Sense seguretat jurídica, no hi ha llibertat d'empresa ni comerç internacional, és impossible construir un ordre econòmic estable que doni confiança i garanties als inversors. No és una qüestió menor; el principi de la seguretat jurídica s'ha anat convertint al llarg del temps en un fonament bàsic de qualsevol sistema que es pretengui democràtic.
És des d'aquesta perspectiva que s'ha d'examinar i valorar la decisió del govern argentí d'expropiar YPF com un acte arbitrari, discriminatori, il·legal i contrari a les normes bàsiques de les inversions internacionals. Arbitrari perquè no hi ha res de nou en la vida econòmica de l'Argentina que justifiqui aquesta decisió en aquest moment en comparació a fa 10, 15 o 20 anys, quan es va beneir amb entusiasme la participació de Repsol a YPF. Res ha canviat econòmicament parlant. I, per això, la decisió és discriminatòria, perquè, de fet, no nacionalitza el sector del petroli, sinó que es limita a expropiar únicament les accions de Repsol.
És il·legal perquè, sense tenir acordats els instruments jurídics suficients, des de la mateixa legislació argentina s'ha ocupat i intervingut YPF amb finalitats exclusivament mediàtiques. I, finalment, és contrària a l'ordre jurídic internacional perquè, al marge i en contra del dret, es crea una situació de fet que pot haver causat perjudicis irreparables als inversors i a la mateixa economia de l'Argentina.