L'empresa catalana que converteix larves de mosca en pinso i vol alimentar humans
Dapibus inaugura una fàbrica a Abrera per donar menjar al sector porcí i avícola, però també a animals de companyia
BarcelonaHi ha fàbriques per a tot i la planta de Dapibus n'és un exemple. Ningú s'imaginaria que una larva de mosca pot servir per alimentar porcs i gallines, fins i tot mascotes, però aquesta és la proposta comercial "més sostenible i local" d'aquesta empresa biotecnològica amb seu a Abrera.
Tot va començar l'any 2021 en una xerrada a la qual què va assistir Àlex Segura, cofundador i conseller delegat de la companyia. Va ser allà on va sentir a parlar de les larves com a font de proteïna alternativa. "No ens hem inventat res nou, però fa quatre anys només hi havia algunes empreses a tot Europa que començaven a produir-ne. A Espanya no n'hi havia cap", explica a l'Empreses. Protix (Països Baixos), Innovafeed i Agronutris (França) són alguns d'aquests competidors. Ell, com a llicenciat en ADE a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i amb experiència laboral en el sector de la moda, no era cap expert en la matèria, però sí que era curiós de mena i va començar a llegir sobre el tema.
A poc a poc va anar articulant la seva idea de negoci. Es va acompanyar d'altres empresaris perquè també tingués sentit a escala productiva i financera i va incorporar a l'equip Carlos Conde i Arturo Almazor com a cofundadors. L'origen de Dapibus es troba en les restes de fruita i verdura que genera la indústria agroalimentària, com la pell i la polpa de taronja, que sobren a les empreses que fan sucs. Aquest és l'aliment que mengen les larves de mosca, és a dir, les més joves, fins que s'engreixen prou. A l'empresa catalana utilitzen mosques del tipus soldat negre o hermetia illucens perquè són "molt eficients", amb capacitat de transformar aliments de baixa qualitat en proteïnes. De fet, Dapibus es tradueix com a proteïna en grec.
No s'ha d'imaginar una fàbrica amb els insectes volant esparverats per una gran sala, sinó una habitació climatitzada amb moltes safates on es barregen les larves i l'aliment triturat. Després d'onze dies, quan assoleixen la grandària suficient, les maten i les converteixen en farina i oli per a pinsos o fertilitzant pel camp.
Després d'haver fet petites proves a laboratoris, tot aquest procés ja s'està fent de manera industrial a una fàbrica a Abrera, en el mateix polígon on es troba la Seat. Amb una superfície de 3.000 metres quadrats, la granja de Dapibus va aixecar la persiana a finals de l'any passat i ha anat provant durant aquests mesos totes les màquines que necessita per executar les diferents fases, amb l'objectiu de fer una fabricació molt automatitzada.
En les últimes setmanes la producció ha començat amb un torn i anirà creixent fins a estar en ple rendiment l'any 2026, fins a arribar als cinc torns –24 hores els 7 dies de la setmana– i a una plantilla d'una vintena de treballadors. Els càlculs de Dapibus situen en unes 3.500 tones la capacitat màxima de fabricació anual, alimentant-se de 17.000 tones de residus. En un futur consideren reservar una petita part de les larves a criar i així deixar de comprar-les a un proveïdor extern com fan ara. Cada larva pot arribar a pondre uns 500 ous.
Des de la fundació de Dapibus, l'empresa ha captat 10 milions d'euros. Va tancar una ronda de finançament l'any 2023 per quatre milions d'euros, amb la participació de socis industrials locals. La resta del pressupost es reparteix entre quatre milions que provenen d'una subvenció europea i dos milions, de deute. La fàbrica d'Abrera s'ha emportat el gruix dels recursos aixecats, amb una inversió de vuit milions d'euros. Amb la posada en marxa del centre productiu, Dapibus començarà a vendre, amb la previsió de registrar una facturació d'entre 1,5 i 2 milions d'euros aquest 2025, i espera passar a tenir beneficis el 2026, quan els ingressos estimen que pugin fins als quatre milions.
El futur: el consum humà
El sector porcí i avícola, amb molta presència a Catalunya, són els principals clients objectius de Dapibus, sense menystenir tota la indústria al voltant dels animals de companyia. "Són un mercat enorme", remarca Segura. Però també venen el seu producte a piscifactories i també es destina a altres sectors com el de la cosmètica o els carburants. La pregunta que segueix és si algun dia pot arribar a formar part de la dieta humana, com la companyia teatral La Calòrica ja va pensar a Fairfly. La resposta de Segura és que l'aprovació reguladora perquè sigui així "està a prop". "Nosaltres hi serem i ja veurem quina acceptació té", remarca l'emprenedor.