Laura Fa: "Els sous de Madrid són molt més competitius que els d'aquí"

De petita, la comunicadora Laura Fa (Barcelona, 1974) volia ser corresponsal de guerra. Ràpidament, però, va redirigir la seva carrera i va trobar el seu camp de batalla al “sector més guerriller que hi ha”, la premsa del cor. Va estudiar història i periodisme: “Jo ja treballava, però vaig fer la carrera perquè no volia que ningú em digués que no soc periodista de veritat”. De fet, assegura que no hi havia temari sobre la seva especialitat: “Tothom em mirava com si fos una extraterrestre, vaig haver de fer assignatures de societat”, explica en declaracions a l’Empreses.

Fa va néixer en una família amb uns pares “espavilats de professió” i a ella així la van educar. Quan encara anava a l’institut va entrar al món laboral: “Primer feia enquestes pel carrer, havia anat fins i tot a Càceres a fer-ne. També feia de cangur i d'entrenadora, fins que vaig tenir edat per fer de dependenta al negoci familiar de videoclubs”.

La reportera va endinsar-se al món de la comunicació treballant a Ràdio Ciutat de Badalona: “La premsa local tenia molta importància i teníem sous dignes, podies viure bé”. Més endavant, mentre treballava a l’Arucitys, a 8TV, li van trucar per treballar a Madrid: “Vaig dir que sí i vaig preguntar si em pagarien alguna cosa”.

La periodista va col·laborar a Abre los Ojos, CazaMariposas i Sálvame. “A Madrid m’he guanyat molt bé la vida. Hi ha més estabilitat econòmica, perquè els sous són molt més competitius que els d'aquí”. Tot i això, li agrada molt treballar a Catalunya: “Faig una premsa del cor amb un punt més d'humor. Espero que a partir d'ara canviïn les coses i me la pugui guanyar aquí”.

L’actual copresentadora de Mamarazzis col·labora també en altres mitjans i la suma d’aquestes col·laboracions constitueix el seu treball: “Si em quedo sense alguna feina, en tinc d’altres. A més, no tinc cap cap, soc superlliure i flexible.” Per altra banda, però, no es pot posar malalta: “No tinc baixes per una malaltia, ni vacances pagades. I, si em cauen quatre col·laboracions a la vegada, penso, ara què?”

La postura de l’autònom és sovint complicada: “No vaig ni poder parir tranquil·la, al cap de cinc setmanes em vaig haver d'incorporar a treballar a l’Arucitys perquè vivia amb la por de perdre la feina”, explica la periodista. I segueix: “Vaig tornar tan aviat pel patiment que em generava que es posés algú al meu lloc i no poder tornar.” La comunicadora assegura que aquí és on rau la bretxa salarial de gènere: “Ara veig a Catalunya Ràdio l'Elisenda Carod, i no sé si ha tingut a veure amb la seva maternitat, però vist des de fora i com a dona... que dos mesos després de donar a llum et canviïn el teu programa per un altre, en una època vulnerable, em sembla com a mínim de mal gust si no ha sigut ella la que ho ha triat. En tot cas, segur que ho agafa amb molta il·lusió”.

En aquest sentit, diu: “La conciliació ni et passa pel cap. En una altra feina si la teva criatura es troba malament, tu ho pots dir a l'oficina, però jo no puc dir a la tele «avui no vinc», perquè llavors no cobro”. Fa és conscient que en el seu sector ella es guanya bé la vida, així i tot, la seva feina és molt inestable pel que fa als ingressos: “El que acabes estalviant cada tres mesos és per pagar impostos i per viure”. Ella, però, compagina la vida amb una parella que té un sou i horari estable: “Ens complementem i estalviem. Tot i que no gaire, perquè també ens ho gastem”. Ho destinen principalment a l’oci, anant de viatge, a restaurants i al cinema. “El que m'ha costat menys i m'ha donat més satisfaccions és la meva caravana, amb la qual passo els estius a Port de la Selva”, remarca.

Pel que fa a l’habitatge, sempre ha viscut en un pis en propietat, i fa uns anys se’l va vendre per comprar-ne un de més gran: “Pago una hipoteca bastant més baixa que el que seria un lloguer i acabarà sent un pis meu. És una inversió”. Ara ja n'ha pagat la meitat.

Sobre finances personals, el seu últim canvi laboral, d'Espejo público a La família de la tele, ha sigut una mala decisió econòmica: “Vaig pensar que bé, un projecte xulo i que econòmicament em funcionarà, però esclar, no ha durat ni dos mesos”. De tot se n’aprèn i actualment està negociant per un possible projecte a 2Cat: “Espero fer un programa de televisió en català i amb Mamarazzis; amb aquell esperit que teníem la Lorena i jo a l’Arucitys”.