cosa totalment disruptiva que ens canviarà la vida; la IA, sí", apunta Guarro.

"Com que el hype de la IA és el més potent que hi ha hagut fins ara, s'hi han desplaçat molts fons que estaven destinats a la realitat augmentada, i per tant s'han destinat més diners a la IA i menys diners a desenvolupar visuals", diu Salomó. Amb tot, explica l'expert, la IA permetrà construir espais dins d'un espai 3D a demanda, "i això fa que acceleri molt la generació de continguts i millori molt l'experiència", diu el president de Democracy 4 All.

El 'hype' empresarial

A Catalunya mateix hi va haver nombroses empreses que van apostar per ampliar el seu negoci a l'espai virtual. Un exemple és Cupra, una de les primeres a crear el seu propi metavers, el Metahype, com un espai on "exposar contingut artístic com NFT —peces d’art digital amb certificats d’autenticitat, que també van viure un hype que ha anat baixant—, exhibir productes físics o virtuals, compartir contingut i organitzar esdeveniments". S'hi va deixar un milió d'euros en el desenvolupament. Ara, fonts de la companyia expliquen a l'Empreses que "a principis del 2025 l'espai de Cupra al metavers deixarà de ser accessible al públic". El metavers de la companyia quedarà reduït a "esdeveniments virtuals interns de la companyia".

La firma catalana de moda Mango no va ser menys, i va comprar una parcel·la a Decentraland, una plataforma creada pels argentins Ari Meilich i Esteban Ordano on venen a les marques parcel·les de terra digital i on es va arribar a celebrar una setmana de la moda. Després d’aquesta primera experiència, van repetir, coincidint amb la inauguració de la seva nova botiga a la Cinquena Avinguda de Nova York, que es va fer de manera simultània en format virtual i físic. "És un tema de marca", explicaven en aquell moment des de Mango. Consultats per a l'elaboració d'aquest reportatge, l'empresa de moda no ha donat resposta a les preguntes sobre l'estat actual del metavers de la marca.

En el sector de les aerolínies també hi ha exemples. Vueling mateix avançava el 2022 un acord per obrir el seu propi canal de venda a Next Earth, un metavers en el qual les marques poden comprar terrenys virtuals sobre un mapa del planeta Terra. Un any més tard, al Mobile World Congress, l'aerolínia va anunciar que se submergia en el món virtual "volant entre metaversos". Però fonts de la companyia confirmen a l'ARA que aquells projectes al metavers no van arribar a veure la llum.

I la mateixa Generalitat de Catalunya va crear, a través del Centre de Blockchain de Catalunya (CBCat) liderat per Quirze Salomó, el seu propi metavers, el CATVers. El projecte va comptar amb un pressupost d'entre 10.000 i 20.000 euros, segons va informar el Govern en aquell moment, i s'hi va arribar a celebrar una festa major. Però no va acabar de funcionar, i l'any passat el CBCat va acabar tancant per decisió de la nova Cambra de Comerç presidida per Josep Santacreu.

El fet és que al metavers, on pensàvem que hi passaríem gran part del nostre dia a dia, avui hi fa fred. Per a algunes empreses, encara funciona i hi ha petites comunitats virtuals que es mantenen, però és poc rendible. "Les empreses no inverteixen a fer reunions immersives perquè el retorn no és suficient; al final la implementació d'aquestes tecnologies depèn de la inversió que requereixin", apunta Guarro. I afegeix que, amb la pandèmia, "va haver-hi un augment de negocis de relacions digitals (com l'e-commerce, metavers, etcètera) que depenien d'aquell moment i s'ha anat apagant". Sigui com sigui, la revolució que vindrà —aquesta sí— de la mà de la IA acaba de començar.