Els Estats Units corren el risc de patir una desacceleració econòmica trumpista

"L'edat daurada d'Amèrica comença ara mateix". Així ho va declarar Donald Trump el 20 de gener en el seu discurs inaugural. En les sis setmanes des d'aquell dia fred, inversors i economistes han començat a lluitar amb una possibilitat menys optimista: que la seva arribada a la Casa Blanca estigui causant –i coincidint amb– un període de feblesa per a l'economia nord-americana.

De moment, aquestes preocupacions són evidents en les enquestes sobre l'economia més que no pas en les dades en si, que encara mostren un impuls des de l'any passat. La població americana s'ha tornat pessimista. Un índex de satisfacció dels consumidors publicat per la Universitat de Michigan, molt vigilat, va caure al febrer fins al seu nivell més baix des del 2023. Un indicador separat de les expectatives dels consumidors publicat pel Conference Board, un grup d'investigació empresarial, va caure d'una forma igualment precipitada al febrer i va arribar a un nivell que suggereix que es produirà una contracció. Entre les preocupacions del públic hi ha la possibilitat d'un repunt de la inflació, derivat de la gana d'aranzels de Trump. S'ha compromès a implementar un 25% d'impostos a les importacions del Canadà i Mèxic i un 10% addicional als productes xinesos.

Sembla que aquestes preocupacions ja s'estan traslladant al comportament real de la població. Les vendes al detall al gener van ser inesperadament febles: la despesa dels consumidors va baixar un 0,5% en termes reals respecte al mes anterior, la caiguda més gran en gairebé quatre anys. També hi ha lleus esquerdes al mercat de treball: les sol·licituds inicials d'assegurança d'atur la setmana passada van pujar a 242.000, igual que el seu màxim des de l'octubre. Els inversors estan adoptant un estat d'ànim pessimista. Les accions van augmentar amb força després de la victòria electoral de Trump, ja que anticipaven la seva agenda de desregulació i retallada d'impostos. Però el mercat va caure un 2% el mes passat. Un rastrejador d'alta freqüència del creixement del PIB, publicat per la sucursal de la Reserva Federal a Atlanta, apunta a una contracció de l'1,5% el primer trimestre del 2025, una inversió brusca respecte a fa només unes setmanes. (Com que encara ens trobem a principis del trimestre per a les dades econòmiques, l'estimació del PIB és, de moment, molt imprecisa i volàtil.)

No es tracta només de Trump. Òbviament, les seves polítiques amb prou feines han començat a guanyar força. L'economia també es veu afectada per molt més que el programa de l'inquilí del Despatx Oval. El mercat immobiliari, un determinant important de la salut econòmica, està sota la pressió dels alts tipus d'interès. Al gener, les vendes d'habitatges pendents van caure al seu nivell més baix des del 2001, quan l'Associació Nacional d'Agents Immobiliaris va començar a recollir aquestes dades. A més, els resultats de l'enquesta estan entelats per la política: els enquestats que s'identifiquen com a demòcrates són ara pessimistes; els republicans són més optimistes, en una inversió de les seves actituds quan Joe Biden era al càrrec.

Més enllà del soroll, destaquen alguns temes que, sobretot, insinuen una intensificació de les preocupacions en els pròxims mesos. Trump sembla decidit a augmentar els aranzels a amics i enemics per igual, una estocada més agressiva cap al proteccionisme que en el seu primer mandat. Com que els preus més alts pesen sobre el consum i la fabricació, els seus aranzels podrien retallar un punt percentual la taxa de creixement dels Estats Units, segons analistes del banc Morgan Stanley. Les mesures d'incertesa sobre la política comercial han augmentat més, la qual cosa significa que les empreses poden evitar fer inversions.

Dèficit enorme

Molts inversors encara esperen que Trump redueixi impostos i redueixi la burocràcia. No obstant això, sembla que l'equilibri del risc està canviant. El pla pressupostari aprovat pels republicans a la Cambra de Representants el 25 de febrer prolongaria la majoria de les retallades d'impostos de Trump dutes a terme el 2017, però faria poc per ampliar-les. El resultat seria una política fiscal que mantingui un dèficit enorme –al voltant del 7% del PIB– sense donar gaire impuls addicional a l'economia. Mentrestant, els esforços d'Elon Musk i el seu departament d'Eficiència del Govern per reduir la mida de la funció pública estan creant una impressió caòtica. Sembla que la seva reducció està generant estalvis limitats però grans interrupcions a les funcions governamentals, des de la gestió de parcs nacionals fins a la distribució d'assistència social.

Algunes tendències més àmplies també poden estar treballant contra Trump. Els consumidors han esgotat l'efectiu addicional que van acumular durant la pandèmia de la covid-19, de manera que potser hauran de tornar a estalviar més, cosa que reduirà la despesa. Les valoracions increïblement riques de les accions nord-americanes, especialment els gegants tecnològics que van créixer durant els últims anys, són vulnerables a una correcció, cosa que podria danyar encara més la satisfacció dels consumidors i dels negocis. I el mercat immobiliari continuarà sota tensió mentre les taxes hipotecàries coquetegen amb el 7%, no gaire lluny del seu màxim en dues dècades. Independentment de qui estigués al poder, totes aquestes tendències haurien augurat un creixement més lent. Amb un proteccionista agressiu i erràtic a la Casa Blanca, la desacceleració podria arribar abans i ser més pronunciada.