'Connaiseurs'
El sector del luxe té cara i creu, que podem veure quan analitzem aquest mercat. En el món del luxe hi ha clients que s'interessen positivament pel que compren. Respecten l'objecte com a portador d'elements simbòlics, de savoir faire , de coneixement acumulat per generacions i de treball artesà basat en les repeticions inacabables i perfectament imperfectes de moviments manuals apresos durant anys. Aquests clients, que els francesos anomenen connaisseurs , són aquells a qui tota marca de luxe voldria vendre els seus productes. Uns objectes que, més que ser consumits, queden en custòdia i en el que més aprecia la mà que els ha fet: en bones mans. Aquests clients són la cara del luxe.
La creu del luxe
En canvi, la creu d'aquest sector són els clients que compren el producte simplement per exhibir-se o per donar resposta als dictats d'un ego inflat pels calés guanyats més o menys legítimament. Quan un milionari va a un restaurant i demana un vi de més de 500 euros estem davant de la creu del luxe. A vegades penso que si jo fos el sommelier d'un restaurant on es produeix aquest espectacle lamentable, trauria al client un vinet discret, si pot ser de garrafa, en una ampolla d'un vi de 1.000 euros que tindria preparada per a l'ocasió, i em donaria el gust de passar una estona amb ell desxifrant els sabors excelsos dels sulfits i del plàstic del tap...
Gossos i porcs
Aquest client és la creu de les creus: a més de mostrar d'una manera grollera i sorollosa la seva condició de ric -cosa que fa, conscientment o inconscientment, per rabejar a la cara dels altres la seva condició de menys rics- mostra la desgràcia que el millor producte, fet amb tot el coneixement i temps per la mà artesana, caigui en les mans dels que no se'l mereixen. Ja ho deia l'evangelista Mateu: "No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos". Amb tot el meu respecte pels gossos... i els porcs.