El turisme empeny el creixement, però amb menys força

BarcelonaEl turisme tira encara del conjunt de l'economia i l'empresa catalana, però amb menys intensitat. Així ho apunten totes les previsions. Una d'elles, inclosa en l'Informe anual de l'economia catalana que publica la Generalitat, afirma que "les expectatives empresarials per al segon trimestre del 2025 són positives en tots els grans sectors econòmics". Però destaca encara l'hostaleria, que es manté al capdavant, amb 18,6 punts, i el mateix apunten altres anàlisis. Això permet al gran sector dels serveis, el que té més pes en el conjunt de l'economia, mantenir una velocitat de creuer elevada. Les perspectives generals són positives: l'índex de confiança empresarial ha augmentat un 1,2% respecte al trimestre anterior, segons l'Idescat. El comerç i la resta de serveis són els sectors que mostren una millora més significativa de la confiança empresarial (2% en tots dos casos), seguits de la construcció (0,8%). D’altra banda, la indústria i l’hostaleria i el transport es mantenen estables (0%).

Tot i la moderació un cop arribat a nivells rècord, l'activitat turística continuarà sent un gran impuls del conjunt de l'economia. L'any passat els viatgers estrangers van ser 13,9 milions, el 65% del total, el percentatge més alt de la sèrie històrica. Això va catapultar el pes dels visitants que s'allotgen en hotels de quatre i cinc estrelles, fins al 56,4% del total. En canvi, el nombre de turistes estatals es va reduir fins als 7,6 milions, com recorda la Cambra de Comerç de Barcelona a la seva Memòria Econòmica del 2024. En tot cas, donats els nivells assolits caldrà adaptar-se a ritmes més baixos i a nous enfocaments més centrats en més augment dels ingressos que dels visitants, segons avisen alguns catedràtics d'economia, com Guillem López Casasnovas.

En aquesta línia, en el seu informe Situació Catalunya. Primer semestre de 2025, BBVA Research constata un cert alentiment de la despesa dels turistes a Catalunya, que del 22% de l'any passat s'ha situat ara per sota de la meitat. Un alentiment que també es produeix en les pernoctacions. Però tot plegat, segons l'entitat, "es deu més al fet d'estar arribant al màxim que el sector pot assumir que a les polítiques públiques". Ara cal afrontar, per tant, el repte de créixer més en qualitat que en quantitat.

Quant al context general, a la tornada de les vacances el conjunt de les empreses encara podran gaudir d'uns tipus d'interès baixos, a menys que la geopolítica trastoqui l'evolució prevista. I les companyies més exportadores i internacionalitzades hauran de mirar de reüll als Estats Units, donat l'ús dels aranzels com a arma negociadora per part de l'administració de Donald Trump. De cara a la segona meitat del 2025, Pimec avisa que a Catalunya "és probable que les administracions es moguin en un equilibri complicat: d’una banda, continuar aplicant els fons Next Generation i polítiques pro creixement, i de l’altra començar a replegar algunes mesures de suport (atesa la consolidació fiscal exigida)". I continua: "Les empreses, per la seva banda, hauran de navegar en un entorn on conviuen oportunitats (tipus d’interès més baixos, digitalització, turisme en alça) amb amenaces (costos volàtils, incertesa internacional, canvi tecnològic accelerat)".

Augment de població

Les previsions de tots els organismes i serveis d'estudis afirmen que l'economia mantindrà un bon ritme, tot i que més baix que el de l'any passat. I hi inclouen com a variable la pujada experimentada per la població, que se situa en 8,1 milions de persones el 2025, cosa que contribueix a mantenir un bon ritme de creixement, segons el servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. L'altra cara d'aquesta moneda és el dèficit d'habitatges, amb una oferta molt per sota de la demanda de noves llars que es requereix i uns preus que no paren de pujar.

La Cambra de Comerç de Barcelona destaca com a principals assignatures pendents de l'economia i les empreses catalanes l'augment de la mida mitjana de les empreses, a la cua de l'Unió Europea (UE) i especialment lluny de països com Alemanya, França i Itàlia. Un altre repte és convergir amb la UE en la inversió empresarial en recerca i desenvolupament (R+D).

I finalment cal adequar l'oferta del mercat de treball a les necessitats de les empreses. Més d’un terç de les empreses catalanes diuen que la manca de personal adequat limita el seu negoci, el màxim de la sèrie històrica. Els sectors amb més necessitats de personal adequat són la construcció i l’hostaleria, però on més empitjora la necessitat de personal és a la indústria, subratlla aquest organisme.

El darrer informe de conjuntura de la patronal Foment del Treball destaca que el creixement ha continuat "robust", encara que s'hi aprecia una certa moderació. I això, afegeix, obeeix a un ritme de creixement de les exportacions més baix, des del punt de vista de la demanda, que té el seu reflex en termes de l'oferta en la desacceleració del sector industrial.

També des de Pimec es destaca que els serveis actuen de locomotora, segons el seu darrer informe de seguiment de perspectives del 2025. Amb un creixement del 3,6% interanual, "és el motor principal de l’economia catalana en aquests moments". I dins d'aquesta àrea sobresurten dos pilars: el turisme i l'hostaleria i els serveis tecnològics i empresarials. La recuperació plena del turisme internacional, sumada a la demanda interna d’oci, ha fet que el 2025 continuï l’embranzida del sector turístic. Catalunya continua atraient un gran nombre de visitants. Moltes pimes d’hostaleria i restauració estan obtenint bons resultats gràcies a aquesta tendència, constata Pimec.

