La web russa que et regala diners: la trampa de Kviku

Un casament? Una reparació? Un retard en la nòmina? Són alguns dels imprevistos que es poden trobar les persones que sol·liciten un micropréstec. És un producte molt ràpid de demanar i no hi ha complicacions. Ara bé, quan la necessitat i la immediatesa del món digital coincideixen, és molt fàcil caure en una trampa. I aquesta trampa pot convertir-se en una xarxa de deutes, contractes de préstecs abusius, assetjament i amenaces: és el malson que moltes persones viuen amb Kviku, una empresa russa amb seu a Xipre i seu espanyola a Marbella que es presenta com un banc en línia que ofereix préstecs “sense comissions”.

A Kviku s’hi arriba a través de simuladors de préstecs (com Solcredito, Fineria, Credy…) que et recomanen prestadors segons el teu perfil. Sense preguntar ni la quantitat que necessites, al registrar-te et demanen el DNI, el telèfon… i el número de compte. Instants després d’omplir el formulari, reps al mòbil un SMS amb un codi per verificar el compte. Quan l’introdueixes, sorpresa: sense cap informació addicional, Kviku t’ingressa 50 € acompanyats d’un correu electrònic amb un contracte de préstec. I el contracte t’obliga a retornar més del doble (104,13 €) en un màxim de dos mesos. En cas que no ho facis, comença un assetjament amb trucades, correus i amenaces de visites a casa teva si no pagues immediatament.

Segons ha pogut saber l’Emprenem, alguns dels enganyats acaben pagant per por. D'altres no ho han fet, s’han quedat amb els diners: “Si ens volen estafar, doncs els estafarem nosaltres primer”, diu un d’ells. Ara bé, hauran de conviure amb missatges i trucades que els apareixen quan menys s’ho esperen. Ara, gràcies a les xarxes socials, s’han unit i han començat a presentar denúncies. 

Un cas d'usura

Sergio Nogués, advocat expert en préstecs abusius, afirma que “els préstecs de Kviku són, en la gran majoria, usura; són il·legals i estan aplicant interessos de més del 700%”. Aquest advocat assegura que el deute que es genera amb Kviku no és real perquè el contracte és completament nul i usurari. Segons apunta, en els últims mesos el seu despatx ha fet desenes de reclamacions judicials contra Kviku, que continua defensant que els contractes són legals. “En la gran majoria de casos cancel·len el contracte, però algun cop els hem portat a judici”, explica.

També assenyala que, amb un sol clic, aquesta empresa russa dona el contracte per firmat i el préstec per concedit: “Te l'aproven en deu segons i t'ingressen els diners en trenta”. Segons apunta, en els últims dos mesos, les denúncies han augmentat significativament i Kviku atorga préstecs cada cop més conflictius. "En la gran majoria de casos ingressen diners sense el teu consentiment, sense que te n'adonis". Segons l’advocat, si no pagues el préstec, Kviku ven el teu deute a tercers que et poden portar a judici o incloure’t en llistes de morosos com l'ASNEF.

Cal recordar que la jurisprudència espanyola estableix que aplicar al client un tipus d’interès superior al 20% constitueix usura, una pràctica que va ser despenalitzada el 1995, però que sí que comporta l’anul·lació del contracte. En el cas exposat abans (retornar 100 euros en dos mesos per un préstec de 50 euros) el tipus d’interès que s’aplica és del 166%.

Javier Botía, un afectat per Kviku, explica que quan va rebre els 50 euros i el contracte de préstec, va enviar més de deu missatges al suposat servei a l’usuari per desistir, però no hi havia cap resposta: “No entenc segons què em van concedir un crèdit. No em van demanar cap documentació ni coneixien la meva solvència. Vaig pagar els 104,13 € i ho vaig deixar estar, però el malson no es va acabar: em continuen enviant missatges demanant més diners i sé que, si els pago, me'n demanaran més i més”.

Quan els “clients” escriuen demanant explicacions, Kviku respon de manera contundent: “És increïble que ens acusi d’estafa. El que hi ha és una falta d’atenció seva a l’hora de sol·licitar un producte financer sense estudiar-ne rigorosament els termes”. També els explica que “en els bancs online els SMS són una confirmació del seu consentiment per firmar el préstec”. L’atenció al client de l’empresa assegura que “hi ha clients que es queixen de tot i d’altres que agraeixen que donem préstecs sense documents”.

Rebecca López Martín és periodista, té un màster i actualment exerceix com a professora. “Tothom pot tenir un imprevist. En el meu cas necessitava unes ulleres noves. En aquell moment no tenia els diners, i em vaig posar a buscar un crèdit ràpid”. Al rebre els 50 euros, va decidir retornar-los immediatament i va enviar un correu electrònic a Kviku amb el justificant de la transferència. “Em van contestar que no havien rebut res, fins que em vaig posar a investigar i vaig veure que el contracte no tenia validesa legal a Espanya”. A l'informar-se sobre les lleis que Kviku estava incomplint, la Rebecca va notificar-ho a l’empresa i, finalment, li van respondre: “El préstec està pagat i tancat”.

