El gran retorn de CriteriaCaixa

Madrid¿Canvi de rumb o retorn per la porta gran? Per a qui coneix des de fa anys l'òrbita de La Caixa, els darrers moviments de CriteriaCaixa, el hòlding que agrupa i gestiona el patrimoni empresarial de la Fundació La Caixa, són ni més ni menys que un gran retorn. Així ho veu un directiu proper a l'òrbita de l'entitat, que té molt clar que les recents adquisicions d'accions a empreses com ACS, Puig, Colonial o Telefónica, en aquest darrer cas incrementant la presència ja existent, són tot un flashback.

Si l'estratègia sembla un canvi de rumb és perquè durant cert temps, en particular entre els anys 2015 i 2018, l'ens que presideix Isidre Fainé va travessar un període de "feblesa", reflexiona el mateix directiu, que utilitza aquesta expressió per referir-se al replegament de les grans inversions de caràcter industrial per part de CriteriaCaixa. El hòlding "es va desviar uns quants quilòmetres i ara busca redreçar el camí", resumeix. En aquells anys, el gran gegant empresarial català va semblar incòmode amb la idea de manar a les empreses, de lliurar la batalla dels consells d'administració i d'exercir el poder com sempre havia fet. Una altra font empresarial els recorda, simplement, com a anys de "perfil baix".

La tesi del gran retorn s'il·lustra de la següent manera. "Anys enrere es deia que des que et llevaves fins que te n'anaves a dormir, La Caixa estava present en el teu dia", explica un coneixedor d'aquest entorn empresarial, que, com la resta de les veus que han participat en el reportatge, demana l'anonimat. Relata com el sol fet d'obrir l'aixeta per dutxar-se tenia a veure amb l'entitat, que encara avui controla un 15% d'Aigües de Barcelona. Fins al 2014, però, havia arribat a controlar el 24,24% d'Agbar. També obrir els fogons (La Caixa sempre ha estat al capital de Gas Natural, avui Naturgy), deixar el cotxe en un pàrquing (té el control sobre la totalitat de Saba, tot i que manté la intenció de vendre'n una part) o conduir per alguna autopista sota concesió d'Abertis (en va sortir l'any 2018). Menys quotidià era passar el dia al parc d'atraccions de Port Aventura, del qual el 2012 La Caixa es va vendre les accions.

Presència als sectors del "rebut"

La Caixa era l'inversor industrial per excel·lència en sectors estratègics i que donen un servei públic. També hi ha qui els anomena "sectors vinculats al rebut", recorda una font financera.

Però abans d'entrar en els canvis que va patir aquesta fotografia, i en el retorn al camí original, cal tenir en compte que la protagonista de la història no ha estat sempre la CriteriaCaixa actual, que com a tal no va existir fins a l'any 2011. Fins a aquell moment, tot s'agrupava sota la galàxia de La Caixa, que tenia dues grans potes: una de financera, que avui s'ha acabat convertint en CaixaBank, i una altra d'inversora (Criteria CaixaCorp) que li permetia donar oxigen a l'obra social i cultural de la Fundació La Caixa.

Aquell conglomertat, però, no acabava de convençer el Banc Central Europeu, i Fainé, alhores president de La Caixa, es va veure empès a materialitzar una divisió fent un vestit a mida: la part bancària (CaixaBank) va començar a cotitzar a borsa agafant el relleu de l'antiga Criteria. I la part inversora es va estructurar sota el paraigua de la Fundació, de qui penja l'actual CriteriaCaixa amb el gruix de les participacions. Ara bé, totes dues potes continuen estant estretament vinculades. No només llueixen la famosa estrella blava dissenyada per Joan Miró, sinó que CriteriaCaixa controla un 31,9% del capital de CaixaBank.

Puig i el retorn al consum

"Fixa't si es pot fer un paral·lelisme amb el passat, que ara [CriteriaCaixa] fins i tot ha tocat la porta del consum amb Puig", apunta una de les veus consultades, que rememora el moment en què La Caixa va entrar a Panrico l'any 2001 i va adquirir-ne el 30% del capital. Una participació, però, de la qual es va desprendre el 2005.

