Un 2017 per a la història
L’equip que elabora setmanalment l’‘Emprenem’ repassa el més destacat d’un any que no oblidarem
EL 2017 DIU adeu deixant la certesa que s’ha guanyat un racó en els llibres d’història de l’economia catalana. L’acumulació de notícies, històries i declaracions ha fet d’aquests 12 mesos un any convuls i impactant.
LA MILLOR NOTÍCIA
Instal·lat durant anys com el primer problema dels ciutadans catalans, l’atur segueix sent l’element més preocupant de l’economia. Al novembre hi havia 442.000 aturats (96.000 menys que al gener), i la taxa d’atur està en el 12,5%, la més baixa des del 2008. Una altra cosa és la qualitat dels contractes que es fan i dels salaris que es paguen. Malgrat que Inés Arrimadas i Marta Rovira demostressin que desconeixen aquesta realitat, aquesta és la millor notícia de l’any.
LA FRASE DE L’ANY
A Josep Oliu, president del Sabadell, no li agrada la correcció política, i així ho va demostrar quan va comparar els bufets que reclamen les clàusules terra amb “ lazarillos de Tormes ”. Però el president de la patronal bancària AEB, José María Roldán, va anar més lluny: “Durant la crisi poca gent ha hagut de deixar casa seva perquè no podia pagar la hipoteca”, va reblar. Una altra de les frases de l’any va ser la denúncia del president del comitè d’empresa de Seat, Matías Carnero : “Rebem moltes pressions polítiques i monàrquiques per fer el canvi de seu”. Tot ben poca cosa al costat de la referència que va fer el ja expresident de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, respecte als països del sud d’Europa. “No puc gastar-me tots els meus diners en copes i dones i demanar ajuda a continuació”. Hauria sigut el guanyador absolut si no fos per John McAfee, fundador de la famosa empresa d’antivirus, que va ajuntar de manera explosiva futurologia, gastronomia i showtime : “Em menjaré la polla a la televisió si el bitcoin no supera els 500.000 dòlars en tres anys”.
EL MÉS LLEGIT
Els tres reportatges de l’ Emprenem més llegits pels lectors aquest 2017 tocaven aspectes ben diferents. En tercer lloc, el reportatge “Generació crisi”, en què Elisabeth Escriche explicava què ha sigut professionalment d’una classe d’alumnes d’un institut públic que van acabar els estudis el 2006. Per sobre, com a segon article més llegit de l’any, Marc Amat signava “Els cinc misteris de La Baguetina Catalana”. Com a campió absolut del 2017 apareix “Trenta anys esperant un Seat català”, el reportatge de Natàlia Vila sobre la històrica resistència de la firma automobilística a posar noms de ciutats catalanes als seus models.
CRÒNICA NEGRA
El banquer Miguel Blesa, que de la mà d’Aznar va arribar a ser totpoderós com a president de Caja Madrid dels anys de l’eufòria, es va treure la vida d’un tret al pit amb una escopeta de caça en una finca a Còrdova. Aquesta notícia, que va propiciar les inevitables teories de la conspiració, arribava només cinc mesos després de ser condemnat juntament amb Rodrigo Rato a sis anys i quatre anys i mig de presó, respectivament, per les targetes black.
LA XIFRA
Dues xifres han cridat l’atenció aquest any. La primera, petita, és el nombre de bancs (11) que queden a Espanya després de la caiguda del Popular i l’absorció de BMN per Bankia. Durant la crisi, 51 marques han desaparegut. L’altra xifra és més gran i contundent: 12.676. Són els milions que va costar rescatar CatalunyaCaixa. Això significa que el rescat de l’entitat catalana ja és oficialment més car que el de Bankia.
