Pepe Álvarez: "La UGT estaria amb una vaga de lloguers"

MadridPepe Álvarez (Belmonte de Miranda, Astúries, 1956) acaba de ser reelegit secretari general de la UGT estatal per quatre anys més. Enceta un tercer mandat en què podria veure com, 40 anys després, la jornada laboral es torna a reduir a Espanya.

Amb aquests quatre anys ja en seran dotze al capdavant de la UGT. ¿Creu que se li pot criticar que no hagi fet un pas al costat per qüestions de renovació? 

— Segur que hi ha qui ho pensa, però no conec cap organització que tingui estàndards més curts. És del tot normal. En el meu cas, l’excepció és que tinc 68 anys i si digués que no ho he rumiat, no diria la veritat. També vaig testejar [internament] l’organització. La veritat és que la UGT està en un moment esplèndid. Veníem d'un procés difícil, el sindicalisme en general, i la UGT en particular, i portem ja 9 anys de grans conquestes. La reflexió final és que aquest no és el moment d'obrir el debat de l'elecció d’una nova secretària o secretari general, sinó de continuar el treball que tenim en marxa. Personalment, no dubto de no tenir idees o interès. Crec que em moriré amb ganes de continuar transformant i conquerir nous drets.

Veurem una dona al capdavant d’un sindicat majoritari a Espanya?

— I tant! A França, els dos sindicats més grans tenen una dona al capdavant. A Alemanya, la Gran Confederació Sindical també. A Espanya passarà, però plantejar-nos la necessitat que sigui una dona per raons només de cara a la galeria seria un error. Si hi ha una dona que estigui en disposició de fer un pas al davant, coneguda i reconeguda al sindicat, ho serà. El normal és que després d'aquests anys amb més participació de dones a les estructures del sindicat, això estigui a punt de passar.

Percep que les generacions joves senten desafecció pels sindicats majoritaris?

— Hi ha una mica de tòpic en això. En el cas de la UGT, als centres de treball on hi ha un alt nivell d'afiliació hi ha més joves afiliats, i no gent gran. El que passa és que el món i l'economia productiva han canviat i avui hi ha molts més llocs de treball nous, amb gent jove que treballa de forma més aïllada, on als sindicats ens costa més arribar. Per tant, no tinc la sensació que els joves sentin rebuig cap als sindicats, en tot cas tenim una organització que li costa molt arribar [a aquests nous llocs de feina].

Posi'm exemples d'on no arriben.

— Si parlem de sectors amb gent molt jove, penso en les grans tecnològiques. S’han de treballar qüestions que no es viuen com fins ara. No només és un tema de salaris, també de jornada, desconnexió digital o serveis vinculats a la salut mental. El camí és llarg. A més, molts d'aquests treballadors segurament tenen una perspectiva professional brutal i prioritzen la seva carrera en comptes dels drets laborals. Cal trobar un punt d'equilibri i per això és fonamental la presència dels sindicats.

El repte més imminent és la reducció de la jornada laboral. La patronal ja ha dit que no s'hi suma. ¿Tem que això faci perillar un acord al Congrés dels Diputats? 

— Som conscients que tenim un Parlament complex. Per tant, el que farem és treballar molt a fons amb els partits polítics. A més, durant aquest període [de tramitació al Congrés] el que volem és continuar la negociació amb la CEOE. Així té més possibilitats d'aprovar-se i de ser més efectiva.

Fins on arriben aquests contactes amb els partits?

— Hem estat reunits amb el PNB, amb Andoni Ortuzar; també EH Bildu, amb Arnaldo Otegi, i estem en un procés de concreció de reunions amb la resta. Amb Junts, per exemple, la tindrem amb la UGT de Catalunya, però hi aniré personalment perquè volem parlar de més coses. De fet, volem obrir una via de diàleg permanent amb Junts. No tinc cap recança en veure'm amb ningú.

Això inclou Carles Puigdemont?