Ara bé, els adeus més emblemàtics, sobretot pel lligam històric, arribarien anys més tard. El 2014 es va replegar de Colonial després d'haver-hi estat des de l'any 1991. Quatre anys després, el 2018, va ser el torn d'Abertis i Repsol (en aquest darrer cas la participació l'havia assumit CaixaBank i no l'actual CriteriaCaixa). A totes aquestes operacions s'hi van anar sumant lleugeres desinversions a la mateixa CaixaBank, així com a Gas Natural. També a Cellnex –avui hi regna una sensació de repòs pel que fa a la participació, del 4,3%, i fonts empresarials apunten a una desinversió–, on a més va declinar entrar al consell d'administració.

Per contra, es va apostar per la diversificació: multitud de petites inversions que li permetessin repartir el risc que s'assumeix quan s'inverteix. Va prevaldre, doncs, una visió més financera, com la que solen tenir els fons d'inversió, i va quedar en un segon pla la visió industrial històrica i que busca tenir una presència rellevant, és a dir, de cert control allà on s'inverteix, es planteja per al llarg termini i té entre cella i cella obtenir dividends estables i recurrents.

Al darrere de tot plegat, a més d'Isidre Fainé, hi va haver un home clau: Marcelino Armenter, conseller delegat de CriteriaCaixa fins a aquest gener. Un dels directius consultats associa aquell cop de timó al fet que es va deixar de veure les participades com una qüestió "estratègica de país", mentre que va prevaldre la idea que allò que s'havia construit suposava "massa risc".

"[Durant anys] Es va apostar per fer un monstre i assumir un risc, controlat, però assumir-lo, perquè hi havia un suport financer darrere; un exemple d'això és Abertis, que tenia molt de risc però que ha estat el millor negoci de la història de La Caixa", defensa una altra veu empresarial. Aquesta mateixa veu assegura que durant els anys de replegament no va ajudar l'entrada de fons d'inversió molt més "agressius" a certes cotitzades. A més, apunta que es va viure una sensació de "vertigen sobre la seva responsabilitat en empreses vinculades als serveis públics" i recorda el cas de la Rosa, una anciana que va morir després d'haver estat dos mesos amb la llum tallada per part de Gas Natural. "La Caixa és molt sensible a les crítiques", apunta.

"Potser es va abandonar el concepte de compromís", admet una de les fonts consultades, que tot i això defensa que la nova estratègia també "va donar els seus fruits". Un exemple és Colonial: la sortida de La Caixa està estretament lligada a la desaparició de l'efervesència del totxo. A més, recorda que aleshores el mercat no oferia espais on invertir, de manera que els guanys que es van obtenir amb les vendes van ajudar CriteriaCaixa a eixugar el deute. Tampoc hi havia la bonança econòmica actual i assenyala el context polític: "Entre el 2017 i el 2018, en plena efervescència del Procés, tothom es quedava tancat al despatx".

Més de 1.500 milions en dos mesos

Però un dia tot allò es va acabar. "[Fainé] va dir prou, tot i que tampoc li havia semblat malament. Ell no està en el dia a dia, pensa més en el futur, però sí que està al corrent de cada moviment important", apunta una de les fonts consultades per l'ARA. "Ha buscat el moment ideal per encetar aquesta nova etapa", afegeix una altra veu. De fet, l'any 2021, CriteriaCaixa ja reconeixia que estava treballant en un "viratge estratègic".

En el cas de Telefónica, amb qui el vincle és històric, CriteriaCaixa ja controla un 5% del capital. La intenció, però, és adquirir fins a un 10% i igualar el pes que té ara l'Estat, confirmen fonts del mercat a l'ARA. El salt és estratosfèric si es té en compte que a principis d'aquest 2024 només en controlava un 2,4% del capital (sense tenir en compte el pes de CaixaBank com a accionista, que per contra ha anat descendint). L'altra recent aposta s'ha viscut a Colonial, on aviat dispararà la presència fins al 17% . A l'empresa catalana de perfums Puig, que aquest 3 de maig es va estrenar a la borsa, l'ens pilotat per Fainé ha adquirit un 3,05% del capital. I finalment, ACS, la constructora de Florentino Pérez, on ha aflorat de manera amistosa una participació de fins a un 9,4%.

