La guerra a l'Orient Mitjà ha fet enfilar ràpidament el preu del petroli i el del gas natural amb un punt geogràfic estratègic clar que s'ha convertit en la principal arma de l'Iran: l'estret d'Ormuz. Un pas marítim per on circula aproximadament entre una quarta i una cinquena part del cru i del gas natural de tot el món. El seu tancament per part de l'Iran, a banda de trasbalsar els mercats energètics mundials, impacta directament en les economies de la zona, perquè no poden vendre el petroli i el gas que extreuen i, finalment, han hagut de parar, en alguns casos, les seves refineries i plantes de liqüefacció. Alhora, el tancament de l'estret d'Ormuz amenaça el desabastiment de cru, gas i productes derivats del petroli en molts països, especialment de la zona de l'Àsia-Pacífic, els que més compren als productors de la península Aràbiga, tal com es pot veure en la infografia.
Exportacions de petroli cru i derivats que transiten per l’estret d’Ormuz
Dades del 2025 per destinació en milions de barrils al dia
De retruc, aquest coll d'ampolla al petroli i al gas fa pujar el preu del cru arreu del món. És a dir, el mercat del petroli és global i si no es pot accedir al cru dels països afectats pel tancament de l'estret d'Ormuz, una cinquena part del petroli mundial, els preus pugen a tots els mercats, d'una banda, pel descens de l'oferta, però, per altra banda, perquè el petroli d'altres parts del món, per exemple dels Estats Units, és més car d'extreure.
Per entendre el problema cal situar-se primer geogràficament. L'estret d'Ormuz és un pas marítim que separa la península Aràbiga de l'Iran i connecta el golf Pèrsic amb el golf d'Oman i el mar Aràbic. Al punt més angost, l'estret té tan sols 29 milles nàutiques (54 km) d'amplada i té canals navegables de 2 milles (3,7 km) d'ample per al transport marítim d'entrada i sortida, així com una zona d'amortiment de 2 milles d'amplada. Segons les dades de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), per aquest punt es van transportar una mitjana de 20 milions de barrils diaris (mb/d) de petroli cru i productes derivats del petroli el 2025, i és "un dels punts d'escanyament més crítics del món per al transport de petroli". Atès que al voltant del 25% del comerç marítim mundial de petroli transita per l'estret i les opcions per evitar-ho són limitades, qualsevol interrupció dels fluxos a través de l'estret té greus conseqüències per als mercats petroliers mundials.
Rutes alternatives a l’estret d’ormuz
L'AIE destaca que l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU) tenen algunes rutes d'exportació de petroli que no transiten per l'estret d'Ormuz, però els altres països de la zona, inclosos l'Iran, l'Iraq, Kuwait, Qatar i Bahrain, depenen d'aquest estret per transportar la gran majoria de les seves exportacions de petroli. A més, el tancament de l'estret també tindria conseqüències importants per al comerç mundial de gas, ja que deixaria encallades les exportacions de GNL (gas natural liquat) de Qatar i dels Emirats Àrabs Units, que junts representen gairebé el 20% de les exportacions mundials de GNL.
Alternatives insuficients
La majoria de les exportacions petrolieres que van passar per l'estret d'Ormuz l'any passat es van destinar a l'Àsia. La Xina i l'Índia, en conjunt, van rebre el 44% d'aquestes exportacions. I el Japó i Corea depenen especialment dels fluxos de petroli que hi passen. Al voltant de 600 mb/d –o tan sols el 4%– del flux de cru de la regió es dirigeixen a Europa, segons les dades de l'organisme.
El 2025, es van exportar gairebé 20 mb/d de petroli a través de l'estret, però s'estima que només hi ha una capacitat disponible de 3,5 a 5,5 mb/d per exportar cru des del Golf per rutes alternatives, a través de l'oleoducte de l'Aràbia Saudita al mar Roig, Abqaiq-Yanbu, i de l'oleoducte dels Emirats Àrabs Units al port de Fujayra, l'ADCOP, com es pot veure en el mapa.
En el cas del gas, hi ha també un conducte de líquids de gas natural que corre paral·lelament a l'oleoducte de l'Aràbia Saudita, l'Abqaiq-Yanbu NGL, amb una capacitat de 300 kb/d, que es troba plenament utilitzat.
L'Iran, que bloqueja ara Ormuz, sap perfectament el valor estratègic que té fins i tot per exportar el seu propi petroli. De fet, el règim de Teheran va inaugurar el 2021 la terminal petroliera de Jask per transportar cru des de l'oleoducte Goreh-Jask fins a Jask, al golf d'Oman. L'oleoducte té una capacitat reportada d'1 mb/d. Tanmateix, tant l'oleoducte com el port romanen pràcticament fora de servei. Es va exportar una càrrega de prova des de Jask a finals del 2024, però des de llavors no s'ha exportat més petroli i, actualment, la terminal no es considera una opció viable per a l'exportació de cru iranià, indica l'AIE.
En el cas del gas, no hi ha rutes alternatives per al transport des de Qatar o els Emirats Àrabs Units al mercat global, excepte les instal·lacions de liqüefacció de GNL existents. Qatar subministra gas per canalització als Emirats Àrabs Units i Oman a través del gasoducte Dolphin (gairebé 20,5 bcm el 2025). No obstant això, el gasoducte té una capacitat disponible limitada, i les terminals d'exportació de GNL d'Oman van assolir una taxa d'utilització propera al 100% el 2025. Com en el cas del cru, els mercats asiàtics són la principal destinació del GNL de Qatar i els Emirats Àrabs Units. El 2025, gairebé el 90% del volum total exportat a través de l'estret d'Ormuz es va destinar al mercat asiàtic, mentre que la proporció per a Europa va ser de poc més del 10%. Alhora, el GNL transportat a través de l'estret va representar al voltant del 27% de les importacions totals de GNL d'Àsia el 2025 i aproximadament el 7% de les entrades totals de GNL a Europa durant el mateix període, segons les dades de l'AIE.
