Els rics de Dinamarca es rebel·len contra l’impost a les fortunes

CopenhaguenEls empresaris més rics de Dinamarca estan en peu de guerra i han entrat de ple en la campanya electoral per a les eleccions generals que el país nòrdic celebrarà el 24 de març. El motiu del seu malestar és la promesa electoral de la primera ministra socialdemòcrata, Mette Frederiksen, de reintroduir un impost del 5% anual sobre els patrimonis més alts com a mesura per reduir la creixent desigualtat en el país.

El nou impost, que s’ha convertit en un dels temes més candents de la campanya electoral, afectaria unes 22.000 persones (en un país amb 5,9 milions d’habitants), que pagarien una mitjana de 300.000 corones a l’any (40.000 euros). Segons va detallar Frederiksen al diari econòmic Børsen, l’estat recaptaria uns 6.000 milions de corones anuals (803 milions d’euros), que servirien per finançar l’ambiciosa reforma de l’escola pública que van presentar els socialdemòcrates abans de les eleccions.  

Pocs dies abans de posar-se les urnes, les enquestes mostren que l’impost als més rics es veu amb bons ulls per a una majoria de votants, ja que el partit liderat per Frederiksen és el que té més possibilitats d’acabar guanyant les eleccions. Tot i això, pràcticament hi ha un empat entre les formacions del bloc progressista, que han donat suport a la proposta dels socialdemòcrates, i les formacions del bloc conservador, que rebutgen de ple la idea.

Els que també han posat el crit al cel de manera pública amb aparicions molt inusuals en els mitjans de comunicació durant una campanya són els empresaris d’algunes de les principals companyies del país. El conseller delegat del gegant navilier Maersk, Robert Maersk Uggla, ha expressat que l’impost “tindria unes conseqüències molt dolentes per a Dinamarca”. Uggla, que dirigeix l’empresa més gran del país nòrdic (amb una facturació de 52.000 milions d’euros l'any 2024), ha expressat el seu temor que les companyies daneses encara tinguin més dificultats per contractar i retenir els alts directius a causa de l’impost, ja que Dinamarca ja aplica una de les càrregues fiscals més altes entre els països de l'OCDE, amb uns impostos del 60,5% als salaris superiors als 348.000 euros anuals.

Per la seva banda, l’empresari Henrik Andersen, director executiu de Vestas (líder mundial en fabricació de turbines eòliques), ha amenaçat amb fer les maletes i endur-se l’empresa a l’estranger si els socialdemòcrates compleixen amb la promesa electoral: “Si es fa realitat, dedicaré part del meu temps a esbrinar on aniré a viure, no ho puc dir més clar”, va dir en una entrevista per al diari Berlingske.

Des de la patronal i les associacions empresarials, han llançat el missatge que l’impost als més rics ja es va decidir abolir al país nòrdic l'any 1997, precisament per un govern socialdemòcrata, argumentant que es volia fomentar les inversions en empreses familiars daneses i simplificar el sistema tributari. L’exministre conservador i actual president de la Cambra de Comerç de Copenhaguen, Brian Mikkelsen, ha afegit que si es torna a introduir l’impost es tractaria d’un “enorme gol en pròpia porta”, ja que “empobrirà Dinamarca i es corre el risc d’empènyer fora del país alguns danesos que són el motor de creixement econòmic del país”. Tot plegat, per a Mikkelsen, es tracta d’una expressió “d’enveja” contra els més rics, va dir.

Lluita contra la desigualtat

En l’anterior legislatura s’ha acusat la primera ministra Frederiksen de dur a terme unes polítiques econòmiques massa de dretes al capdavant d’un govern de coalició format pel partit moderat i els liberals. Però ara sembla que els socialdemòcrates volen guanyar el terreny perdut entre els votants més d’esquerres fent de la lluita contra la desigualtat social un dels eixos principals de la campanya.

Frederiksen ha justificat la necessitat de tornar a introduir l’impost als més rics amb l’argument que "quan l’1% més ric de la població posseeix aproximadament una quarta part de la riquesa total dels danesos, la situació s’ha tornat massa desigual". La líder socialdemòcrata va fer referència a un informe del think tank progressista Consell Empresarial del Moviment Obrer (AE, per les sigles en danès) que assenyala que la fortuna de l’1% dels danesos més rics ha augmentat un 31% entre els anys 2020 i 2024, mentre que la mitjana de la riquesa de la població ha crescut un 3,3%. L’informe d’AE també assenyala que de mitjana l’1% de les fortunes daneses més riques té un patrimoni de 7,7 milions d’euros, en comparació al patrimoni mitjà dels danesos, que és de 124.000 euros.

D'altra banda, una de les conseqüències que citen més sovint els que critiquen l’impost és el cas de Noruega i les repercussions que ha tingut en la fugida de capitals del país. L'any 2022 el govern laborista va decidir augmentar l’impost sobre el patrimoni a l’1% per als actius superiors als 145.000 euros i a l’1,1% per als superiors als 1,76 milions d’euros, una mesura que afecta entre el 12% i el 15% dels contribuents. Segons els crítics d’aquesta decisió, l’impost ha provocat que 105 de les 400 fortunes més grans del país dels fiords s’hagin traslladat a l’estranger, la majoria de les quals a Suïssa, fet que provoca una pèrdua d’ingressos per a l’economia. Un dels casos més sonats va ser el del magnat industrial Kjell Inge Røkke, que va anunciar que es traslladava a viure a la ciutat alpina de Lugano per evitar pagar la taxa. D’ençà d’aquest cas, el govern d’Oslo ha aplicat mesures per tal que la fugida de les fortunes també surti cara, ja que actualment aplica una taxa del 37,8% sobre els guanys de capitals superiors als 253.000 euros.