CONSUM
Empreses09/06/2019

Les marques ataquen l’OCU pels seus informes

L’organització de consumidors torna al centre de la polèmica per un estudi sobre cremes solars que ha aixecat crítiques del sector

Leandre Ibar
i Leandre Ibar

Destruir la reputació d’un producte és difícil, i encara més la d’una marca consolidada, però no impossible. La força de les entitats de defensa dels consumidors, que emeten informes sobre tota mena de productes i serveis, està en això, tot i que pot ser una arma de doble tall quan se’n posa en dubte la bona fe o la competència. I en el cas de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), és la més mediàtica d’Espanya justament pels seus estudis.

Inscriu-te a la newsletter EmpresesInscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Les marques van amb molt de compte a l’hora de pronunciar-se sobre els estudis de l’organització, perquè un informe desfavorable té un impacte mediàtic molt gran per a qualsevol fabricant. De fet, només ho fan per respondre quan els afecta directament.

Cargando
No hay anuncios

L’últim estudi polèmic ha estat relacionat amb les cremes de protecció solar. En una anàlisi de disset cremes de fotoprotecció, l’OCU va concloure que dues -de les marques Isdin i Babaria- s’haurien de retirar del mercat perquè presenten nivells de protecció inferiors als anunciats. Isdin hi va contestar amb un dur comunicat explicant que havia encarregat fins a cinc estudis independents per corroborar que la protecció fos l’anunciada a l’envàs, i acusava l’OCU -que és una entitat no lucrativa- d’haver “ignorat” la documentació que li havia facilitat.

L’OCU, no obstant això, assegura que sí que va tenir en compte els documents enviats per Isdin, i que els va remetre al laboratori que els havia analitzat les disset cremes. “Facilitem els informes i enviem al laboratori la informació que rebem dels fabricants dins el termini definit per a la publicació dels resultats en el seu context internacional”, va replicar. La qüestió, però, és que l’OCU i el seu laboratori no van considerar que les dades presentades pels fabricants contradiguessin les seves conclusions: “Després d’estudiar-ho, el laboratori no va considerar que cap dels estudis aportats refutés el nostre estudi, més recent i realitzat amb una metodologia específica”, va indicar.

Cargando
No hay anuncios

En la mateixa línia que Isdin va atacar Stanpa, la patronal de cosmètica i perfumeria espanyola, que assegura que “l’OCU no té coneixement científic ni personal qualificat” per determinar el factor de protecció d’una crema, però l’entitat de defensa dels consumidors replica que és “rotundament fals”.

Cargando
No hay anuncios

Aquest és, de fet, un dels aspectes que més qüestionen les marques: qui elabora els estudis de l’OCU? En els cas de les cremes solars, no ho diu exactament. L’entitat assegura que es tracta d’un “laboratori acreditat, homologat i prestigiós”, però rebutja dir-ne el nom per “garantir la seva independència” i evitar que “pateixi pressions interessades”. Segons l’OCU, si se sabés la identitat dels laboratoris amb què treballa, aquests es podrien veure perjudicats perquè “són els mateixos que treballen amb el sector”.

El fet que l’OCU no faci públiques les seves anàlisis és un altre dels elements que li ha comportat crítiques, per exemple de col·legis de farmacèutics, però l’organització sí que les ha hagut de facilitar a l’Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS), que depèn del ministeri de Sanitat, després que els hi reclamés per avaluar-ne els resultats. “Ens hem dirigit a l’AEMPS notificant-li els resultats de l’estudi i demanant-li que realitzi les comprovacions necessàries”, va informar l’OCU. Posteriorment, l’agència estatal va sol·licitar “més detalls” a l’organització de consumidors.

Cargando
No hay anuncios

L’OCU insisteix que no té interessos ocults i que té com a únic objectiu “informar els consumidors de quins són bons productes”. “No hi guanyem res”, assegura.