La primera llet amb preu just per al ramader arriba al mercat

Bri d'esperança per al sector lleter. Fa mesos que els ramaders organitzen manifestacions per reclamar un preu just per a la llet: les grans distribuïdores paguen, de mitjana, 34 cèntims el litre, quan el cost de producció és de 40 cèntims el litre. Això ha provocat que gran part de les explotacions -especialment les familiars, petites i mitjanes- acumulin tal quantitat de deutes que fa impossible la seva viabilitat, cosa que ha causat el tancament d’un 70% de granges els últims 20 anys. Les protestes i el seu crit d’alerta poden haver donat fruits. Els supermercats Bon Preu i Esclat han decidit fer una prova pilot i aliar-se amb Vaquers de la Plana de Vic per oferir una nova llet que té una qualitat única al mercat: només ells paguen als ramaders per sobre del cost de producció, és a dir, a 41,5 cèntims el litre. “No ens treu d’on som, hi ha explotacions que continuaran tancant. Però és una injecció de moral que no t’imagines, perquè és un reconeixement de la nostra feina”, recalca Dani Bassas, el portaveu de Vaquers de la Plana de Vic, sorgit de la unió de les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona.

Les dues empreses van decidir aliar-se fa un any per negociar els nous contractes del sector lleter i, juntament amb els sindicats agraris, han organitzat diverses mobilitzacions per alertar que el seu futur està tocat de mort. Però a finals d’estiu es va obrir una petita finestra: Bon Preu els va trucar perquè “volia participar activament en trobar una solució al problema de la llet” -segons Bassas-, a través d’un cobranding entre la seva marca blanca Terra i Tast i Vaquers de la Plana de Vic. Des de la cadena de supermercats exposen que es tracta d’una prova pilot i que s’ha fet una primera tirada de 26.000 ampolles d’un litre, fetes amb plàstic reciclable. La previsió era vendre-les en tres mesos, però, segons el vaquer, segurament s’esgotaran abans d’acabar aquest mes.

Un dels ramaders que contribueixen en la producció de la nova marca és Vicens Fabrellas, d’El Ressol de Malla (Osona), amb unes 180 vaques. Ell cada mes registra entre 6.000 i 7.000 euros de pèrdues, però si les grans distribuïdores paguessin la llet al seu preu de cost, “significaria que deixaria de perdre diners, que cobriria costos i que, fins i tot, potser podria guanyar alguna cosa petita”. “Però almenys l’explotació tindria viabilitat, perquè ara ens hem anat endeutant però arribarà un dia que els bancs ens diran prou”, exposa.

Per a Fabrellas el pas que ha fet el supermercat català és clau per al sector: “Ha obert una llauna que esperem que faci veure a les altres empreses que s’ha d’anar cap aquí”. “Ens omplim la boca amb el fet que hem de consumir productes de proximitat, però aquí tenim moltes explotacions que pengen d’un fil. Si no se soluciona, el sector es veurà abocat a canviar el model d’explotacions: ara la majoria són familiars, però s’haurà d’anar a una ramaderia intensiva i de grans explotacions perquè surtin els números”, diu.

La quantitat de llet que els han comprat per fer aquesta primera tirada és irrisòria comparada amb la que produeixen diàriament. Les dues cooperatives sumen uns 30 camions cada dia, i només n’han necessitat un per a les 26.000 primeres ampolles. Tot i això, per a Bassas el pas que ha fet Bon Preu és importantíssim: “És un canvi de paradigma: per primera vegada el sector primari ha negociat directament amb la distribució. Fins ara els ramaders pactaven amb la indústria, i la indústria amb la distribució. I això feia que sempre fóssim la part més vulnerable de la cadena alimentària”.

De fet, els ramaders esperen que Bon Preu aposti definitivament per aquest producte i que en puguin sumar d’altres, com formatges o postres, seguint el model francès. “A França hi ha un proteccionisme molt fort, paguen als ramaders 44 cèntims el litre de llet i als supermercats no trobes cap llet per sota dels 90 cèntims el litre”, posa d’exemple Bassas. I és que aquesta fórmula és un win-win per a tothom: “El supermercat dona un valor afegit al producte, el consumidor sap que compra un producte de la terra i els ramaders es poden guanyar la vida amb la seva feina”.