Meritxell Serret: "Si gestionar diners és saber invertir en borsa, jo no en sé. Jo l'únic que sé és estalviar"
L'exconsellera d'Acció Exterior i d'Agricultura Meritxell Serret explica la seva relació amb la feina i els diners
Nascuda en una família de pagesos i ramaders a Vallfogona de Balaguer, Meritxell Serret (1975) des de ben petita que repartia i cobrava la llet que es feia a l’empresa familiar. Tot i això, els seus primers diners no els va guanyar fins més endavant: "Devia tenir deu o dotze anys, encara anava a l’escola, i em van demanar d’anar a ajudar a la perruqueria dels jubilats d'aquí del poble". "Quan era una mica més gran vaig anar a fer mones i a collir fruita a l’estiu. I el típic, fer repassos en una acadèmia", explica Serret en declaracions a l’Empreses.
Va combinar feines temporals amb el grau de ciències polítiques i de l’administració. "Nosaltres vam ser la segona promoció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per tant, tampoc teníem gaire clares les sortides professionals; les hem anat construint entre tots. De fet, recordo que em van cridar de la Diputació de Barcelona i jo, il·lusionada, pensava que m'oferirien un lloc de treball, i el que em vaig trobar és que la persona que m'havia cridat era perquè li expliques què podíem fer els que havíem estudiat aquesta carrera", explica la politòloga.
"Llavors vaig fer el que fa molta gent, enviar currículums a tot arreu. Va ser com començar de zero. Vaig anar a viure en un pis d’estudiants a Barcelona i em van fiar per donar-me la targeta de crèdit. Vaig tenir-ne una per primer cop", rememora Serret. De fet, és un dels moments que més ha patit econòmicament: "Sempre tenia la sensació que estava en deute, i això de deure no m’agrada. Volia arribar a final de mes i entrar en una roda de no haver d'estar sempre en números vermells. Entre els petits estalvis i la targeta, anava tirant fins que vaig cobrar un sou". I, així, va començar a treballar a la Unió de Pagesos.
Per motius personals i laborals, va decidir tornar al poble natal, i va ser llavors quan va entrar en política: "Just va coincidir que hi havia les eleccions municipals, em van proposar d'anar a les llistes i vaig dir que sí". Compaginava la feina i les tasques de regidora: "En molts municipis de dimensions petites i mitjanes, el sou és 100% el de la feina i et donen algunes dietes per assistir a reunions". "De vegades has de demanar a la feina que tinguin flexibilitat per atendre trucades o fer gestions. I més amb cultura, com jo portava, moltes festes i activitats són en caps de setmana i, per tant, va ser una època molt intensa", assegura Serret.
L’any 2016, després de proposar-li ser la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i acceptar-ho, va agafar una excedència d’un any i mig a la feina: "Ho vaig viure com una gran oportunitat, professionalment era el top". "Tot el que va venir després de l'1 d'Octubre i marxar cap a Brussel·les, evidentment va ser un salt al buit, molt complex i molt intens tant en l'àmbit personal com en la perspectiva econòmica", remarca l’exconsellera. I segueix: "Paties perquè deies «Com me'n surto a partir d'ara?» Hi havia molt soroll. Ens amenaçaven que ens embargarien els comptes, que ens embargarien les propietats".
"A més, quan deixes de ser consellera no tens dret a l'atur. Al que sí que tens dret, mentre no trobis una altra font d'ingressos, és a una mensualitat. Per tant, el primer que vaig fer va fer de demanar aquesta mensualitat. I, a més, hi havia gent que ens ajudava allà, perquè tampoc és barat viure a Brussel·les. Després, quan vaig començar a buscar feina, va ser quan em van oferir la delegació del govern de la Generalitat a Brussel·les", detalla Serret. L’any 2021 va tornar de Brussel·les per ser diputada al Parlament de Catalunya.
En l’àmbit financer, la millor inversió de Serret ha sigut la seva llar: "Només he fet una hipoteca a la meva vida i va ser per comprar el meu pis". "Ara bé, si gestionar diners és saber invertir en borsa, jo no en sé. Jo l'únic que sé és estalviar i que els comptes em surtin i em donin tranquil·litat i estabilitat", aclareix Serret.
L’exdiputada ja no es planteja el món polític: "Intento no especular més del compte perquè ara mateix la meva situació és que no puc". De fet, assegura que té "moltes ganes" de tornar al sector privat: "Tinc clar que tot són etapes i ara he de fer el traspàs. He de veure com reoriento professionalment la meva vida. I veure quines ofertes hi ha". "N'he sortit de tantes, que penso que d'aquesta també. Hi ha incertesa, però no tinc por", sentencia.