CARTOGRAFIA CREATIVA
A la pressió dels estaments econòmics catalans en els últims anys per accelerar el corredor mediterrani s’hi ha sumat últimament el gruix de l’empresariat valencià. Però, malgrat tot, l’Estat segueix sense posar-s’hi. Tal com ha publicat l’ARA aquest any, Adif explicava la infraestructura amb aquest traçat en els seus documents: “El corredor mediterrani connecta Madrid, Algesires i els principals ports de la costa est espanyola amb Europa”. Potser aquesta confusió explica el seu retard.
EL ‘SORPASSO’
Durant el 2017 el propietari de Cirsa, Manuel Lao, ha passat a ser l’home més ric de Catalunya. Segons Forbes, l’empresari del joc acumula un patrimoni de 2.400 milions. Així, supera el fundador i màxim accionista de Mango, Isak Andic, que ha quedat relegat a la segona posició. Andic, que l’any passat acumulava 4.200 milions, ha vist el seu patrimoni reduït fins als 2.300 milions en només un any.
EL FINAL FELIÇ
CaixaBank va aconseguir comprarel banc portuguès BPI després d’un pols llarguíssim amb la segona màxima accionista, Isabel dos Santos. I l’altre culebró que s’ha liquidat aquest 2017 és el del roamingroaming. Després d’anys d’intents per part de la Comissió Europea, el sobrecost per a les trucades a altres països de la UE es va acabar al juny.
L’ESCÀNDOL
Una de les start-ups amb més projecció de l’ecosistema emprenedor barceloní, Medtep, va patir al gener una profunda crisi amb la sortida de l’empresa dels seus dos fundadors, Pablo Pantaleoni i Jacob Suñol. Com va avançar l’ARA, el problema de fons va ser que en les seves trobades amb inversors i mitjans de comunicació Pantaleoni feia servir mètriques que no es corresponien amb la realitat de la companyia. Tot i tractar-se d’un sector on aquestes males pràctiques són massa habituals, el cas de Medtep va ser un terratrèmol.
LA IMATGE
No és una fotografia especialment bonica, però sí que il·lustra la notícia econòmica més impactant del 2017. Més de 3.000 empreses van iniciar els tràmits per treure la seva seu social fora de Catalunya com a resposta a la situació política, entre elles, sis de les set catalanes de l’Íbex-35, i per damunt de totes, CaixaBank, el banc de La Caixa i l’empresa més influent de Catalunya. L’entitat va prendre la decisió empesa per una fugida de dipòsits i després d’esgarrapar un decret llei al govern espanyol que li permetia fer-ho. El resultat: ara té la seu al carrer Joaquim Sorolla de València.
EL TITULAR
Un de molt repetit: “Rajoy promet una pluja de milions fins al 2020”. Aquest titular, amb matisos, va aparèixer a finals de març en diversos mitjans per explicar un suposat gir inversor del govern central a Catalunya. Era una promesa de caràcter polític i orientada a refredar el Procés, però el cert és que, tot i l’entusiasme mediàtic d’aquell dia, no s’ha complert. De fet, ni tan sols s’han aprovat els pressupostos.
EL JUBILAT DE L’ANY
El que va ser totpoderós president de Telefónica, César Alierta, va anunciar al maig per sorpresa que abandonava el consell de la gran teleco espanyola. Després de 16 anys com a president, el directiu deixava el càrrec en mans de José María Álvarez-Pallete.
L’OPERACIÓ DE L’ANY
De totes les operacions que s’han vist en l’economia catalana potser cap és tan impactant com la que ha viscut la start-up de videojocs socials Social Point, venuda per 250 milions de dòlars (210 milions d’euros) a la nord-americana Take-Two. La companyia barcelonina estava liderada pels tres cofundadors, Horacio Martos, Andrés Bou i Marc Canaleta. L’altra gran operació de l’any la va protagonitzar l’imperi Pronovias, venut al fons de capital risc britànica BC Partners per 550 milions d’euros. Pronovias va anunciar que el fons comprava el 90% de la companyia, mentre que el fundador de la marca, Alberto Palatchi, en conserva un 10%.
