“Quan escoltes música? Quin grup t’agrada més? Com descobreixes cançons noves?” Leo Nascimento és enginyer industrial, però la seva passió ha estat sempre la música, en què ha desenvolupat la seva carrera professional en els últims vuit anys. Nascut al Brasil, Nascimento va arribar a Barcelona per fer un màster en gestió d’empreses musicals a la UPF i després va passar a fer unes pràctiques a Sony, a Madrid.
D’allà va saltar a la discogràfica Universal Music, on es va convertir en responsable del mercat espanyol i portuguès, i va especialitzar-se en música digital. Fa un any i mig va tenir l’ocasió de tornar a Barcelona en ser fitxat per Deezer, una plataforma online de música en streaming creada per un emprenedor francès el 2006, que li va encarregar el desplegament de l’empresa al mercat espanyol. Deezer, una alternativa a Spotify, està present a més de 180 països, amb un catàleg de 30 milions de cançons i prop de 12 milions d’usuaris registrats a tot el món.
Has deixat el negoci discogràfic per passar-te a l’altre costat. Per què?
Durant aquests anys he vist com es desmuntava el sector musical, però també com remuntava. Per sort han sortit empreses que han aconseguit una nova fórmula! Moltes discogràfiques havien desconnectat del seu públic, la tecnologia va provocar un canvi en la filosofia de consum, però elles no canviaven. Ara amb les plataformes de música digital hem trobat un model molt millor que l’anterior.
Millor vol dir gratis?
D’acord, la música digital és gratis, però l’aigua també és gratis, ¿però oi que alguns l’embotellen i la venen? Si la gent entén que pagant pot accedir a un catàleg ampli i de qualitat, ho farà. La nostra oferta de cançons inclou el catàleg local de 180 països. Tenim una penetració única!
Però no sou als EUA.
Hem posat tots els esforços en altres mercats. Ens hem diversificat per anar agafant força i prou poder de negociació. Llavors ja hi entrarem. De moment, ja som els primers a Àsia, Àfrica i l’Amèrica Llatina.
Quin és el secret?
Negociar bé els contractes de drets, assegurar el segell de qualitat de la discogràfica per saber que hem pujat la cançó amb la millor qualitat, sense filtres...
¿30 milions de cançons a l’abast no és desconcertant per a l’usuari?
No volem ser només un robot, un algoritme, com Spotify. Sí que creiem que les TIC et poden facilitar la feina de buscar la música que t’agrada, però no oblidem el factor humà. A cada país tenim un editor, una persona pendent del que passa a l’escena musical, que fa recomanacions... A Espanya tenim Fran Nixon, l’excantant d’Australian Blonde. El sistema sap el que t’agrada, sense perdre el vincle emocional. Aquest factor humà és el que ens diferencia de la competència.
¿El mercat espanyol té particularitats, a part de la pirateria?
La pirateria no és tan dolenta. En el fons és una massa crítica amb un alt potencial de mercat per ser conquistat. L’espanyol és un mercat únic, amb una gran diversitat cultural, cada regió té els seus productes, la seva cultura... És un gran productor i consumidor de música, i una gran influència per a l’Amèrica Llatina.
¿La música que escoltem pel mòbil acabarà tenint la qualitat del vinil?
El vinil no serà més un mercat massiu, serà un nínxol. La tendència del mercat és la immediatesa: la gent va pel carrer, escolta una cançó en una botiga i vol tenir-hi accés a l’instant. Si hagués d’anar a la botiga ja no recordaria el nom de la cançó.
¿L’objectiu és tenir usuaris de pagament?
Tenim 5 milions d’usuaris premium a tot el món. El negoci només és sostenible si una massa crítica paga. La publicitat no cobreix les compres de llicències! Sent premium pots escoltar música offline, sense publicitat, i la qualitat del so és millor.
La crisi és dura, però cal innovar i pensar què fer perquè no pari la música.