L'Encant de Gràcia, la botiga solidària que crea addicció
L'establiment ofereix tota mena de productes de decoració i col·leccionisme amb fins altruistes
“L’Encant de Gràcia crea addicció”, m’ho adverteix l’Elsa Renom, que és la responsable de comunicació i xarxes socials. Sap de què parla, ja fa uns anys que, juntament amb la resta de l’equip de la botiga, li han donat un impuls important i l’han apropat a un públic inesperat i a priori allunyat: els joves. A Gràcia tothom coneix L’Encant i sap on és, en un lloc privilegiat, el carrer d’Astúries, a tocar de Torrent de l’Olla i molt a prop de Fontana. Ja fa 26 anys que ofereix, a preus populars, tota mena de productes de la llar, de decoració, de cultura i de col·leccionisme. I amb finalitat solidària. No cal que l’Elsa m’expliqui gaire per què és addictiva. En soc addicte des del primer dia que hi vaig entrar, no sé si fa exactament 26 anys, però poc li deu faltar.
La clau de L’Encant rau en dues idees: solidaritat i voluntariat. M’ho explica el principal responsable de la botiga, Josep Hernández, que va obrir la primera botiga de “Tot a 100 pessetes” de Barcelona i que, per tant, acumula també bona experiència en el ram del comerç de cara al públic. Tot el que es pot comprar a L’Encant prové de donacions particulars i de pisos que es buiden. Tot és, per tant, de segona mà. Moltes persones, sobretot del barri, porten a la botiga allò que no desitgen i allà se’ls dona una nova vida. Hi treballen uns setanta voluntaris, la gran majoria jubilats, distribuïts en torns de matí, tarda i cap de setmana. La botiga té diverses seccions: llibres, música i cinema, objectes i parament de la llar, mobles i roba.
El Josep i l’Elsa estan contents de com de bé funciona la botiga i valoren les seves senyes d’identitat fonamentals: un fort arrelament al barri i la capacitat de rebre tota mena de clientela. Des de persones grans, turistes estrangers, antiquaris i brocanters i també gent jove que s’està muntant el pis i necessita preus assequibles per decorar-lo al seu gust i prefereix explorar altres opcions a més a més d’IKEA. “El vintage a nosaltres ens va molt bé”, explica l’Elsa. Tot pot ser vintage: un joc de cafè antic, una vaixella, uns gots i plats de duralex verd o una làmpada de disseny interessant.
Els preus són populars, acostumen a rondar, aproximadament, el 50% del seu valor real. Hi ha excepcions, com per exemple algunes peces d’art religiós que els han arribat i que s’han venut per quantitats elevades. Un exemple, una verge del segle XVIII que van vendre per 1.600 euros. La mediació d’un antiquari resulta, llavors, imprescindible. El col·leccionisme també és un protagonista destacat de la botiga. Productes estrella? Ui, de tota mena. Xapes de cava, segells, postals, llibres religiosos, rosaris, ventalls, didals, culleres, joguines... “No saps la quantitat de mussols que venem!”, exclama el Josep. I puzles! Moltíssims.
Una entitat fundada per tres amigues
Tot enfocat a finalitats solidàries. I és que L’Encant és una de les potes de la Fundació ACIS –dependent del bisbat– fundada als anys seixanta i, com el seu eslògan indica, sempre “al servei de l’educació”. Tres amigues, Carme Boldú, Mercè Molina i Roser Tomàs, la van fundar l’any 1962, en un pis del carrer de les Camèlies, amb la intenció d’ajudar a aprendre a llegir i escriure les noies provinents de la immigració andalusa dels anys seixanta. Amb el pas dels anys van néixer els diversos centres educatius d’ACIS i finalment també L’Encant de Gràcia, que contribueix en la seva recaptació a tot allò que calgui: material escolar, reformes, transport, excursions, beques menjador, tallers ocupacionals... Tot adreçat a alumnes i famílies amb escassetat de recursos i amb risc d’exclusió social. “El 2023 vam recaptar uns 101.000 euros –relata satisfet el Josep– i tenim el repte dels 150.000”.
L’Encant compta amb un aliat molt important. La família Lesperut, propietària del local, els cedeix l’espai gratuïtament. Un avantatge destacat, i tant que sí, tenint present la situació privilegiada, el cor del barri de Gràcia, tan desitjat i tan sotmès a dinàmiques immobiliàries molt poques vegades desinteressades. Hi ha tardes en què el trànsit és dens a l’interior de la botiga, un passadís profund i ben aprofitat. Tria i remena, segur que trobes alguna cosa que t’agradi. O encara més, molt probablement, et trobarà ella a tu.