Per què els britànics haurien de pagar anticipadament les seves hipoteques

Aquest respir de la realitat, per als pocs afortunats que l'han gaudit, ha estat meravellós. Fa tres anys encara era possible fixar un tipus hipotecari al Regne Unit i a bona part de la zona euro a prop de l'1%. Els préstecs per a l'habitatge nord-americans eren més cars per només un o dos punts percentuals. Tot i que els tipus d'interès han augmentat i els costos d'endeutament de les noves hipoteques s'han duplicat o triplicat, els propietaris que van mantenir les taxes envejables de principis dels 2020 han viscut feliçment. A més, la inflació que va provocar l'augment dels tipus ha mossegat una mica el valor real del seu deute.

Per desgràcia, el respir s'ha acabat per a molts. Tot i que els tipus fixos dels Estats Units acostumen a durar dècades, al Regne Unit i a zones d'Europa continental caduquen al cap de cinc anys o menys. Va ser a principis del 2022 quan van desaparèixer els últims préstecs barats, i després els costos dels préstecs van començar a augmentar ràpidament. Un gran nombre de titulars d'hipoteques han vist com els seus interessos es disparaven recentment o ho faran aviat. Per a aquells que tenen diners en efectiu a mà, hi ha una pregunta que semblava remota fa uns anys i que de sobte és molt més urgent. Haurien de pagar el seu deute anticipadament?

Per a molts dels que devien diners durant la dècada dels vuitanta, quan els tipus d'interès es van disparar fins als dos dígits, la resposta és un sí evident. Aleshores, els costos dels préstecs eren tan elevats que simplement arribar a pagar-los era una lluita constant. El risc que això es repeteixi no val la pena assumir-lo. Millor, doncs, pagar tot el deute a la primera oportunitat, mentre encara sigui possible fer-ho. Fins i tot si les taxes es mantenen on són actualment, això estalviarà diners en futures factures.

Els que ho han viscut durant les últimes dècades podrien veure-ho força diferent. Els tipus d'interès han passat la major part d'aquest temps en una tendència a la baixa, que ha culminat en la política monetària ultra laxa observada durant la pandèmia de la covid-19. Al costat d'això, les pujades dels últims anys semblen una aberració.

Més important encara, el cost d'oportunitat de pagar una hipoteca ha superat els estalvis potencials durant anys. Això és especialment evident per a aquells que van fixar el tipus en prop de l'1% abans del 2022 i després van veure com les taxes dels comptes bancaris simples es multiplicaven. En aquestes circumstàncies, pagar en excés una hipoteca, en comptes de dipositar l'efectiu i embutxacar-se molts més interessos que no pas pagar, hauria estat absurd.

Oportunitat a llarg termini

El cost d'oportunitat a llarg termini, i tenint en compte l'alternativa d'invertir en accions, ha estat encara més gran. Fa vint anys, els tipus hipotecaris al Regne Unit no eren gaire més alts del que ho són ara, al voltant del 5%. Fins i tot amb una crisi financera inèdita aproximant-se, comprar accions en lloc de fer amortitzacions anticipades de la hipoteca hauria sortit molt bé. Des de principis del 2005, mesurat en lliures esterlines, l'índex d'accions MSCI World ha generat rendiments nominals anuals per sobre del 10%. Si la vostra hipoteca hagués mantingut la mateixa taxa durant les dues dècades següents (encara que en realitat hauria baixat), pagar 1.000 lliures (1.250 dòlars) el 2005 hauria estalviat unes respectables 1.800 lliures en interessos. Tanmateix, invertint en un fons global de seguiment d'accions s'hauria obtingut un benefici de 6.500 lliures.

Els titulars d'hipoteques d'avui s'han de preguntar si encara s'ofereixen rendiments de borsa tan estel·lars. Els britànics s'han beneficiat d'una forta caiguda del valor de la lliura, que ha augmentat els guanys de les accions estrangeres mesurades en moneda local. Per als inversors d'arreu del món, una gran proporció dels alts rendiments de les últimes dècades prové de l'augment de les valoracions de les accions. Fa vint anys, per exemple, el preu de l'índex MSCI World era 22 vegades més alt que els guanys mitjans a llarg termini de les seves empreses. Ara, aquest múltiple ha pujat a 30. Dit d'una altra manera, una gran part dels guanys provenen del sentiment més que dels beneficis. Tret que els inversors continuïn assignant més i més valor a cada dòlar de benefici corporatiu, aquest múltiple limita l'abast de futurs rendiments desmesurats.

Com a conseqüència, l'amortització anticipada de la hipoteca és una jugada molt més atractiva ara del que ho ha sigut en molt de temps, fins i tot en els períodes en què els tipus d'interès estaven en els nivells actuals o superiors. Els endeutats que van ser prou astuts o afortunats per assegurar-se tipus d'interès molt baixos durant dècades en lloc d'anys, gaudiran d'aquest respir durant un temps més. Per a molts altres, la realitat els truca a la porta.

[Aquest article és una traducció de la publicació britànica The Economist i centra la seva tesi en la realitat econòmica del Regne Unit, que fa extensible a alguns països de la UE. Cal tenir en compte que la pràctica bancària habitual al Regne Unit és fer hipoteques a tipus fix, amb condicions vigents durant un termini que no sol superar els cinc anys; passat aquest període de temps, les condicions es renoven en funció dels preus del diner i el context macroeconòmic].