Jaume Gramona: A la Xampanya, de marranades en fan tantes o més que aquí, però van tots a l'una

Jaume Gramona és, des de la mort del seu cosí Xavier el 2023, president de Gramona, un dels cellers més innovadors del Penedès. Impulsor de la marca Corpinnat, el directiu ha sigut un dels grans defensors de l'agricultura biodinàmica i de retornar la viticultura —sobretot els escumosos— a les seves arrels apostant per la producció ecològica, la tradició i la vertebració amb el territori.

Gramona, que és enòleg de formació, confia que la generació dels seus fills i dels fills del seu cosí Xavier —la sisena vinculada a l'empresa familiar— seran capaços de continuar un projecte com a companyia i, a nivell més ampli, de treballar per tornar a agrupar un sector dividit en tres marques: Cava, Corpinnat i Clàssic Penedès. Rep l'Empreses a la granja del grup als afores de Sant Sadurní d'Anoia, on viuen els cavalls que utilitzen per llaurar algunes de les vinyes, ovelles, gallines i altres espècies, envoltades de vinyes amb imponents vistes sobre l'Alt Penedès i Montserrat.

Gramona sovint s'identifica com una empresa diferent. Com la definiria?

— Gramona és una empresa familiar amb sis generacions, la cinquena érem el Xavier i jo, que vam fer un tàndem en el qual ell era la part, diguéssim, de marxant, i jo era la part artística, el creador de vins. I ara tenim la sort que els nostres fills continuen. Què vull dir amb això? Que jo també he heretat del meu pare tota una sèrie de pràctiques. Abans la viticultura que es feia a casa era convencional, de tota la vida, que havíem heretat dels avis. Això és terra d'escumosos i tenim la capacitat de fer els millors escumosos del món, sense cap mena de dubte, fora que hi hagi altres zones vitivinícoles que també tenen més prestigi, com pot ser la Xampanya. Es pot definir en tradició i alhora innovació.

Com va impactar la mort de Xavier Gramona fa dos anys?

— Una de les coses que hem fet bé és crear un protocol familiar. Teníem la sort que tant per la seva branca familiar com per la meva hi havia interès a continuar. Vam intentar que el Xavier fos el mentor del seu fill i jo, el del meu fill. Què passa ara? Ens ha deixat el Xavier, però podria haver mort jo. Però tinc el meu fill Roc preparadíssim, perquè fa dos anys que li he donat la responsabilitat tècnica. M'ha agafat el testimoni de la viticultura i de la nostra forma de treballar. I, sobretot, tenim un equip que és fantàstic.

Estaven preparats per traspassar responsabilitats?

— Ho teníem bastant ben planificat. Fa dolor, evidentment, perquè són molts anys. El Xavier i jo érem de caràcters molt diferents, però vam arribar a un compromís tots dos d'acceptació i de complementar-nos. Jo estava molt a gust fent tot aquest camí i ell era la cara pública. Tenia els mitjans de comunicació, li agradava anar a totes les fires... Tot això, ara, m'ho he trobat jo. Pensava que hauria d'esperar que es morís el meu pare per ser el patriarca i ara m'ha tocat agafar aquesta responsabilitat, perquè el Xavier també era un home de negoci important. Però em sento molt acompanyat. Abans era cosa de dos i ara és tot l'equip qui hi està implicat.

Què ha canviat exactament? És un tema de clima?

— En 40 anys la data de verema s'ha avançat 40 dies. És moltíssim. Ara estem collint a finals de juliol, quan collíem al setembre, per les fires i festes, quan els pagesos baixaven al poble i preparaven la verema. Per aconseguir escumosos necessites no gaire grau alcohòlic, no gaire maduresa i un vi base que tingui una bona acidesa, una bona frescor. Però després, dintre la filosofia de Gramona, vam ser els pioners amb les molt llargues criances, de 6, 8, 10 o 12 anys. Per més que es tinguin macabeu, xarel·lo o parellada, les varietats de raïm d'aquí, necessitàvem d'alguna manera intentar que això no anés a més, perquè avançant la collita al final arribarà un moment que sí que pots arribar a no tenir gaire maduresa.

Com es van plantejar afrontar aquests canvis?

— Sempre he tingut aquesta capacitat de fer projectes, no sols, sinó més en conjunt, per això vaig crear l'Innovi [el Clúster Vitivinícola Català] i em vaig adonar que ens havíem d'anticipar i fer alguna cosa. I a vegades, quan dius que hem de fer alguna cosa, ja és massa tard. L'any 2001 creem el celler i fem un projecte. I me n'adono que mirant la part de dalt de la vinya, la part superficial, ens enganyem. La vista és el sentit més enganyós de tots.

Què cal mirar per no ser enganyat?