No obstant això, s’observa un coll d’ampolla significatiu que les patronals i alguns experts continuen constatant a les activitats relacionades amb el turisme: la manca de personal qualificat en hostaleria i altres serveis d’oci. "És un element que està dificultant mantenir el ritme de creixement amb la qualitat desitjada. Les empreses es troben amb problemes per trobar cuiners, personal de sala, guies, etc., malgrat l’atur encara relativament elevat, la qual cosa apunta a desajustos formatius i de condicions laborals en el sector", segons Pimec.

La indústria, per la seva banda, mostra símptomes de desacceleració (+2,4% interanual). Això es deu essencialment a la feblesa de la demanda externa industrial, especialment des d’Europa. Un sector clau com l’automoció s'alenteix, i això té un gran pes en el total de les exportacions manufactureres catalanes. El sector europeu es troba en un moment vital per la transició cap al vehicle elèctric i, ara, pels aranzels dels EUA, i les fàbriques i proveïdors catalans ho estan notant en les comandes.

I a la resta de branques industrials es produeixen certes diferències. La química, l’alimentació i la fabricació de maquinària aguanten amb creixements moderats, mentre que la metal·lúrgia i el tèxtil tenen més dificultats, afirma Pimec. Aquesta evolució fa perdre l'objectiu que la indústria guanyi pes. Per això Pimec proposa reforçar mesures de reindustrialització i de suport al sector, que van des de les millores en sòl industrial i infraestructures logístiques fins a incentius per a la innovació i l’exportació.

Habitatges amb preus a l'alça

La construcció es beneficia de la millora de les condicions financeres, com l'abaratiment de les hipoteques, que ha impulsat l'obra pública i la rehabilitació. Però els visats d’obra nova han caigut, cosa que augura que també baixarà la construcció d’habitatges en el futur immediat. I això es tradueix en menys oferta i més pressió a l'alça dels preus. A curt termini, la construcció es veu impulsada per projectes en curs i pels fons Next Generation, destinats en gran part a rehabilitació energètica i infraestructures verdes, etc. L'assignatura pendent serà reconduir l'activitat constructora cap a una activitat més estable, no tan ocasional, i de valor afegit: de les rehabilitacions a l'obra pública i l'habitatge social.

Pel que fa al sector agroalimentari, manté un elevat ritme d'exportacions i es preveu una millora cap a mercats europeus i asiàtics i les estratègies d’internacionalització. Però el sector s'enfronta a reptes com ara les condicions climàtiques (sequera recurrent i onades de calor extremes amenacen cultius clau), que posen pressió sobre els marges. I a més augmenten els costos com els fertilitzants, l'energia i el transport.

Gràcies al ritme d'activitat, el mercat laboral català ha seguit evolucionant positivament durant la primera meitat de 2025, amb xifres rècord d’afiliació i una baixada l’atur a nivells no vistos des de feia més d’una dècada. L'any passat els motors de l'ocupació van ser el comerç, el transport i l'hostaleria, segons la Cambra de Comerç de Barcelona.

Però hi ha senyals d’alentiment, menys visibles a simple vista. I també assignatures pendents de caràcter estructural. El mercat de treball català exhibeix dues cares. La cara positiva és la de l’alta ocupació i l’atur baix en termes històrics, fruit de la recuperació econòmica i les reformes. La immigració és la clau, a Catalunya, per augmentar la població activa i l'ocupació. Entre el 2021 i el 2024 els immigrants (191.000 ocupats més) han cobert el 61% dels 337.700 llocs de treball creats a Catalunya (45% a Espanya), segons BBVA Research.

La cara negativa del mercat laboral català són les assignatures pendents estructurals: un gruix d’atur de llarga durada molt elevat (indicatiu de problemes d’ocupabilitat i formació), l’elevat atur juvenil i femení, i productivitats laborals baixes.

Les previsions s’han anat revisant sobre la marxa, i a hores d’ara dibuixen un escenari de desacceleració suau de l’economia catalana en els trimestres vinents. Després d’un primer semestre resistent (en bona part gràcies al consum intern), s’espera que el PIB català vagi controlant el creixement cap a taxes trimestrals més moderades, en línia amb la pèrdua d’impuls global. La demanda interna continuarà sent el motor principal –les llars encara tenen certa capacitat de consumir–, però és probable que es refredi una mica respecte a l’inici d’any. Alhora, el sector exterior podria tenir una contribució lleugerament negativa.

En qualsevol cas, no es preveu una davallada abrupta del creixement ni es parla d'escenaris de recessió, ja que les perspectives d'activitat de les empreses es mantenen altes. D’aquesta manera es tancaria el 2025 amb un creixement del 2,6%, segons el Govern, i s’encararia un 2026 potser més complicat, per variables com l’evolució de les polítiques comercials dels EUA i les decisions dels grans bancs centrals, sobretot la Reserva Federal i el Banc Central Europeu (BCE), que marcaran la disponibilitat de crèdit, amb el 2%. Segons BBVA Research, Catalunya superarà en més del triple la previsió per a la zona euro i també estarà per sobre la de la mitjana espanyola, amb el 2,6% i l'1,5% l'any que ve.