Picasso i Miró: una inversió amb efectes multiplicadors per a l’economia
Els grans equipaments culturals atreuen visitants que fan més despesa que el turista mitjà
BarcelonaLa inversió en cultura té un efecte multiplicador sobre el valor afegit brut total d'1,7 vegades l’import de la inversió realitzada i d'1,4 de la despesa feta. Són dades tretes de l'estudi sobre l'impacte econòmic i social del Pla de Museus de Catalunya. Evidentment, els museus tenen un gran impacte social i cultural a la ciutat, però, a més, els grans equipaments, com el Museu Picasso i la Fundació Joan Miró, tenen també un gran impacte econòmic. Difícil de mesurar, això sí. "Hi ha un impacte econòmic, en el cas del Museu Picasso i la Fundació Miró és evident", explica el filòsof i gestor cultural Xavier Fina. El problema és calcular-lo. En el cas d'aquests dos equipaments en podem saber l'impacte directe, perquè presenten els seus comptes anuals auditats. Però és molt més difícil d'establir l'impacte indirecte i, sobretot, l'induït, que tenen en l'economia de Barcelona i Catalunya.
El que queda clar és que primer la crisi financera del 2008 i després la pandèmia del covid-19 van fer estralls en el sector museístic. El valor afegit brut (VAB) general va caure un 10% el 2020 per la pandèmia; en el cas de la cultura, la davallada va ser del 15%. El pes de la cultura en l’economia catalana encara no s’ha refet de la gran recessió. Segons les dades del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts), el VAB cultural el 2019 (l’any previ a la pandèmia) va ser de 4.694 milions d’euros, un 2% de tot el valor de l’economia catalana. Però el VAB cultural el 2019 se situava encara un 13% per sota del pes que tenia el 2008, any en què la cultura representava el 2,7% de tot el VAB català.
Si ens centrem en el Museu Picasso i la Fundació Joan Miró, la pandèmia va impactar tant en nombre de visitants com en els seus comptes. En el primer cas, el 2019, amb 1,07 milions de visitants, es va facturar 9,6 milions. Però el 2020, amb la pandèmia, el nombre de visitants va caure a només 194.017 i els ingressos es van desplomar fins als 6,6 milions. El 2022 encara no s’havien recuperat les xifres prepandèmiques i el nombre de visitants va ser de 794.806, amb uns ingressos de 7,02 milions. En el cas de la Fundació Miró, es va passar de 364.514 visitants el 2019 a només 68.351 el 2020. La recuperació arriba a poc a poc i el 2022 es van registrar 298.345 visitants. Els ingressos van seguir un camí semblant: 6,32 milions el 2019; 4,71 milions el 2020, i el 2022 es va superar la xifra precovid i es van assolir els 8,83 milions.
Uns comptes en què les subvencions i aportacions de les administracions públiques tenen un pes important. El Museu Picasso va rebre quasi 250.000 euros el 2022 de l'Ajuntament, l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i altres subvencions; mentre que les subvencions per a activitats a la Fundació Miró van superar els 3,3 milions. L’any 2022, la Generalitat de Catalunya i les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments) van pressupostar 1.235 milions d’euros en total per als seus programes culturals, un 4,7% més que l’import pressupostat el 2010. Del total, la Generalitat en va aportar un 31%, les diputacions un 11% i els ajuntaments un 58%. Però, malgrat aquesta millora del 2022, entre el 2010 i el 2022 s’ha reduït el pes de la cultura en els pressupostos de totes les administracions catalanes.
Espanya, segons l'Eurostat, està per sota de la mitjana europea en despesa pública cultural per càpita, que se situa en 170 euros (i equival a l’1,3% del PIB, mentre que la mitjana de la Unió Europea és de 226 euros per habitant, un 1,4% del PIB). La xifra queda lluny dels països capdavanters, com Islàndia (770 euros per habitant), Luxemburg (682 euros), Dinamarca (463 euros) i Suècia (400 euros), però és superior a Itàlia (135 euros), Portugal (88 euros), Bulgària (62 euros), Romania (50 euros) i Grècia (49 euros).
Entre l'aportació econòmica difícil de quantificar del Picasso i la Miró hi ha la publicitat en l'àmbit internacional. "No hi ha millor campanya publicitària que aquesta exposició", diu Fina. I això és especialment important perquè les dades que hi ha mostren clarament que el viatger que es mou per motius culturals fa una despesa superior a la mitjana dels turistes. L’INE permet obtenir-ne algunes dades. Així, el 2022 van visitar Catalunya per motius culturals 1,034 milions de viatgers procedents d’altres comunitats que hi van fer una despesa de 231 milions d’euros. Però el valor està en la qualitat de la despesa. La mitjana de despesa dels viatgers espanyols que visiten Catalunya és de poc més de 209 euros, però els que hi venen per motius culturals hi deixen més de 316 euros.
També els turistes estrangers que arriben a Catalunya moguts per la cultura gasten més que la mitjana. Segons les dades de l’INE, els viatgers internacionals que visiten Catalunya fan una despesa mitjana de 1.161 euros. No hi ha dades segregades per comunitats de la despesa dels turistes estrangers, però el ministeri de Cultura apunta que els visitants internacionals que arriben a Espanya per motius culturals hi deixen de mitjana 1.230 euros. "En principi, el turista que es mou per la cultura té més poder adquisitiu i comportaments més cívics", apunta Xavier Fina.
Però es queixa que de vegades les polítiques culturals es dirigeixen molt als turistes sense pensar en els de casa. Per a ell, "és un luxe tenir a la ciutat" equipaments com la Miró o el Picasso. "Pensar que hi ha una oferta cultural per als turistes i no per als barcelonins és una distorsió", indica.