Rearmament: el risc per a la col·laboració científica al Mediterrani
La Fundació Prima tem que les noves prioritats de la UE escapcin els projectes de col·laboració nord-sud
BarcelonaLa Fundació Prima (Partnership for Research and Innovation in the Mediterranean Area), amb seu a Barcelona, lidera el programa més gran de cooperació científica al Mediterrani. És un programa que promou la cooperació científica entre els països del nord i el sud i que ara veu perillar el seu futur amb la discussió del nou marc pressupostari de la Unió Europea per al període 2027-2034.
En l'anterior pressupost, aquest programa va rebre un finançament de 700 milions d'euros, però ara, les noves prioritats comunitàries passen per altes prioritats, com el rearmament, cosa que fa témer la pèrdua d'aquests recursos. "Sense aquests diners el programa no pot anar endavant", explica Octavi Quintana, director d'aquesta fundació.
La creació de Prima va ser una aposta de la UE en favor de la ciència i el talent local quan es va produir l'allau migratòria des del sud al nord el 2015. El programa es basa en la denominada diplomàcia científica, és a dir, la col·laboració entre el sud i el nord per buscar solucions a problemes que afecten les dues ribes del Mediterrani, com poden ser la sequera, la crisi climàtica o la suficiència de l'alimentació. En aquesta lluita per captar els recursos de la UE, Prima reclama que els estats de la riba nord, entre ells Espanya, però també França, Itàlia i Grècia, expressin el seu "ferm compromís" per tirar endavant el projecte.
"Sense el suport de la UE és molt difícil que els països de la riba sud participin" en els diferents projectes en marxa, explica Quintana, perquè per a aquests estats les inversions que es fan "són un esforç molt important". En aquest sentit, destaca que la diferència global de renda per càpita entre el sud i el nord és de set vegades.
Dels estats de la UE són socis de Prima Bulgària, Croàcia, Xipre, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Luxemburg, Malta, Portugal, Eslovènia i Espanya. Dels països mediterranis de fora de la Unió són socis Algèria, Egipte, Israel, Jordània, Líban, Marroc, Tunísia i Turquia.
Quintana fa valdre què pot aportar Barcelona a aquesta col·laboració nord-sud. La ciutat és la capital científica del Mediterrani, amb un hub europeu de R+D en biotecnologia i deep science, molt per davant de Madrid, gràcies a la combinació d'inversió pública –amb un paper molt actiu de les universitats– i privada. A més, compta amb equipaments com el Barcelona Supercomputing Center (BSC).
Des de la seva creació el 2017, Prima ha impulsat projectes transnacionals, amb la participació d'experts de diferents països, impulsant la denominada "diplomàcia científica", que ha permès tirar endavant projectes conjunts entre Marroc i Algèria, dos països amb una difícil relació, o entre Grècia i Turquia; o Israel amb els seus estats veïns.
Prima centra les seves investigacions en el canvi climàtic –el Mediterrani és la zona del món més afectada després de l'Àrtic–, la sequera i l'alimentació. En aquest sentit, Quintana assegura que la col·laboració entre els països del nord i del sud pot aportar molt. Per exemple, en temes alimentaris, els països del nord tenen un problema de malbaratament perquè no es consumeix, mentre que els països del sud també tenen un problema de malbaratament, però en aquest cas per la manca de cadena del fred.
Projectes concrets
La col·laboració científica ja ha aportat alguns resultats. Per exemple el projecte Sure-Nexus sobre com produir més vi amb menys aigua i d'una forma menys contaminant. Un projecte nascut a Catalunya i amb la participació de diversos estats. En aquest projecte, per exemple, hi ha participat el grup Codorníu Raventós. L'eina ja ha despertat l'interès d'institucions com el Banc Central, el govern espanyol, o la Direcció General d'Aigües de Xile.
Un altre projecte és Spore-Med. Testat a Terrassa, és una depuradora que gasta menys energia, genera menys emissions i fa que hi hagi més aigua disponible per a la regeneració. En aquest cas, no és un prototip, sinó una tecnologia que ja es pot desplegar industrialment, i connecta directament amb la necessitat dels països mediterranis per combatre la sequera i reutilitzar l'aigua. Un projecte en què han participat universitats com la UdG o la UAB, i empreses com Adasa, del sector del cicle integral de l'aigua.
Dins de la preocupació pel canvi climàtic hi ha projectes com Res-Mab, en el qual participa el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) de Solsona. Aquest centre ha desenvolupat un laboratori vivent al costat de les seves instal·lacions, on la ciència aplicada es pot observar de manera concreta i visual, oferint un exemple tangible de com la recerca es tradueix en solucions sobre el terreny. S'ha creat un consorci internacional per combatre les creixents amenaces del canvi climàtic a la Mediterrània. El projecte Res-Mab, finançat per Prima, reuneix institucions de recerca, agències governamentals i ONG de tota la regió i se centra en les Reserves de la Biosfera (RB) designades per la Unesco, zones reconegudes per la seva contribució i capacitat per equilibrar l'activitat humana i la conservació de la natura.