EL MISTERI
Els directors de la Mobile World Capital se succeeixen sense que estigui gaire clar de què serveix el que havia de ser un projecte transformador. L’últim a plegar ha sigut Aleix Valls, que hi va estar un any i mig i que des que va dir adeu a l’organisme de promoció de Barcelona ha enllaçat diferents càrrecs a Colonial o al bufet Roca Junyent.
ELS ESTRELLATS
Travis Kalanick és el fundador d’Uber, un dels principals unicorns (empreses valorades en més de mil milions de dòlars) de la galàxia tecnològica. És des d’aquesta altura que ha protagonitzat una de les caigudes de l’any: va haver d’abandonar la seva empresa entre denúncies per la cultura masclista de la companyia, casos d’assetjament i mals resultats empresarials. L’altre gran estrellat de l’any és Emilio Saracho, que fa dos anys era el financer espanyol amb un càrrec més important a escala internacional i que, després del seu fugaç i desastrós pas pel Popular, queda assenyalat com un gestor molt dubtós.
LA SORPRESA
Ben conegut per les seves immillorables relacions amb governs de tots els colors, Florentino Pérez ha tingut el 2017 dues males i inesperades notícies. D’una banda, Foment anunciava que no té intenció d’indemnitzar amb 450 milions d’euros l’antiga gestora del túnel del Pertús, TP Ferro, com a compensació per la seva fallida. A aquesta notícia s’hi ha sumat la decisió d’aquesta mateixa setmana del Tribunal Constitucional d’anul·lar la polèmica indemnització de 1.350 milions que va percebre l’exconcessionària del projecte de magatzem de gas Castor, també participada per ACS. Per sorpresa, Florentino també perd.
L’ESTADÍSTICA PREOCUPANT
Catalunya ocupa el 153è lloc en el rànquing de competitivitat de les regions europees (d’un total de 263), segons dades publicades al febrer. En tres anys ha perdut 11 posicions en un llistat que mesura factors com l’estabilitat econòmica, l’educació, la salut, la innovació, l’eficiència del mercat laboral i les infraestructures, entre d’altres.
LA CLATELLADA
Juan Roig, patró de Mercadona, va parlar al març de la web de la seva empresa i no va estar per romanços. La va titllar de “vuitcentista” i va anar una mica més lluny: “La pàgina web és una merda, ho diuen els clients i així ho dic jo”. Per posar-hi remei, va posar al capdavant de la web la seva filla Juana.
EL FRACÀS
Un altre dels projectes d’Alierta. El Consell Empresarial de la Competitivitat, promogut per l’expresident de Telefónica, es va dissoldre després de mesos sense reunir-se. L’entitat, coneguda com el lobi de l’Íbex, es va crear el 2011 en plena crisi econòmica per proclamar les bondats de l’economia espanyola.
ELS CATALANS FAN COSES
PepsiCo ha nomenat aquest any el barceloní Ramón Laguarta -fins aleshores conseller delegat de la firma a Europa i l’Àfrica subsahariana- president executiu. Així, Laguarta exerceix com a número dos mundial de la marca. Un altre directiu català que ha aconseguit un important ascens ha sigut Ángel Vilá, fins al juliol director d’estratègia i finances de Telefónica i des de l’estiu conseller delegat de la teleco.
EL GURU
Una llegenda en actiu de l’emprenedoria en biotecnologia als Estats Units, Guy Nohra, ha triat Barcelona per arrencar el seu desè fons. Diu que a Catalunya ho tenim tot, excepte confiança: “La matèria bruta hi és, però al final em toca anar a veure gent d’aquí i dir-li que em doni els seus diners i els inverteixi en el seu país... i no és fàcil”.
