Els riscos de la tercera generació
Moltes empreses familiars pateixen quan arriben a aquesta fase
El retorn de Xavier i David Berneda a la direcció de Munich ha despertat alegries entre els treballadors de la fàbrica de Vilanova d'Espoia (Anoia). La majoria coneixen els dos germans des de fa anys i són conscients que el seu lideratge té molt a veure amb la transformació de l'antiga empresa familiar de botes de futbol sala en una marca de referència en el sector de la moda esportiva en els últims anys.
"L'èxit dels germans Berneda és, en bona part, que han sabut reprendre l'empresa familiar com un projecte personal", observa Ferran Giones, investigador de l'Institut Innova de La Salle, a Barcelona. "Ja no la veuen com la firma creada pel seu avi, sinó que tenen la seva pròpia idea de negoci. Això els ha permès guanyar-se la confiança i la motivació dels seus treballadors". Giones veu el cas Munich com una excepció en el món de les empreses familiars, en què generalment la tercera generació no aconsegueix tirar endavant la companyia per falta d'implicació sentimental i per tenir menys disposició al risc. Pel que fa a Munich, les coses han estat diferents. Han estat els néts del fundador els que han sabut donar un nou impuls a l'empresa, apostant pel creixement i la professionalització.
Capacitat de delegar
"Això no hauria estat possible sense la figura d'un pare amb voluntat per delegar, capaç de reconèixer que els seus fills ho estaven fent bé i oferir-los suport", conclou Giones. Entre els mèrits de Xavier Berneda hi ha haver desenvolupat un nou model de negoci integrat verticalment, que inclou des del control de la producció fins a les botigues finals. "Per al sector tèxtil català la integració vertical ha estat clau per competir amb els països emergents", diu Giones.
Un altre dels avantatges de les empreses familiars és no haver de justificar resultats davant de socis externs, cosa que els permet ser més ràpides i flexibles i tenir una visió de negoci més sostenible a llarg termini. No obstant això, hi juga en contra la relació afectiva que s'estableix amb alguns productes "que no són rendibles i que caldria eliminar", observa Giones.