Va ser aleshores que va entrar a un grup de Telegram d’afectats per Kviku i va aportar la seva experiència per ajudar. “En general, veus que la gent pensa que en aquesta estafa hi cau un perfil de persona que està immersa en deutes, que no té estudis… però no hi ha cap perfil concret. Tothom pot ser estafat”, diu la Rebecca. “En el meu cas van ser 50 €, però hi ha persones a qui Kviku ingressa molts més diners”, apunta.

Sense dret al desistiment

Les pràctiques d’aquesta empresa inclouen l'extrema dificultat per desistir del contracte de préstec en un període de 14 dies per l’escassa resposta de l’atenció al client, fet que atempta contra el dret de desistiment que protegeix el client en els crèdits al consum. A més, és impossible eliminar o modificar les teves dades personals i financeres a la pàgina web de Kviku, fet que viola el dret de supressió de dades.

Bernat M. és l’administrador d'Estafados Kviku, un grup de Telegram que té més de 250 membres. En el seu cas, va intentar sol·licitar un préstec de 250 euros que li van concedir. “En revisar el contracte, vaig veure que me’n demanaven 567,59. Vaig intentar desistir, però només m’enviaven correus automàtics. Llavors va ser quan vaig començar a investigar per internet, i vaig veure que hi havia més gent en la meva situació”, explica.

El Bernat creu que el que Kviku vol és enganyar molta gent amb el microcrèdit de 50 €. “Quan poses l'SMS penses que és per verificar el telèfon, com a qualsevol altra pàgina web, i en cap moment t’avisen que és per firmar un contracte”, lamenta. “A partir de novembre i desembre –coincidint amb el Black Friday i Nadal–, la cosa es va disparar i no parava d’entrar gent nova al grup”.

Després de consultar el seu cas amb advocats especialitzats, el Bernat va decidir deixar de pagar fins a aclarir la seva situació amb Kviku. “Em van començar a amenaçar. Deien que rebria visites de tercers a casa meva o al meu lloc de treball, que entraria en una llista negra de morosos, a l’ASNEF…” Des de llavors, el Bernat encara no ha aconseguit solucionar la seva situació, encara que li continuen arribant missatges automàtics. “Quan veus que l’import va pujant sense parar i t’amenacen que entraràs a llistes negres o que iniciaran un procés monitori en contra teva, et comença a agafar por”, explica.

Si el grup de Telegram Estafados Kviku té més de 250 membres, a Trustpilot podem trobar 315 opinions negatives. En una pàgina de queixes hi ha fins a 775 ressenyes i l’OCU ha registrat 20 reclamacions. Amb tot, aquest diari no ha pogut determinar el nombre exacte d’usuaris que han rebut diners de Kviku sense el seu consentiment.

Kviku Finance és una plataforma de finançament col·lectiu que ofereix a qualsevol usuari la possibilitat de finançar préstecs a particulars que demanen crèdits. Els usuaris poden seleccionar el mercat que els interessi més, filtrant per país, data, taxa d'interès o quantitat, i finançar un préstec. Avui Kviku permet invertir en fins a 2.840 crèdits individuals de 50 € emesos en els últims 14 dies. També hi ha préstecs que arriben fins als 600 €.

En declaracions a aquest diari, A.O., inversor a Kviku, assegura que “tot va de manera automatitzada basant-se en uns simples criteris de durada”. Segons diu, l’empresa ofereix rendibilitats d’entre el 10 i el 12% als inversors, molt per sota dels interessos que paguen els clients, però ara mateix no està pagant el que ha promès. “Podríem anar per la via legal per prendre el control d’aquesta cartera de préstecs”, afirma.

Les arrels russes de l'empresa

Kviku és un grup internacional de tecnologies financeres amb arrels russes i presència a Europa i l'Àsia. Segons dades de la mateixa companyia, des del seu llançament el 2013 ha emès més de 3 milions de préstecs amb un volum total superior als 300 milions d’euros. A Espanya, les seves operacions van començar l’any 2019. El 2020 Kviku tenia 40 treballadors, mentre que el 2022 l’empresa deia tenir-ne 108.

Nikita Aleksàndrovitx Lomakin és el director executiu i cofundador de Kviku. D’acord amb el seu perfil de LinkedIn, es va graduar a la Universitat Estatal de Moscou amb una llicenciatura en matemàtiques i cibernètica l'any 2009. Del 2009 al 2012 va treballar a Morgan Stanley a Moscou i Londres. Veniamín Veniaminóvitx Lipskii, director financer i cofundador de Kviku, es va graduar a la Universitat Estatal de Moscou amb una llicenciatura en economia el 2007. A finals del 2016 va renunciar al seu paper de vicepresident de l'Sputnik Group per treballar a temps complet a Kviku. Són els emprenedors que hi ha darrere d'una empresa que ara mateix és un malson per a molts dels seus clients.