— Vam invertir una quantitat important, 800.000 euros en 4 anys. Aquests quatre anys ens van servir per tenir tenir tota una sèrie de centres tecnològics, però a nivell de coneixement, zero. Que costi aquests cèntims i vegis que no has avançat en res és una patacada. A partir d'aquí, jo m'havia format a Madrid i a la Borgonya, on el tema terroir és la seva base, i torno a la Borgonya per formar-me sobre sòls i la seva microbiologia. Poden haver-hi minerals a la terra, però si aquests minerals no s'absorbeixen per les arrels, de poca cosa serveix. Ens vam adonar que els microorganismes ho fan possible. En el moment en què començo a conèixer això, fem el primer pas d'agricultura convencional a integrada i, després, a ecològica.

Com va aplicar l'empresa aquests coneixements nous a la producció de vins?

— Van venir dos experts, van fer una exploració de les vinyes i em van dir: "Els sòls estan morts". Pam! Una altra garrotada. Una cosa és perdre 800.000 euros. L'altra cosa és que et vinguin els més savis del món i et diguin "ho sento". La terra dona, és la mare terra, perquè és una mare que, quan comença a criar, ho dona tot, fins la vida, per als fills. És capaç d'esgotar-ho tot. I és aquí on jo faig un canvi a la meva manera de veure les coses. Inspiro, respiro. Llegeixo, m'informo i m'envolto de companys que en saben molt més que jo. Vaig anar a Suïssa al Goetheanum, que és la casa de Rudolph Steiner [filòsof austríac, fundador de l'educació Waldorf i del concepte d'agricultura biodinàmica] i allà hi aprenc que hi ha no només una part pràctica, sinó també una part espiritual. És a dir, que a vegades no tot és quantificable i hi ha coses que són qualitatives. Vaig veure que no estava sol, vaig començar tot un procés.

Com van rebre al Penedès i a la família aquelles idees?

— Vaig veure que sí que era possible, però difícil en aquell temps. Hi havia el meu pare, que ara té 95 anys, de la mateixa manera que avui jo amb el meu fill també tinc discussions. I al meu pare li passava amb el seu. Jo li deia: "No em cridis davant dels treballadors". I ell em responia: "¿Veus aquestes ulleres? Amb el meu pare anaven d'un cantó a l'altre del celler, així que no et queixis".

Com els van convèncer?

— Tinc tota una sèrie de gent en els quals em recolzo. A França també sempre han sigut molt punyents amb això. A l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica de França són capaços de posar 500.000 euros per analitzar què és el que fan tots els preparats que fem per a la terra, que no és simplement que estiguem fent la dansa de la pluja, sinó que són històries creïbles. La base de tot plegat és l'observació: aquesta parcel·la és diferent d'aquella; si seguim els cicles lunars, es poden podar les vinyes en el millor moment; fer aportacions del compost...

Per què llauren a cavall? No és molt més eficient un tractor?

— La biodinàmica no obliga a treballar amb cavall. Amb un tractor de 150 cavalls vas fent tant si la terra està dura com si no. En canvi, si hi vas darrere del cavall, veus la dificultat. Si hi ha massa herba, ja no hi pots entrar. La terra et va marcant les pautes de quan has de fer la feina, també amb tractor. De les 65 hectàrees en producció, la capacitat que tenim són sis hectàrees treballades a cavall, perquè dels quatre cavalls, només en treballen tres. Sempre n'hi ha un que té mal a la panxolina, a la poteta o el que sigui.

Aquesta agricultura biodinàmica la perceben els consumidors o els experts?

— El sommelier a vegades només veu l'immediat i ens diu: "El 2011 vas treure 100 punts de la Guia Peñil. Aquest any quants en trauràs?". I jo dic: "No has entès res". Portem 40 anys treballant d'una determinada manera per entendre com ho hem de fer. El que vull que entenguin els consumidors finals, els sommeliers o els prescriptors és que t'estic donant un vi que no només és bo, sinó que és saludable. Tens la tranquil·litat que no et farà mal l'estómac o el cap.

A banda de les vinyes pròpies, han de comprar raïm a productors locals. Com ho fan perquè també segueixin aquesta manera de treballar?

— El 100% del raïm que fem servir per elaborar escumosos i la gran part de vins tranquils també té el certificat Demeter en biodinàmica. Però amb les 65 hectàrees que estan a producció en aquests moments no en tenim prou. Vam crear una associació de productors amb els proveïdors històrics, que en part vaig heretar del meu pare. Els vaig preguntar qui volia seguir-me. Ho vam fer a través de formació i més formació, de portar-los a Suïssa perquè veiessin el que jo vaig veure i que hi ha molta més gent implicada. Al principi hi havia molta por i prudència. Hi ha tota una informació que deien "molt bé", però el pagès durant molts anys ha sigut, no només molt individualista, sinó també desconfiat, però vaig aconseguir que ens seguissin. No és la força que tingui Gramona, és la força d'haver ajuntat més de 500 hectàrees a treballar amb biodinàmica al Penedès.

Se senten seguits?