LA BOMBOLLA
N’hi ha dues de molt evidents. La primera és el preu del lloguer a Barcelona. Qui hagi volgut llogar un habitatge durant el 2017 a la capital catalana sap de què parlem. I qui no ho hagi intentat, no s’ho pot imaginar. Mentre els preus de compra segueixen encara per sota del nivell precrisi, els del lloguer ja han superat els rècords de l’època del boom econòmic... i el pitjor és que costa de veure-li final, a aquesta bombolla. La segona bombolla és el bitcoin, la moneda que ha estat en boca de tanta gent en els últims mesos de l’any, gràcies a una pujada tan espectacular com la patacada del 40% que ha viscut aquesta última setmana. La prova que el bitcoin és una bombolla és que en els últims mesos molta gent que no sap ni què és aquesta criptomoneda ha optat per comprar-ne. I compte, si van vendre-se-les a temps segur que van treure’n un bon rendiment... tot i seguir sense entendre com funciona.
EL BALÓ D’OXIGEN
Grifols, gegant en productes derivats del plasma, segueix immersa en el seu projecte de creixement i això l’ha forçat a signar un dels grans refinançaments de l’any amb la banca. L’empresa va canviar les condicions sobre un passiu de 5.800 milions d’euros. Més transcendental va ser l’acord assolit per Celsa amb la banca. La siderúrgica dels Rubiralta va tancar un acord per refinançar 2.673 milions d’euros que comprometien la seva supervivència.
LA MENTIDA
El 12 de maig es va produir un ciberatac massiu amb el virus WannaCry que va afectar empreses de més de 150 països. Algunes companyies van admetre que havien estat infectades, com per exemple Telefónica, Iberdrola i Gas Natural. Però moltes altres van negar haver patit el contagi, tot i que sí que era així.
PORTES GIRATÒRIES
L’empresa Red Eléctrica, participada en un 20% per l’Estat, ha completat aquest any una fita meritòria: el 66% del seu consell el componen persones amb passat a l’administració i que es poden considerar beneficiàries de les portes giratòries.
ELS FONS MÉS ACTIUS
Els fons d’inversió barcelonins estan guanyant cada cop més protagonisme en l’economia local. Alguns són molt actius. Meridia, liderat per Javier Faus, n’és un. Inicialment dedicat al sector immobiliari, últimament ha començat a fer operacions en sectors diferents. Un altre és Miura, liderat per Lluís Seguí i protagonista d’algunes de les operacions més interessants de l’any. Un tercer és Ysios Capital, amb el soci Josep Lluís Sanfeliu com una de les cares visibles i especialitzat en el sector biomèdic. I en un àmbit fonamentamlent tecnològic Inveready és, sens dubte, un dels més sospitosos habituals.
ELS CONFLICTES
Aquest 2017 ens deixa una multitud de conflictes no resolts: el d’ Airbnb amb l’Ajuntament de Barcelona, per exemple. Les dues parts han acostat posicions (la companyia ha esborrat anuncis il·legals), però el consistori encara vol més. En un àmbit similar trobem el conflicte d’ Uber amb el sector del taxi. La sentència d’aquesta mateixa setmana soluciona part del problema, però ni de bon tros tot. El conflicte patronal entre Foment del Treball i la Cecot no només no s’ha reconduït, sinó que està a flor de pell. I atents: la cosa encara pot empitjorar quan aquest 2018 hi hagi eleccions a Foment, a les quals el president de la Cecot, Antoni Abad, ja ha dit que es vol presentar. I una qüestió que també està pendent de solució és la situació accionarial a Freixenet. L’empresa líder del cava ha vist moltes anades i vingudes, però sembla qüestió de temps que l’alemanya Henkell acabi entrant al seu accionariat.
COMUNICACIÓ
Aquest guardó és per als esforços de Norwegian per fer veure que no hi havia un conveni entre Espanya i Rússia que impedeix els vols directes entre Barcelona i Tòquio. Setmanes després, l’ARA va publicar el conveni que ho demostrava.
EL REGALÀS
La Junta d’Extremadura va aprovar a principis d’any una subvenció de fins a 1.000 euros per comprador per incentivar les vendes del sector. En temps de dèficit, alegria. Esperem que el 2018 l’alegria continuï per a tothom, però a un cost més sostenible.