El gran salt de Saba
La Caixa s’ha convertit en l’amo únic de la companyia d’aparcaments, que pràcticament ha doblat la seva dimensió en els últims mesos
Quan després del referèndum de l’1-O La Caixa va traslladar la seva seu social fora de Catalunya també ho van fer la majoria de les seves participades, començant per CaixaBank. Però n’hi va haver una que es va mantenir a Barcelona: Saba. La societat d’aparcaments, al marge de la incertesa política, ha viscut el 2018 un any intens, marcat per un canvi radical en la seva estructura de capital i una expansió sense precedents que li ha fet doblar la dimensió, almenys en el nombre de places d’aparcament que gestiona, i que alhora l’ha portat a la conquesta de nous mercats.
En un any de desinversions a La Caixa, que es va desprendre de la participació a Abertis per l’opa d’Atlantia i ACS i es va vendre la seva històrica participació a Repsol (que estava en mans de CaixaBank), el hòlding de participades de la fundació, CriteriaCaixa, va apostar per Saba fins al punt de destinar 438 milions d’euros per quedar-se les participacions que tenien els fons Torreal, KKR i ProA.
L’aposta encara va ser més gran, i va oferir als petits accionistes de Saba comprar les seves accions al mateix preu que havien pagat als fons. Però sempre hi ha un petit reducte de petits accionistes que no volen vendre, per la seva vinculació emocional o perquè estan contents amb la remuneració via dividends. El cas és que Crietria no va aconseguir el 100% i es va quedar en el 99,5%: encara hi ha un 0,5% de les accions en mans de petits accionistes. Però, amb aquest control folgat de l’empresa, CriteriaCaixa va prendre dues decisions: la renúncia de treure a la borsa Saba, una opció que havia planat en els últims anys sobre la companyia, i donar-li un impuls de creixement.
Però la companyia que presideix Salvador Alemany i de la qual és conseller delegat Josep Martínez Vila va fer el gran salt a finals d’any, quan va comprar a IndiGo -el gegant d’aparcaments controlat pel fons Ardian- un paquet d’actius que li va permetre fer el gran salt i entrar en el top 5. Una operació que, segons algunes fonts, va costar uns 200 milions d’euros. Però Saba va augmentar en un 80% el nombre de places d’aparcament que gestiona, i en un 34% els seus ingressos, segons els comptes proforma, a més d’allargar fins a quasi 25 anys el termini mitjà de les concessions. Però, sobretot, indiquen fonts de l’empresa, la implantació en nous mercats com el Regne Unit, Alemanya, Eslovàquia i República Txeca, que se sumen als d’Espanya, Portugal, Itàlia, Andorra i Xile.
L’aposta pel creixement ha continuat aquest 2019, en què Saba ha tancat l’acord per a la gestió de 670 noves places en diferents centres comercials de Xile.
Però el futur no passa només per la gestió de places d’aparcament. A la Zona Franca, on té la seu, Saba ja té un autèntic laboratori on fa els assajos de tecnologies que està implantant al seu negoci. La digitalització i el comerç electrònic formen part d’aquesta aposta de futur. Des de la seva pròpia web, Saba ja permet als clients el comerç electrònic, amb la reserva de places, venda d’abonaments o venda creuada amb Renfe, ja que gestiona els aparcaments d’Adif. En un any ha augmentat les transaccions electròniques i ja supera les 20.000 vendes anuals.
Però també ha explorat altres utilitats per als aparcaments. Ara hi ha qui hi baixa no a deixar el cotxe, sinó a buscar el que ha comprat per internet. Gràcies a un acord amb Pudo, Saba ha començat a instal·lar espais als seus pàrquings on la gent pot recollir el que ha comprat per la xarxa. No és l’únic servei. Un dels principals problemes a la ciutat és la microdistribució. Un acord amb Geever permet aquesta logística de proximitat. Així, unes furgonetes porten els paquets a la nit als aparcaments, i els repartidors d’aquesta empresa els porten en patinet a la seva destinació durant el dia.
També el cotxe elèctric marca el futur, i Saba ja ha tancat amb Endesa un acord per posar punts de recàrrega als aparcaments. Des que es va iniciar ja acumula 550 hores de recàrrega, que corresponen a 16.000 quilòmetres recorreguts i un estalvi de 1.863 quilos de CO2 en emissions.
Una part important de la tecnologia, però, se centra en la gestió dels aparcaments. La substitució de la banda magnètica per codis QR ha estat un pas important, a més de l’ús del Via T als aparcaments. El pròxim pas serà la lectura de matrícules per agilitzar al màxim l’entrada i sortida dels pàrquings i la facturació.