A Naturgy, si bé és cert que per ara no ha anunciat cap pas de cara a incrementar la participació (avui té un 26,7% del capital), CriteriaCaixa està tenint un rol clau al voltant de les negociacions sobre una possible opa per part del grup dels Emirats Àrabs Units TAQA. "Ha apadrinat l'operació", afirmen fonts del sector consultades per l'ARA, que no descarten que el braç inversor de La Caixa pugui reforçar la seva presència. Amb tot, només amb aquestes últimes compres anunciades entre abril i maig (Telefónica, Colonial, Puig i ACS), CriteriaCaixa hauria invertit més de 2.500 milions d'euros.

L'arribada d'Àngel Simón

Tot plegat no es pot entendre sense l'aterratge d'Àngel Simón com a conseller delegat de CriteriaCaixa aquest gener. A Simón i Fainé no només els uneix l'origen –tots dos són fills de Manresa–, sinó també la visió industrial, així com una amistat i confiança absoluta, asseguren fins a tres fonts consultades per l'ARA i properes a ells. "És una aposta directa de Fainé", afegeix una.

Qui el coneix de prop assegura que no és un financer, sinó tot el contrari: "Simón s'ha criat i avesat en un entorn industrial". "És rigorós, seriós i té una visió a llarg termini", afegeix una font empresarial. Qüestions que ara li hauran de servir per dissenyar el pla estratègic de CriteriaCaixa per als anys 2025-2026 i que Fainé li ha encarregat.

Oxigen per a la Fundació

"Això [les inversions] ha de posar les bases d'aquesta nova etapa [...] per preservar i fer crèixer el patrimoni de la Fundació i blindar l'obra social", defensava CriteriaCaixa durant la presentació dels resultats anuals el mes de maig passat. A través dels dividends, les participades aporten l'oxigen financer per tal que la Fundació La Caixa estigui "forta" i "encarrilada" i aquest és actualment el gran objectiu d'Isidre Fainé, sosté una font de l'entorn. "La seva vida és aquest projecte", afegeix. Per això, les veus consultades coincideixen que més enllà de la figura del conseller delegat, el patronat de la Fundació La Caixa, controlat per Fainé, és qui sempre té l'última paraula en les decisions rellevants.

Segons els últims comptes anuals corresponents a l'any 2023, els ingressos per dividends es van disparar fins a un rècord de 1.114 milions d'euros, un 33% més que l'any 2022. Només de CaixaBank va rebre 558 milions d'euros; de Naturgy, 388 milions; 42 milions de Telefónica; 32 milions de The Bank of East Asia i 94 milions de la bossa de participades amb presència minoritària. Si els vents bufen a favor de les companyies en què Criteria té presència i els dividends es mantenen, el gran retorn del hòlding es dibuixa exitós. Tanmateix, a ningú li passa per alt que si es vol que tot plegat sigui possible, també calen diners i per això Saba i Cellnex estan, actualment, en el punt de mira de les desinversions.

Però més enllà de mantenir greixat el que alguns veuen com el projecte més personal de Fainé, també hi ha un retorn de "compromís" amb les grans empreses estratègiques, assegura una font, sobretot de cara a mantenir nuclis durs espanyols als accionariats. Aquí també hi ha jugat un paper clau el govern de Pedro Sánchez, que ha fet una petició directa a Fainé perquè això sigui així, explica un alt directiu a l'ARA i confirma una segona font. Això sí, matisa que si el color polític fos un altre, l'escenari seria el mateix: "Fainé hauria actuat igual". La petició, però, també neix perquè CriteriaCaixa és, actualment, l'únic braç inversor a l'Estat amb múscul, però sobretot amb ganes, de fer això, apunten fonts empresarials a l'ARA. "Ni les grans fortunes, ni la banca hi estan interessades", sostenen aquestes fonts. La incògnita és ara si aquest gran retorn a les compres s'acaba convertint, també, en un retorn al poder. "Influència no és tenir moltes accions, també s'ha de voler, i ara La Caixa vol", diu el directiu.