El Japó: el país més vulnerable al bloqueig d'Ormuz
La caiguda històrica del Nikkei evidencia la dependència energètica del petroli del Golf i el poc marge de maniobra d’un govern llastrat per un deute rècord.
TòquioLa borsa de Tòquio va viure aquest dilluns una de les sessions més turbulentes dels últims anys. L’índex de referència Nikkei 225 es va desplomar més de 4.000 punts, una caiguda d’aproximadament el 7%, enmig del pànic dels inversors davant el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una de les principals artèries del comerç mundial de petroli. El sotrac arriba només una setmana després que l’índex marqués nous màxims històrics, un contrast que il·lustra fins a quin punt la crisi energètica pot capgirar en qüestió de dies l’optimisme dels mercats. Davant l’escalada de la tensió, la primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, va anunciar que el govern estudia recórrer a les reserves estratègiques de petroli i activar mesures per frenar l’augment del preu de la gasolina, que podria superar els 210 iens per litre, quan tot just fa unes setmanes costava 138 iens.
La reacció dels mercats posa en evidència una vulnerabilitat estructural del Japó: el país pràcticament no disposa de recursos energètics propis i importa més del 90% del petroli que consumeix, una dependència que el converteix en especialment sensible a qualsevol sacsejada al mercat mundial del cru. Des del tancament de bona part del parc nuclear arran de l’accident nuclear de Fukushima Daiichi ara just fa quinze anys, el Japó ha reforçat encara més el seu recurs als combustibles fòssils per alimentar la seva indústria i el seu sistema elèctric. En aquest context, qualsevol tensió al Golf Pèrsic –i especialment al pas estratègic de l’estret d’Ormuz– té un impacte immediat en l’economia japonesa.
Aquesta vulnerabilitat es fa encara més evident si es mira l’origen del cru que alimenta l’economia japonesa: aproximadament el 90% del petroli que importa el país prové del Pròxim Orient, amb proveïdors clau com l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units o Kuwait. Una gran part d’aquest subministrament travessa precisament l’estret d'Ormuz, el pas marítim per on circula prop d’una cinquena part del petroli mundial i qualsevol interrupció en aquest estret, encara que sigui temporal, té el potencial d’alterar immediatament els preus de l’energia i posar en tensió les economies més dependents de les importacions, entre elles la japonesa.
L’impacte d’una escalada energètica no es limita als mercats financers. Un augment sostingut del preu del cru es tradueix ràpidament en gasolina més cara, en factures elèctriques més elevades i en costos de producció més alts per a la potent indústria manufacturera del país. En una economia que encara lluita per consolidar la recuperació després d’anys de creixement modest, l’encariment de l’energia pot alimentar la inflació i reduir el consum intern. A més, la debilitat persistent del ien encareix encara més les importacions d’energia, cosa que accentua la pressió sobre empreses i llars.
Davant aquest escenari, el govern japonès estudia diverses vies per esmorteir l’impacte d’un eventual xoc energètic. Entre les primeres opcions hi ha el recurs a les reserves estratègiques de petroli, un instrument que el país ja ha utilitzat en altres crisis per estabilitzar el subministrament i contenir l’escalada dels preus. L’executiu també podria reforçar els subsidis a la gasolina per protegir consumidors i empreses, una política aplicada en els darrers anys per frenar l’impacte de l’encariment del cru. A més llarg termini, el debat sobre la seguretat energètica torna a posar sobre la taula la reactivació de més reactors nuclears, una qüestió delicada al país des de la catàstrofe de Fukushima.
El pes del deute
Tanmateix, el marge d’actuació del govern és limitat, ja que el Japó arrossega el nivell d’endeutament públic més elevat entre les grans economies avançades, amb un deute que supera àmpliament el doble del seu producte interior brut. Aquest llast fiscal dificulta desplegar grans paquets d’estímul sense augmentar encara més la pressió sobre les finances públiques. En aquest context, una crisi energètica prolongada no només amenaçaria el creixement econòmic del país, sinó que posaria a prova la capacitat de Tòquio per protegir la seva economia d’un xoc extern en un moment de fragilitat financera.
El bloqueig d'Ormuz no és només un repte logístic, sinó una prova de foc per al lideratge de Takaichi. En un govern que somia amb la rellevància geopolítica, la fragilitat energètica dicta la realitat: sense un rumb clar cap a l'autosuficiència o noves aliances a l'Indopacífic, l'economia nipona continuarà sent ostatge dels conflictes a l'altre extrem del continent i d'una factura elèctrica que amenaça d'alentir el motor de la tercera potència mundial.