Miguel Vicente:“La platja no és deslocalitzable, però el sector digital sí”

Per què sorgeix la idea de muntar un clúster del sector tecnològic a Barcelona? Deu fer uns dos anys l’alcalde Xavier Trias va venir a les oficines de LetsBonus i, parlant de la importància del sector digital a Barcelona, vam arribar a la conclusió que feia falta una iniciativa per promoure aquesta indústria des de l’àmbit privat. Ens vam reunir a Barcelona Activa gent de totes les àrees: emprenedors, escoles de negocis, business angels... i en vam sortir amb un pla d’acció per impulsar el sector digital a la ciutat, que inclou aquest clúster. Vam fer un estudi que diu que les 20 millors empreses digitals amb base a Barcelona facturen més de 5.000 milions d’euros i creen 5.000 llocs de treball. Som el port tecnològic i digital del sud d’Europa, però estem darrere de Berlín i Londres en volum de negoci.

I en què ens cal millorar? Un dels objectius és retenir el talent estranger que ve a estudiar aquí. També volem un pla d’implicació del sector públic. A Berlín l’administració local i l’estatal tenen un pla conjunt per generar 30.000 llocs de treball en tres anys.

¿I les nostres administracions treballen bé juntes? S’han fet coses bones, Barcelona Activa (Ajuntament), ACCIÓ (Generalitat) i Enisa (Estat) col·laboren bastant. El que ens queda pendent és millorar la fiscalitat, sobretot per atreure el talent i el capital. Per competir en igualtat de condicions amb altres ciutats del món, això és clau. El negoci digital és un mercat molt deslocalitzable! L’administració ha de tenir un paper multiplicador, ha de fer una aposta pel sector. Això potser implica dir no a altres sectors estratègics, només se’n poden tenir tres o quatre. El turisme ja el tenim, el digital també, però aquest últim el podem perdre. La platja no és deslocalitzable, però el sector digital sí.

¿El bon clima no és suficient per atreure el talent? Barcelona és una ciutat fantàstica però quan arriba l’hora de pagar en accions i et posen pegues, el talent marxa. Aquí no es paguen salaris gaire alts, cosa que ens fa més competitius. Això es podria compensar amb remuneració en accions, equity sharing, si la fiscalitat estigués més desenvolupada. S’han fet avenços, però no és suficient. Per altra banda, els business angels que tenen èxit haurien de tenir estímuls fiscals perquè reinvertissin. Londres té un bon marc fiscal. I al final és un cercle virtuós: tens talent, capital i després pots formar una cultura emprenedora. I això passa fins i tot quan no tens una base prèvia, com és el cas de Berlín. Nosaltres ja comptem amb aquest teixit emprenedor històricament.

El clúster ja té 250 empreses i start-ups digitals associades, totes amb base a Barcelona. Què ha canviat des que va muntar LetsBonus, el 2009? L’ecosistema ha millorat molt, ara és molt més fàcil accedir al capital risc o que un banc inverteixi en una companyia online, hi ha menys por. També és més fàcil atreure talent, l’emprenedor és una figura més ben vista, abans els joves volien ser funcionaris. El paper de les escoles és important. Sembla que ens hàgim hagut d’inventar una paraula nova per contrarestar la connotació negativa de l’empresari. També cal canviar la valoració que es fa del fracàs. Als EUA en una entrevista de feina és molt positiu explicar els teus fracassos, els errors estan implícits en el procés d’innovació.