El preu de l'or ha recuperat aquesta setmana el nivell dels 1.430 dòlars l'unça. Això deixa l'or amb una caiguda de gairebé un 15% des de finals del 2012 i queda a un 24% d'assolir el seu preu màxim històric, els 1.888 dòlars l'unça. En només un parell de dies, l'or va patir fortíssims retrocessos. La caiguda del metall va ser la més gran en 30 anys, de les més importants des que els Estats Units van suspendre la convertibilitat del dòlar en or, el 1971. Així, l'or està un 20% per sota dels màxims marcats fa pocs mesos, quan la seva cotització vorejava els 1.900 dòlars l'unça.
La veritat és que el comportament de l'or aquest any ha sigut decebedor i ha anat desanimant els inversors. En situacions en què suposadament s'haurien d'haver vist apreciacions, les reaccions van ser molt moderades, com, per exemple, amb les tensions generades pel rescat de Xipre o l'anunci d'expansió monetària del banc central japonès (BoJ). El preu del metall va anar lliscant, doncs, lentament, des dels prop de 1.700 dòlars l'unça amb què va debutar el 2013 fins al voltant dels 1.400 dòlars.
A principis d'any ens vam contagiar de l'escepticisme sobre les bondats del metall a curt termini. Les reaccions d'aquest metall davant la precària gestió del rescat de Xipre, que va acabar amb la immunitat dels dipositants a l'eurozona i amb la instauració de controls de capitals, o l'anunci del BoJ de la política expansiva més gran per part d'un banc central fins ara durant la crisi van ser incapaços d'aconseguir moure l'or. Les grans bondats del metall preciós semblaven haver perdut efectivitat.
Tanmateix, l'or pot seguir sent l'actiu refugi que ha estat fins ara per als inversors, ja que, bàsicament, és l'única moneda que no es pot imprimir. I això és un punt que sempre jugarà al seu favor.
El principal factor explicatiu de les pujades del metall durant aquesta crisi ha estat la forta correlació de l'or amb les decisions preses pels bancs centrals. En aquest sentit, la devolució de part dels préstecs que va rebre la banca europea fa un any, o les especulacions entre els inversors sobre la injecció de liquiditat al mercat per part de la Fed, sens dubte, han pesat sobre l'evolució de l'or.
Així doncs, l'or segueix sent per als inversors un dels pocs actius que protegeixen de possibles conseqüències indesitjades de la política monetària global, que podria desembocar en el futur en una pèrdua de confiança en les monedes de referència actuals (euro, dòlar, ien japonès). Hi ha inseguretat als mercats sobre si el 2013 pot ser un bon any per al metall, ja que les caigudes de les últimes setmanes han estat excessives i els nivells de sobrevenda, evidents. Però els rebots a curt termini encara el fan atractiu.
Analistes de borsa