— El Penedès l'any 2025 serà la primera Denominació d'Origen que serà 100% ecològica. El que passa és que l'ecologia és una cosa del cap i la biodinàmica és una cosa que surt de dins. Ens sentim seguits? Tinc la satisfacció que érem 12 i ara som 14. I estem a Corpinnat. Uns 40 anys enrere, tothom es pensava que l'ecologia era una moda. Ningú s'imaginava que avui en dia si no ets ecològic, et quedes fora. Ja no és una cosa de futur, és present. Clàssic Penedès i inclús el cava, amb tot els canvis que ha fet, també han de ser ecològics, no?

Gramona va impulsar Corpinnat des del seu naixement. Com veu la marca?

— Estic segur que aquest 2025 dels 14 cellers que som ara a Corpinnat, als 20 hi arribaremsegur.

Cap on ha d'anar Corpinnat en els propers anys?

— El compromís de Gramona amb Corpinnat és absolut. Hi ha eleccions a la nova junta directiva i hi entrarà el Pere Llopart de president i el meu fill Roc com a vicepresident, i d'aquí dos anys agafarà el relleu. Corpinnat està per créixer, per poder abraçar el màxim de gent possible que compleixi amb la normativa més exigent que existeix avui al món, més inclús que a la Xampanya. A la Xampanya ja tenen un paraigua creat. Els conec molt bé, perquè hi estic molt lligat i hi he après, però pensem que de marranades en fan tantes o més que aquí, el que passa és que van tots a l'una. El gran inconvenient que tenim en aquest país és que dintre d'un Penedès hi hagi bombolles de Clàssic Penedès, cava i Corpinnat. Estic segur que ara és el moment de Corpinnat.

Les diferències entre els cellers de Corpinnat i els grans cellers de la DO Cava són salvables?

— Independentment del que facin els grans grups, que ja no són empreses familiars, hi ha una generació de joves dintre de Corpinnat, de Clàssic i inclús dintre del cava, que no són la meva generació, sinó la del meu fill, que fan projectes junts, que surten i que ja no tenen aquelles cicatrius obertes d'estar mirant qui fa què. Ells sí que seran capaços, perquè estaran convençuts de poder tornar-se a retrobar, no sé de quina manera, en una única bombolla. No tinc ni idea de quina manera, però quan hi ha voluntat es troben fórmules per poder-se ajuntar.

Hi ha un element generacional, fins i tot personal o familiar, en les divergències actuals?

— Sí. Perquè ho hem intentat: la meva generació hem intentat parlar amb uns i altres, i quan no és un all és una ceba. Si no és la collita a mà, és la producció integral en un celler, o les varietats o coses realment molt petites pel gran canvi que podríem aconseguir. Però hi ha aquelles ximpleries que fan que a vegades pensi "sembla mentida que no tinguis aquesta mentalitat prou oberta per poder-ho arreglar".

El canvi climàtic pot danyar el vi al Penedès?

— El canvi climàtic és una realitat, sí, però es pot sobreviure. Què pot passar? No ho sé, no ens espantem, però potser que la meitat de les vinyes del Penedès desapareguin. Per què? Perquè s'han plantat en llocs inadequats. Elspagesos de cap de setmana potser desapareixeran. Ara necessites una atenció molt més seriosa, perquè has de veure ben bé on i què plantes, en quin material ho plantes. No és dir "vinga, va, ara plantem ull de llebre o parellada", per moda.

És viable per al pagès? Corpinnat marca uns preus mínims.

— Una cosa era pagar 30 o 40 cèntims pel quilo de raïm com fa uns anys, però aquest any el preu del quilo de raïm de Corpinnat serà aproximadament de 92 cèntims. El pagès que vulgui fer de pagès, tindrà un preu adequat. Hi haurà un canvi i això pot ser el detonant d'un canvi del paisatge al Penedès. Hem d'anar al tanto perquè, per la proximitat que tenim a Barcelona això pot ser un camp de plaques solars o serà motiu perquè hi hagi molts polígons industrials. Però bé, he visitat la Xampanya i la Borgonya i hi ha lloc per als polígons i per a les vinyes. Hi ha lloc per a tots si es fa amb una mica de seny, que és el que tenim els catalans.

Noten que hi ha més pressió pública contra les begudes alcohòliques i menys consum que abans?

— T'enganyaria si digués que no preocupa. El que passa és que ha de preocupar més als grans productors. Algunes empreses ja inverteixen a fer vins sense alcohol, però dubto que Gramona opti per fer-ne. Ja no és només que tinguin menys alcohol o sense alcohol: el consum de vi està baixant. Els escumosos eren els únics que creixien de manera exponencial, sobretot pel prosecco, però el xampany ha baixat i és el rei de les bombolles. Fa por que hi hàgim de posar una etiqueta com amb el tabac. Quan exportes a Irlanda cal indicar que el producte pot ser perjudicial per a la salut. És una preocupació, però la gent que vulgui un producte per gaudir, un gran borgonya, un gran xampany, un gran Corpinnat, serà per a moments determinats del seu consum, per gaudir d'una bona taula o un bon restaurant. Som el que mengem. El canvi d'hàbits hi és, però tu també tries on et posiciones.