Andorra
Aquestes vacances de Nadal Andorra estava -com diuen els comerciants- "a petar". Em deien que hi havia gent per parar un tren, no s'hi cabia. Els carrers eren plens, les botigues una mica menys i les vendes... menors que les de l'any passat per a alguns, per a d'altres iguals i, per a uns pocs, superiors. De broma em deien que sobretot als de Barcelona ens anomenen els dièsel, perquè es veu que voltem molt i gastem poc. Encara que jo els vaig respondre que ja no hi ha tanta diferència entre els dièsel i els gasolina... Cert és que la gent s'ho pensa tres vegades abans d'afluixar el bitllet.
Cargols
Alguns em diuen que els andorrans veuen que el binomi comerç-turisme ja ha arribat a un cert sostre, i que comencen a apostar per les empreses d'alt valor afegit que poden utilitzar Andorra com a plataforma per exportar a tot el món, aprofitant-se d'una regulació fiscal a la irlandesa, amb impostos de societats reduïts i altres avantatges fiscals. "El tema d'estimular el consum cada vegada funciona menys", em diu el responsable d'un grup de comerciants-
És normal: en qualsevol indústria els rendiments marginals d'un increment d'inversió són decreixents. Finalment, com diuen a Lleida, surt més cara la salsa que els cargols.
Annexió
A Andorra tenen una sort: són un país petit, i això té avantatges. Pots fer moltes coses que no et deixarien fer si fossis gran: l'impacte agregat no és significatiu... fins on et deixen. Ets àgil i pots modificar el rumb sense gaire inèrcia. Navegues amb astúcia i costa menys establir grans consensos. Em diuen que els Comuns estan molt endeutats. Qui no ho està, a Occident? De marge en tenen per arreglar-ho. L'any passat van introduir un impost del 10% sobre els beneficis. Quatre taxes ben posades i endavant! Em diuen que alguns andorrans estan contra la independència de Catalunya perquè tenen por que intentem annexar-los. "Fem-ho al revés", els proposo.