El reducte industrial que vol esquivar la seva data de caducitat
TMDC busca un nou espai per als seus tallers de 'coworking' perquè d'aquí un any haurà de deixar les naus que ara ocupa
D'espais de coworking n'hi ha molts, normalment lligats a les feines de coll blanc, bàsicament a oficines. Però els espais compartits de treball per a feines industrials, oficis de coll blau, no són tan habituals, i menys en plena ciutat de Barcelona, on la indústria s'està convertint en una espècie en extinció. A dalt de tot de la rambla Prim hi ha TMDC, un espai industrial compartit, on fusters, metal·listes i molts altres professionals comparteixen espai i eines per fer les seves feines.
Són 5.000 metres quadrats on es pot llogar des d'un simple banc de treball fins a una impressora 3D. Entre les naus hi ha des de cuines a mig fer fins a un pis que forma part d'un edifici de fusta en construcció al Poble-sec. Els usuaris compten amb torns, soldadores, màquines làser, talladores de precisió, una cabina de pintura d'automòbils, tota mena d'eines i maquinària per poder fer la seva feina.
Però TMDC ocupa unes naus que tenen data de caducitat, ja que el canvi d'usos urbanístic preveu que deixi de ser sòl industrial i passi a acollir habitatge i equipaments. D'aquí un any haurà de marxar. De fet, una part de les naus ja s'han enderrocat. Aquestes naus eren l'antiga bugaderia de l'Hospital de Sant Pau, que n'és el propietari, i quan hi va desembarcar TMDC, el 2018, estaven bastant ruïnoses.
De totes maneres el canvi urbanístic no ha d'acabar amb el projecte. Pedro Pineda, la cara visible d'aquest espai, i els seus tres socis creuen que pot ser una oportunitat per créixer i millorar. "La principal missió actual és buscar un nou lloc, aconseguir algun préstec i captar alguna inversió", explica Pineda a l'Empreses. Per al canvi, Pineda calcula que caldrà una inversió d'uns tres milions d'euros. Cal invertir-los, diu, en trobar un nou espai, adequar-lo i comprar noves màquines, perquè la idea és créixer: ara TMDC ocupa 5.000 m2 i vol trobar un nou espai de 10.000 m2.
De moment Pineda reconeix que a Barcelona "és molt difícil trobar un espai així", però confia trobar-lo a l'àrea metropolitana. Ha mantingut contactes amb alguns municipis interessats a acollir aquesta iniciativa, com Cornellà i Sant Adrià de Besòs. Els promotors del coworking analitzen possibles inversors, però tenen clar que volen algú especialitzat en temes industrials i amb un interès per l'impacte social més que pels guanys ràpids.
Que sigui un coworking industrial no vol dir que no tingui l'esperit que es respira en altres centres de treball compartit de la ciutat. Una mica de jardí, espais comuns on trobar-se els diferents usuaris i, fins i tot, una barbacoa. "Els dijous toca pizza", explica Pineda assenyalant un forn de llenya en un espai obert entre nau i nau. "Les fem nosaltres mateixos", explica.
Evidentment, per treballar-hi cal pagar. L'espai té actualment 170 usuaris, que paguen en funció de l'ús que en fan i la superfície que ocupen. La tarifa bàsica és de 111 euros al mes. La màxima supera els 600 euros al mes per ocupar 50 m2 de superfície i tenir accés a totes les eines que disposa el local.
Perfil dels usuaris
El perfil dels usuaris és bastant divers. Hi ha joves que comencen la seva carrera i que no poden fer una inversió inicial important, sobretot en eines. També hi ha professionals que treballaven per a altres i que han decidit establir-se pel seu compte. Però no tot són autònoms o pimes. També hi ha grans empreses que lloguen un espai per a algunes feines concretes, com Puig. Ara acaben de sortir dels tallers de TMDC tota una sèrie d'instal·lacions que aniran al Mobile World Congress. També hi treballen arquitectes, sobretot interioristes, ja que poden fer a mida els elements que necessiten.
Un dels avantatges, explica Pineda, és que treballant al coworking els usuaris interactuen entre ells, comparteixen experiències i fins i tot poden treballar els uns per als altres o associar-se en feines per a tercers. "Moltes vegades –explica Pineda– els nous usuraris tenen por que altres professionals del mateix ram els prenguin els clients". Però explica que, al contrari, més aviat acaben sumant esforços i col·laborant o treballant conjuntament.
La idea del coworking industrial ve de lluny. Pedro Pineda diu que va viure una cosa similar quan vivia a Berlín, però no tan estructurat, més col·laboratiu. Després, a Barcelona, va fer un primer intent a Gràcia, però el local no era prou gran i els veïns es queixaven de soroll. Més endavant es va traslladar al Poblenou, però l'espai no era suficient, fins que va trobar les naus de l'antiga bugaderia de l'Hospital de Sant Pau. La relació amb la propietat, explica, ha sigut molt correcta, però ara busca nova ubicació, no per un problema amb la propietat o el lloguer sinó pels nous plans urbanístics que foragiten aquest reducte industrial de la ciutat.