La icònica fàbrica d'Audi que vol reobrir per produir armes
El govern belga treballa perquè en l'antiga planta automobilística de Brussel·les s'hi fabriquin vehicles militars com carros de combat i tancs
Brussel·lesL'antiga fàbrica d'Audi de Brussel·les ha passat de ser una de les icones de la potència automobilística europea a representar la decadència del sector automobilístic del continent. En el punt àlgid dels 76 anys de vida, ha arribat a tenir més de 5.000 treballadors i ha produït milions d'exemplars de cotxes mítics com el Beetle, el Golf o l'Audi A3. No va ser fins als últims anys que la fàbrica va començar a perdre pistonada i la producció es va anar reduint de mica en mica, fins que el grup Audi va decidir tancar-la el febrer passat i traslladar la producció a plantes que té a la Xina i Mèxic. Tanmateix, la seva vida útil està molt lluny d'acabar-se i ara pot tornar a esdevenir en un símptoma dels nous temps de gran rearmament que viu Europa.
Pocs dies després d'abaixar la persiana, el govern belga ja està treballant perquè es reconverteixi en una fàbrica de vehicles militars com carros de combat o tancs i salvar prop dels 3.000 llocs de feina que s'han perdut. "L'emplaçament d'Audi continua buit i està preparat per fabricar productes d'alta tecnologia. Seria una pena que Defensa no ho pogués aprofitar. [...] Crec fermament en aquest projecte", va declarar a la premsa el ministre de Defensa belga, Theo Francken. A més, el projecte ja té almenys un pretendent i l'empresa belga John Cockerill s'hi ha mostrat públicament interessada. Es tracta d'una de les companyies més importants del sector siderúrgic de Bèlgica i fabrica calderes, locomotores de tren i, entre d'altres, equipament militar.
D'aquesta manera, es preveu que l'antiga fàbrica d'Audi de Brussel·les sigui la primera planta europea que es reconverteix en una fàbrica d'armes en plena era del rearmament europeu, però tot apunta que no serà l'última ni un cas excepcional. "Crec que veurem més casos en els pròxims anys a, per exemple, França o Alemanya. També són bons candidats Itàlia o Espanya i tots els països que tinguin una indústria automobilística important", apunta a l'ARA Rafael Loss, investigador especialitzat en defensa, seguretat i tecnologia del think tank Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR, per les sigles en anglès).
En aquest sentit, l'expert assenyala que el cas de la fàbrica d'Audi no és "sorprenent" i que "s'emmarca en una tendència política i econòmica" que travessa tot Europa. De fet, la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen ha anunciat un pla de rearmament a escala de la Unió Europea que pretén mobilitzar fins a 800.000 milions d'euros en quatre anys, i Alemanya i França també han presentat fulls de ruta milmilionaris per incrementar el seu poder militar. A més, davant del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, l'OTAN preveu augmentar el mínim obligatori de despesa en defensa i que tots els aliats hagin de destinar-hi almenys un 3% o un 3,5% del seu producte interior brut (PIB). Això suposa que països com Espanya, que es troba en l'1,28%, es vegin obligats a incrementar de manera substancial i a correcuita la despesa militar.
És per això que l'investigador considera que, en aquest context i davant de la "competència creixent" de la Xina o els Estats Units, els socis europeus poden veure en el sector armamentístic la manera de salvar les seves plantes, especialment les que fabriquen vehicles pesants com autobusos o trens. "En general, ja compten amb les grans infraestructures que requereix la indústria bèl·lica i, sobretot, disposen de l'experiència i el coneixement en tecnologia molt sofisticada per passar a fabricar carros de combat o tancs", afegeix Loss.
Gana per avui i fam per demà
La gran majoria dels líders europeus defensen que aplicant la tradicional política econòmica coneguda com a keynesianisme militar mataran dos pardals d'un tret. Per un costat, recuperaran l'autonomia militar, deixaran de dependre de l'inquilí de la Casa Blanca i estaran preparats per a l'amenaça que suposa l'expansionisme del règim de Vladímir Putin. I, per l'altre, reindustrialitzaran el continent i potenciaran el creixement econòmic del bloc europeu, que es troba en taxes raquítiques. Tot i això, l'expert de l'ECFR posa en dubte que un increment de despesa militar com el que planeja la UE i els estats membres acabi sent realment positiu a llarg termini.
En aquest sentit, Rafael Loss admet que una gran injecció de diner públic afecta positivament en el creixement econòmic de manera gairebé immediata i crea llocs de feina. A més, destaca que la indústria i innovació militar ha fet "aportacions excepcionals" a la societat civil i posa d'exemple la invenció d'internet. Ara bé, demana no perdre de vista que "amb els anys i en general el coeficient d'eficiència d'inversions en altres àrees, com l'educació, infraestructures o la transició verda, és més elevat que no pas la despesa militar".