Javier Maldonado: "Per evitar la fuga de talent cal educar els inversors, no els emprenedors"

Perfil

Javier Maldonado va estudiar enginyeria industrial i sempre ha estat un aficionat a les tecnologies de la comunicació. L'any 1999 va marxar a Boston per participar en el llançament de la plataforma d'e-commerce de la multinacional Picking Pack i quan va tornar a Barcelona va fer el mateix per a la filial espanyola. Després d'una temporada a Absis, proveïdora de tecnologia i serveis per a l'administració pública, Maldonado decideix deixar-ho tot i fer la volta al món amb la seva dona. Es queda fascinat per Santiago de Xile, on s'acaba instal·lant i muntant la seva pròpia consultora de màrqueting digital, K-Dreams. Santiago es converteix en el nucli per expandir-se a altres països de Llatinoamèrica. L'any 2011 decideix obrir K-Dreams a Barcelona per ajudar les empreses europees a penetrar en els mercats hispans.

Per què has tornat a Barcelona en plena crisi?

Em vaig adonar que les empreses europees necessiten ara més que mai internacionalitzar-se, i Llatinoamèrica és un mercat amb molt potencial de creixement per al comerç online . ¿I hi ha una opció millor que fer-ho de la mà d'una consultora europea, que coneix bé el mercat hispà? Fins ara moltes empreses espanyoles no s'havien preocupat d'adaptar la seva estratègia de màrqueting digital a cada país llatinoamericà. Nosaltres oferim assessorament en tots els nivells: des de com dissenyar la web i els sistemes d'informació, fins a augmentar la seva visibilitat a les xarxes socials i aplicacions mòbils. Tenim un coneixement del mercat llatí que la competència no té: és el nostre valor afegit. La segona raó per tornar és Barcelona. La nostra ciutat està considerada a Llatinoamèrica com un referent de la creativitat i el disseny.

Quins són els factors claus d'èxit al mercat hispà?

Quan vaig arribar a Santiago de Xile, l'any 2005, el mercat d'internet estava molt verd. Per aconseguir els primers clients em va ajudar la meva experiència prèvia en desenvolupament de sistemes d'informació (SI) i plataformes de comerç electrònic. També va ser clau aconseguir un contracte amb Falabella -el Corte Inglés xilè-, que té botigues a Colòmbia, l'Argentina i el Perú. A partir de llavors hem anat creixent. Primer vam obrir a Buenos Aires, després a Lima. Expandir-se és necessari per garantir la capil·laritat en tot el continent llatinoamericà. Es tracta d'un mercat gegant, amb punts de connexió, però cal saber adaptar-se a les particularitats de cada país, sobretot pel que fa a temes fiscals, legals i de recursos humans. Les empreses han d'eliminar el clixé que tots els llatinoamericans són iguals.

Què pot aportar un europeu al mercat digital llatinoamericà?

Europa té el disseny i la innovació. És una sort dir que véns de Barcelona. En aquests moments, però, els empresaris espanyols hi estan arribant com paracaigudistes, sense els recursos suficients per garantir un servei professionalitzat, i això està posant en perill la nostra imatge. D'altra banda, Llatinoamèrica té una inquietud i una empenta empresarial importants. L'augment de la inversió en publicitat online a la regió l'any 2011 va ser del 14% i s'espera que el 2015 la inversió total en el sector online sigui de 5.000 milions de dòlars. A Llatinoamèrica hi ha cada cop menys fuga de capital intel·lectual. Tenen empreses grans i recursos educatius molt competitius. La nostra idea és convertir-nos en una agència digital de referència, que connecti Europa amb el món llatí. Apostem pel triangle San Francisco - Barcelona - Santiago de Xile: un mercat potencial de 700 milions de persones [50 milions als EUA, 57 a la Península i 570 a Llatinoamèrica], amb un creixement demogràfic del 20% i una mitjana d'edat de 28 anys, mentre que a Europa és de 41.

També ets assessor del fons d'inversió Tritalent Partners. Barcelona és un bon lloc per als emprenedors?

Estic sorprès pel talent emprenedor d'aquesta ciutat. Tot i així, cal millorar els vehicles d'inversió. Els emprenedors locals tenen dificultats per arribar a aconseguir els diners que necessiten en unes condicions raonables. Aquí no hi ha cultura del risc, o n'hi ha poca. Els inversors no entenen que el capital risc implica poder perdre. A Catalunya hi ha gent amb molts diners, però van de garrepes, inverteixen el mínim, en lloc d'anar més enllà. Així s'escanyen molts projectes. Molts negocis no surten a la llum per falta de finançament. Els emprenedors no poden perdre tant temps buscant capital. Per evitar la fuga de talent cal educar més els inversors, i no tant els emprenedors.