La Xina fixa l'objectiu de creixement més baix en més de tres dècades

PekínLa Xina estableix un objectiu de creixement per al 2026 d'entre el 4,5% i el 5%. És la primera vegada des del 1991 que el gegant asiàtic considera un creixement del PIB per sota del 5%.

Com cada any, el full de ruta de la política xinesa s'ha presentat amb tota la pompa comunista a l'obertura de la sessió anual de l'Assemblea Nacional Popular (ANP), l'òrgan legislatiu xinès. Un escenari marcat per les catifes vermelles i els llums daurats ha acollit el solemne acte al Gran Saló del Palau del Poble, a la plaça de Tiananmen. El primer ministre Li Qiang ha llegit durant poc més d'una hora el document de treball on s'esbossen les directrius econòmiques, polítiques i diplomàtiques per al 2026. A més, aquest any l'ANP és especialment important perquè aprovarà el XV pla quinquennal 2026-2030.

Un auditori disciplinat ha seguit l'explicació girant tothom alhora cada full de l'informe, la qual cosa ha creat una coreografia curiosa i sonora. La celebració de l'ANP té molt de litúrgia i poc de debat, ja que els temes arriben consensuats a la sessió. A l'hermètica política xinesa ni tan sols s'ha anunciat quan s'acabarà la reunió. Se suposa que serà entre l'11 i el 15 de març quan els representants votin l'aprovació del document i del pla quinquennal. La votació sempre aprova les propostes amb pràcticament unanimitat.

En el seu discurs, Li Qiang ha fet una defensa del multilateralisme i ha assegurat que “la Xina està disposada a treballar amb tots els membres de la comunitat internacional per promoure un món multipolar igualitari i ordenat i una globalització econòmica universalment beneficiosa i inclusiva”. Aquestes paraules tenen una importància especial en un moment de crisi internacional per l'operació militar dels Estats Units i Israel contra l'Iran. Tot i això, l'ANP se centra en la política interna xinesa.

El primer ministre, tot i destacar la resiliència de l'economia del gegant asiàtic, ha advertit dels desafiaments externs i interns que enfronta la Xina. Tot i això, ha expressat confiança en les perspectives de futur per a la segona economia més gran del món. Així, la Xina es prepara per fer front als desafiaments interns i externs reduint el seu objectiu de creixement i desplegant una bateria d'ajuts per consolidar l'economia.

És la primera vegada, tret de l'excepció de l'any de la pandèmia, que no es marca un objectiu fix de creixement del PIB. Aquest any s'ha optat per una forquilla de mig punt que deixa marge per als errors i permetrà més flexibilitat. La decisió també implica un compromís amb el canvi de model econòmic i aposta definitivament pel que als documents oficials s'ha anomenat “creixement de qualitat”. És a dir, créixer menys, però créixer millor. Darrere de la teoria hi ha una aposta pel desenvolupament tecnològic amb l'objectiu de ser autosuficients. D'aquesta manera s'eliminarien els problemes que ara té la Xina amb les sancions nord-americanes, que limiten l'accés als microxips més avançats.

Pequín es proposa estimular especialment les indústries relacionades amb la tecnologia quàntica, l'energia i la intel·ligència artificial. En l'àmbit intern, Li Qiang ha anunciat mesures per desenvolupar el mercat intern i unificar-lo. També ha anunciat l'objectiu de crear dotze milions de nous llocs de treball urbans i mantenir la taxa d'atur al voltant del 5,5%, les mateixes metes del 2024 i del 2025.

D'altra banda, la Xina continua sent molt dependent de les manufactures i les exportacions. El 2025 va registrar un superàvit comercial rècord d'1,19 bilions de dòlars, però aquesta bona dada no pot amagar que l'excés de capacitat s'ha convertit en un problema, ja que a la llarga no serà sostenible davant d'un context de guerres comercials i contínua reducció de preus. Reequilibrar el mercat i incentivar el consum continua sent una assignatura pendent.

Exèrcit sotmès al partit comunista

El 2026, el pressupost de l'exèrcit també es redueix unes dècimes i només augmentarà un 7% interanual fins a assolir els 277.000 milions de dòlars. L'any passat va créixer el 7,2%. La Xina ja té la segona despesa en defensa més alta del món, només superada pels Estats Units. Molts analistes de defensa asseguren que en realitat el gegant asiàtic maquilla les xifres i no inclou les despeses en innovació i desenvolupament militar.

Així, l'emergència militar de la Xina va lligada a la situació geopolítica. L’atac a l'Iran, un aliat de Pequín, justifica encara més el seu interès a armar-se. Encara que per a Xi Jinping el focus és a l'indo-pacífic i la prioritat és la reunificació de Taiwan. El primer ministre ha tingut paraules dures contra la independència de Taiwan i les interferències estrangeres. Li va assegurar que s'actuarà contra les “forces separatistes”.

Més enllà de les xifres de despesa, el focus sobre l'exèrcit està centrat en la campanya anticorrupció que dirigeix personalment Xi Jinping i que ha escapçat la cúpula militar. La destitució del carismàtic general Zhang Youxia, vicepresident de la Comissió Militar Central (CMC) i militar de més graduació del país, ha sacsejat el comandament de l'exèrcit.

En el seu discurs, el primer ministre Li Qiang ha reafirmat el control del Partit Comunista sobre l'exèrcit afirmant que "la Xina mantindrà el lideratge absolut del Partit Comunista sobre les forces armades populars" i ha assegurat que se seguirà aprofundint en la rectificació política dels militars. A la Xina, l'exèrcit està a les ordres del Partit Comunista i té el mandat de defensar-lo.