Ethereum: Bitcoin ja té qui li planti cara

Vitalik Buterin no és Satoshi Nakamoto, d’això en podem estar gairebé segurs. Donada la seva curta edat, 22 anys, és impossible que aquest nen prodigi rus creés fa vuit anys Bitcoin, la moneda virtual xifrada més complexa i perfecta que es coneix. El 2008, quan el misteriós personatge, o clan, acollit sota el nom de Satoshi Nakamoto va començar a desenvolupar Bitcoin, Vitalik Buterin rondava els 14 anys.

Però hi ha una raó encara més important que l’edat per assegurar que Buterin no és el creador de Bitcoin, i és que ha millorat la moneda virtual de Nakamoto. El com és força complex d’explicar i entendre per als que no som experts en criptografia, però per resumir podríem dir que el seu invent, anomenat Ethereum, és una plataforma que permet que tot tipus de programes informàtics puguin treballar-hi i per tant usar la seva moneda, anomenada Ether, com a pagament a l’hora d’establir contractes intel·ligents per serveis.

Per què és important, això? Per entendre-ho hem de veure què és en essència una criptomoneda, o moneda virtual xifrada, com ara Bitcoin. Es tracta d’un programari informàtic i comptable que vol equiparar-se a una moneda física i real. És a dir, que es pugui usar com una moneda o un bitllet qualsevol.

L’internet de les monedes que no deixa dormir la banca

Per estar segurs que paguem, i se’ns paga, en moneda virtual igual que en moneda física, darrere de cada unitat de diners la plataforma de Bitcoin guarda totes les transaccions realitzades des que la moneda va ser creada, els anomenats blocs. A més, registra les altes i les baixes de les quantitats que hi ha a les butxaques dels pagadors i els pagats, que a internet es diuen moneders virtuals.

Aquests processos, coneguts com mineria, es duen a terme a Bitcoin de manera anònima, xifrada i descentralitzada, de manera que cap organisme ni ens de poder pugui conèixer ni controlar el procés, ja que es tracta d’atorgar la mateixa llibertat i intimitat que tenim a la vida real quan paguem en efectiu.

És per haver aconseguit replicar aquestes bases que Bitcoin és tan important. Però té les seves limitacions tècniques en el seu llenguatge de programació, que és molt restringit. I precisament aquí és on entren en joc el jove Buterin i la seva criatura, Ethereum. Buterin ha aconseguit aixecar les restriccions de disseny que tenia Bitcoin i permet que sobre la seva plataforma hi pugui operar qualsevol aplicació i programa, de manera que tots puguin utilitzar la seva moneda, els Ether.

A més, Ethereum és un lloc que suporta diferents tipus de contractes intel·ligents, que són els documents o registres d’intercanvis de moneda virtual, i que moltes vegades estan marcats per una sèrie de condicions. Per exemple, una plataforma de microfinançament és un tipus de contracte intel·ligent -encara que no l’únic-. S’hi pot estipular que la transferència només tindrà lloc si s’arriba a una quantitat donada suficient o a un determinat nombre de donants.

Un tipus de contracte intel·ligent que es considera una aportació innovadora per part d’Ethereum són les anomenades organitzacions descentralitzades autònomes, que correspondrien a projectes finançables mitjançant un sistema molt similar als consells d’administració, on cada accionista té el seu vot. Les organitzacions descentralitzades autònomes serien una modalitat que es podria utilitzar per finançar projectes i empreses.

Quan es donen les condicions, els contractes intel·ligents s’executen de manera automàtica i es produeix la transferència, en aquest cas d’ethers, d’un o diversos moneders a un altre o altres. Aquest sistema és molt més usable que el de Bitcoin i podria ser el següent pas en la popularització de l’ús de monedes descentralitzades i xifrades, cosa que preocupa a alguns experts en seguretat. No en va, Bitcoin ja és un maldecap per a molts d’ells.

Les criptomonedes s’usen profusament tant per pagar per serveis foscos (com el tràfic d’armes i drogues) com per blanquejar diners, ja que la seva condició d’anònimes i descentralitzades reverteix l’avantatge tecnològic que el diner digital donava fins ara als organismes tributaris i de seguretat, que podien seguir fàcilment el seu rastre. En aquest sentit, Bitcoin ha sigut moneda de canvi per a tot tipus de negocis foscos, i es tem que Ethereum encara ho sigui més.

La seva cotització, de totes maneres, encara no arriba a la de Bitcoin, que es canvia a uns 530 euros en l’actualitat, mentre que un Ether equival a 12 euros. Però en el seu any de vida ja s’ha consolidat com l’alternativa més sòlida i s’ha guanyat l’admiració d’empreses com IBM, Microsoft o Deloitte, que hi veuen un possible instrument de pagament quotidià en un hipotètic futur en què el sistema financer podria ser totalment diferent a l’actual.

Així que el millor que podem fer és apuntar mentalment els noms de Vitalik Buterin i Ethereum, ja que d’aquí a deu anys qui sap si ens seran tan familiars com els de Mark Zuckerberg i Facebook.