— Per descomptat. L'última reunió amb ell va ser quan va arribar a la presidència de la Generalitat i jo estava deixant la secretaria general de la UGT de Catalunya.

Confia que l’acord entre sindicats i el ministeri de Treball per reduir la jornada arribi abans d’acabar l’any?

— Confio que sí. El que volem és que el govern situï una reducció del temps de treball sense condicionants i ens agradaria que es concretin les hores anuals.

Si hem tardat 40 anys a discutir una reducció de la jornada de dues hores i mitja, anar cap a les 32 hores com ha plantejat no és una utopia? 

— No. A Europa tothom s'ha fixat la fita de les 32 hores i els quatre dies setmanals. A Espanya ens hem situat en aquest objectiu [de les 37,5 hores] perquè som conscients que a partir de rebaixar la jornada màxima actual, les hores als convenis aniran baixant. Per tant, d'aquí no massa temps, ens anirem situant en una jornada de menys de 37,5 hores.

En el cas d'Espanya, alguns economistes plantegen que reduir la jornada i no tocar sous tenint en compte la productivitat és un error. ¿Vostè com ho veu?

— Haurien d'explicar per què és un error. La productivitat a tots els països que tenen jornades de treball més curtes és més alta que a Espanya. Més gent treballant més hores i amb salaris més baixos no augmenta la productivitat, al revés. Reduir la jornada permetrà actualitzar el sistema productiu, millorar des del punt de vista mediambiental, però també regular els horaris. El sector serveis, per exemple, no ha d'estar obert les 24 hores al dia. Crec que anirem a una vida més raonable, i tampoc massa perquè amb una reducció a 37,5 hores el canvi no és tan brutal.

Sobre el salari mínim interprofessional, quina xifra vol la UGT per a l’any 2025?

— D'entrada, el salari mínim no l'ha de determinar un grup d'experts, ja està determinat i ha de ser el 60% del salari mitjà. Ha d'estar al voltant del 6%, que vol dir no perdre posició amb relació a l'increment del sou mitjà aquest 2024. També volem regular que el salari mínim no es mengi els suplements salarials, com ha passat aquests anys.

Comencem a deixar enrere la crisi de preus. ¿El pacte de rendes ha funcionat?

— L'acord [l'AENC] que es va signar amb la CEOE ha estat un instrument positiu, sobretot en sectors no sindicalitzats. Per exemple, a Burgos, on fa anys que no firmen el conveni del comerç, els ha anat molt bé perquè els permet posar una base mínima. La resta han apujat salaris per sobre del marge que es va negociar.

La percepció ciutadana és que els treballadors han pagat els plats trencats.

— El que ha passat és que una part de l'augment dels salaris se l'han menjat els especuladors amb l'habitatge. Sense l’increment infernal dels preus dels lloguers, el rendiment dels augments salarials seria més alt. Crec que és el que ha distorsionat la percepció de la gent sobre el que li dona el seu sou.

UGT donaria suport a una vaga de lloguers?

— A mi em sembla que és raonable. La UGT estaria amb una vaga de lloguers. Han encertat el nom perquè és la millor manera d'expressar una indignació perquè no acabem de destriar que l'habitatge és un bé públic, encara que sigui d'ús privat. Que alguns especuladors sàpiguen que això pot passar [una vaga de lloguers], i que es poden trobar davant un col·lapse, no està malament. Després, l’Estat no només ha de treballar en mesures en relació amb l'habitatge, sinó també amb la insubmissió d’algunes comunitats autònomes, com la Comunitat de Madrid. Crec que el control de preus s'ha de fer. I al mig i llarg termini s'ha de construir o recuperar del sector privat habitatges per al lloguer assequible. La dreta política i la dreta econòmica han de saber que o solucionem el problema, o pot col·lapsar el sistema econòmic perquè on es necessita més mà d'obra és on hi ha més tensió, i si es pensen que la gent viurà en barraques estan equivocats. 

