Instruccions per afrontar un divorci en una empresa familiar

BarcelonaA Catalunya gairebé cada hora hi ha dues parelles que posen punt final al seu matrimoni. Però el divorci en si no és l'única decisió que hauran de prendre en aquest procés, que sovint es pot veure enfosquit per tràmits i gestions legals. Qui tindrà la custòdia dels fills menors en comú, per a qui serà l'habitatge on es convivia o de quina manera contribuirà cadascun a les despeses familiars són altres qüestions que s'obren en el moment de signar una separació. També, esclar, què passarà amb l'empresa en cas de compartir un negoci.

El trencament d'una parella pot afectar negativament el futur d'una companyia familiar, i encara més si no s'ha previst com es gestionarà aquest final abans que succeeixi. "Tot dependrà de quin sigui el règim matrimonial i en quin moment s'hagi constituït la companyia", explica a l'Empreses Adriana Auset, fundadora d'Auset Abogados i especialista en dret de família. A Catalunya i les Illes Balears, si no es decideix expressament el contrari, s'aplica per defecte el règim de separació de béns. És a dir, cadascun dels cònjuges manté el seu patrimoni de manera individualitzada, sense que els deutes i obligacions financeres d'un afectin l'altre. Així doncs, en el supòsit que decideixin divorciar-se només hauran de liquidar els béns en comú. Aquesta fórmula facilita el repartiment d'una empresa compartida, explica l'advocada, que es distribuiria segons el percentatge de la titularitat que els pertoqui.

La situació seria diferent en cas que la parella es casés sota el règim de guanys, com passa per defecte en la majoria de comunitats autònomes espanyoles. "Aleshores en el moment del divorci, tots els guanys, deutes i immobles que s'hagin adquirit durant el matrimoni són de tots dos i es reparteixen al 50%, malgrat que només estiguin a nom d'un d'ells", remarca Auset. Això complicaria les coses, encara que aquí també entra en joc en quin moment es va crear l'empresa. Si el negoci el funda un dels cònjuges mentre era solter, la separació no afectarà la titularitat. Però si això succeeix mentre estaven casats, la companyia s'haurà de dividir de manera salomònica, a menys que en les escriptures s'hagi establert exactament com es repartirà la propietat entre la parella, al marge del règim de guanys.

"Hi ha maneres de protegir l'empresa en cas que estiguis casat o que el negoci estigui a nom de tots dos, per molt que no tinguis intenció de divorciar-te", recomana Auset. La primera figura que suggereix —més popular al dret anglosaxó que a casa nostra— és redactar un protocol familiar. Aquest és un concepte que coneixem per casos de grans empreses familiars, com Puig: es tracta d'un pacte que regula el funcionament intern i defineix aspectes com l'entrada i sortida a la companyia de membres de la família, les funcions de cadascun o els plans per a la successió entre una generació i la següent. Aquest es pot elevar a escriptura pública notarial i fer que quedi inscrit al Registre Mercantil.

En aquest document també es podria fixar com afecta a l'organització el divorci d'un dels seus socis i quins càrrecs dels òrgans d'administració es veurien alterats. "Alguns pactes són d'obligat compliment i d'altres seran més aviat un consell o una declaració d'intencions", diu Auset. Per exemple, la lletrada considera que en un protocol familiar no es pot obligar a canviar el règim matrimonial de guanys per un de separació de béns, o a fer un testament en què no es deixi cap percentatge de la companyia a l'altre cònjuge, perquè això limitaria la llibertat d'aquesta persona. "Però són eines molt útils en una separació", insisteix l'experta.

Els acords prematrimonials

Un altre mecanisme que menciona Auset és una trama recurrent en moltes ficcions audiovisuals nord-americanes: els acords prematrimonials, coneguts com a prenups en anglès. Aquell moment de la pel·lícula en què el personatge que encarna l'arquetip de l'hereu de família benestant demana a la seva parella —menys beneficiada per l'acumulació generacional de riquesa— que signi un document abans de dir el "sí, vull". També és un instrument habitual en els binomis de celebritats que volen deixar-ho tot ben lligat abans de contraure matrimoni. "Aquests acords poden arribar a tenir 100 pàgines i regular-ho tot. No només qui es farà càrrec de les pensions dels fills, dels deutes de la família o de qui seran els béns immobles", detalla l'advocada especialista en dret de família. Al Codi Civil català se'n diuen capítols matrimonials; i també poden servir perquè quedi per escrit davant d'un notari, i abans de trencar la relació, què passaria amb un negoci compartit.

Auset creu que caldria fer una tasca pedagògica perquè els acords prematrimonials —o postmatrimonials, perquè també es poden redactar un cop ja estàs casat— estiguin tan normalitzats com fer un testament. Encara que hi ha qui pensa que existeix l'amor després de l'amor i que els vincles sexoafectius es poden transformar amb els anys, per la seva experiència l'advocada no pensa que això sigui el millor en els negocis. Quan tots dos cònjugues continuen a la societat, diu, "normalment acaba malament"; i recomana que en supòsits de titularitat compartida en la mesura del possible un compri la part de l'altre: "Si hi ha problemes amb la determinació del preu, es nomena un pèrit per posar-se d'acord i així ja no es dona peu a cap nova discussió".