Els més afectats: Corea i el Japó
Quins són els països del món més afectats pel tancament d'Ormuz? Analistes citats per Nomura adverteixen: "A l'Àsia, Tailàndia, l'Índia, Corea i les Filipines són els més vulnerables a un augment del preu del petroli, a causa de la seva alta dependència d'importacions, mentre que Malàisia se'n beneficiaria relativament perquè és exportador d'energia". Al sud de l'Àsia, la situació és crítica per a països els quals depèn gairebé en exclusivitat de Qatar i els Emirats Àrabs Units. Segons Kpler, consultora especialitzada en el món del petroli i l'energia, “Qatar i els Emirats representen el 99% de les importacions de GNL del Pakistan, el 72% de les de Bangladesh i el 53% de les de l'Índia”. Aquestes nacions no tenen capacitat d'emmagatzematge o flexibilitat per buscar alternatives a curt termini. Dit d'una altra manera, Pakistan, Bangladesh i, en gran part, l'Índia es poden quedar sense gas.
Pel que fa al petroli, la dependència del Japó i Corea del Sud del Golf és marcada: el 75% i el 70% de les seves importacions, respectivament, provenen de l'Orient Mitjà, segons UBP (Union Bancaire Privée). En el cas del GNL, l'exposició és menor (14% a Corea i 6% al Japó), però l'escassetat no és l'únic risc, també ho pot ser la manca de subministrament. Corea acumula 3,5 milions de tones de GNL i el Japó 4,4 milions de tones, xifres que cobreixen només entre dues i quatre setmanes de demanda estable, segons Kpler. L'impacte econòmic directe també es reflecteix en la vulnerabilitat externa: els costos d'importació de cru a Corea representen el 2,7% del PIB, i Nomura va identificar el país entre els més vulnerables quant a compte corrent.
La Xina acapara i l'Índia mira Rússia
Dues de les economies més grans i poblades del món estan entre les més afectades pel tancament de l'estret d'Ormuz: la Xina i l'Índia. Com en totes les economies, la guerra a l'Orient Mitjà les afecta, amb un encariment del cru i els dubtes de la seguretat de subministrament. Però ni Pequín ni Nova Delhi s'han quedat amb els braços plegats.
En els dos primers mesos de l'any, abans que l'esclat dels combats a l'Orient Mitjà paralitzés les cadenes de subministrament energètic, la Xina va incrementar les compres de petroli com a part d'una estratègia contínua per protegir el país de les tensions geopolítiques creixents. La Xina, el comprador de petroli més gran del món, va importar un 15,8% més de petroli el gener i el febrer respecte al mateix període de l'any passat, segons dades duaneres publicades per la Xina dimarts. Pequín ha estat acumulant reserves estratègiques durant l'últim any, tot i que el consum intern de petroli ha continuat disminuint. Ara s'espera que tot aquell petroli emmagatzemat sigui útil.
"L'amuntegament de petroli s'està produint des de fa temps, i els reguladors xinesos ja s'estaven preparant per a les tensions geopolítiques que podrien sorgir amb l'administració Trump", va afirmar al 'New York Times' Cosimo Ries, analista energètic de Trivium China, una consultora. “Va ser una mesura estratègica que, vista ara, va resultar força encertada”.
L'altre gegant asiàtic, l'Índia, no ha seguit el mateix camí. Ha mirat al nord i ha comprat petroli rus, cosa que tampoc ha molestat als Estats Units. L'ambaixador dels Estats Units (EUA) a l'Índia, Sergio Gor, va defensar que les compres índies de petroli rus mantenen l'estabilitat del mercat energètic mundial. "L'Índia ha estat un aliat clau per mantenir l'estabilitat dels preus del petroli a tot el món. Els Estats Units reconeixen que les compres contínues de petroli rus formen part d'aquest esforç", va escriure Gor a la xarxa social X. El representant diplomàtic va insistir que és "fonamental" que Washington i Nova Delhi col·laborin per garantir l'estabilitat del mercat energètic, en plena tensió als mercats davant la paràlisi a l'estret d'Ormuz, per on transita gairebé una quarta part del cru mundial. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va assenyalar que el permís temporal per adquirir cru rus respon a la situació actual del mercat. Això sí, permetre a l'Índia comprar petroli rus té la seva contrapartida: el conglomerat energètic privat indi Reliance Industries construirà una nova refineria al port de Brownsville (Texas), dissenyada per processar petroli d'esquist nord-americà, va dir Trump en la seva xarxa Truth Social, amb una inversió al voltant de 300.000 milions de dòlars i que seria la primera nova refineria construïda als Estats Units en cinc dècades.
De fet, ara l'Índia –i de fet molts altres estats asiàtics que pateixen pel seu subministrament de petroli– poden mirar més cap a Rússia, després que el president Donald Trump, a través del departament del Tresor dels EUA, hagi anunciat que autoritzarà temporalment la compra d'aquell petroli rus que estigui en trànsit. És a dir, Washington ha emès una exempció, per ara de 30 dies, de les sancions que impedeixen comprar hidrocarburs russos com a càstig per la guerra a Ucraïna. Una decisió mal rebuda a Europa, on es considera que la decisió del president estatunidenc és un baló d'oxigen per a Putin, ja que podrà redreçar una mica les finances russes, afectades per la guerra contra Ucraïna.