El Consell d'Europa ha demanat a Espanya que reformi la indemnització per acomiadament improcedent, però el govern encara no ha mogut fitxa.

— Encara que el govern no canviï la legislació, els jutges saben que això forma part del bloc jurídic espanyol i, per tant, ho han d'aplicar. Nosaltres no apressem el govern perquè si entrem en una negociació amb una CEOE que no té gran interès a acordar res, és millor veure-ho pas a pas.

La CEOE creu que se’ls criminalitza, que la societat els mira malament, i en part és per les crítiques que reben dels sindicats. ¿Com a societat, s’és dur amb els empresaris?

— De cap de les maneres. Això és victimisme. Els empresaris tenen uns interessos, que és guanyar el màxim de diners, i si una petita o mitjana empresa no ho passa bé, no ha de mirar els treballadors i els seus drets, sinó aquells amb qui comparteix cadires a la patronal. El fet de preservar un mercat que no permeti que les grans companyies dictin les normes a les petites no s’ha de fer pagar als treballadors. Una manera de veure que no són víctimes és mirar quina part va a sous i quina a beneficis, i portem dècades de traspàs de rendes del treball a rendes del capital. En tot cas, la CEOE defensa uns interessos i nosaltres uns altres, el tema és trobar un punt d’equilibri.

Aquesta setmana una empresa, Glovo, ha pres una decisió important de regularitzar els seus treballadors. ¿Com ho veu? 

— A mi em sembla molt intel·ligent i els vull felicitar.

Durant el congrés va demanar més finançament a l'Estat. ¿Quines mancances té un sindicat com la UGT?

— El que demano és que ens pagui el que ens obliga a fer. Nosaltres negociem convenis col·lectius per a tothom, però ho paguen els afiliats. El mateix passa amb els plans d'igualtat. Per tant, se'ns ha de pagar pel que ens encomana la llei. Perquè la gent ho entengui, la subvenció de l'Estat per a totes les organitzacions sindicals seran uns 16 milions d'euros i només l'elaboració dels plans d'igualtat suposa 15 milions. Amb més i millors sindicats, la gent té més drets. Però no ho dic jo, ho diu qualsevol analista que s'acosta a veure on hi ha millors condicions de treball. No hi ha cap país europeu on els sindicats tinguin la situació d'Espanya.

Parlant del govern, veu Pedro Sánchez resistint al cas Koldo i a les investigacions que esquitxen la seva família?

— Sóc un lector més i no en tinc ni idea. Ara, francament, més enllà del tema Koldo, sobre la resta de coses, ¿de què parlem? ¿D’un sindicat que es diu Manos Limpias que ni és sindicat ni té les mans netes? ¿De retalls de premsa que obren causes? A Espanya el que convindria és que, més enllà que els tribunals facin la seva feina, i no la feina dels altres, es parli de política. De la jornada de treball, de sous, de l'impost a les energètiques o la banca… M'agradaria, però, que el govern acabés la legislatura i que quan arribin les eleccions els ciutadans decideixin si volen el mateix o un altre.

L’impost a les energètiques de moment ha caigut. Creu que si acaba la legislatura ho farà amb l’ambició que vol la UGT?

— Ja sabíem abans de les eleccions que difícilment cap govern compliria amb l'ambició del sindicat. La conjuntura política actual fa difícil que es puguin complir plenament tots els objectius, però és la gent qui s’haurà d’explicar.

¿La proximitat pública que té UGT amb el PSOE fa que no hi hagi una bona relació amb el PP?

— No. Tenim una bona relació amb el PP. De fet, jo agraeixo a [Alberto Núñez] Feijóo que hagi estat al nostre congrés a Barcelona. Ara, és evident que nosaltres no tenim les mateixes coincidències amb el PP que amb l'esquerra. En tot cas, m'encantaria tenir una oposició a Espanya que quan arriba al govern no li passa pel cap tocar les polítiques socials més centrals.