Estalviar llum, de la rentadora al Gran Col·lisionador d'Hadrons
Tothom, excepte els negacionistes més recalcitrants, sabia que el nostre ús dels recursos energètics era insostenible, però no ho hem volgut reconèixer fins que ens ha tocat directament la butxaca. I ara correm-hi tots a buscar solucions per rebaixar el rebut mensual de la llum. D’aquí l’explosió de les instal·lacions fotovoltaiques, fins al punt que les empreses que s’hi dediquen tenen llista d’espera, en part perquè no tenen prou operaris qualificats. Després, els consumidors que ja hem fet el pas ens trobem que es tracta d’un mercat tan incipient que els oligopolis tradicionals continuen fent de les seves amb unes insultants polítiques de compra de l’excedent d’energia. Això hauria d’obrir la porta a comercialitzadores més àgils i respectuoses, amb solucions encara en desenvolupament com les bateries virtuals.
Mentrestant, les marques d'electrodomèstics han detectat el terror dels consumidors davant el preu de l’electricitat, i en la recent fira IFA s’han afanyat a promoure l’estalvi energètic com a argument per vendre aparells: els fabricants principals asseguren que els seus models nous estalvien entre un 20% i un 70% d’energia respecte als anteriors, gràcies a dissenys més eficients i a l’ús d’algoritmes que optimitzen el funcionament segons factors com l’hora o la càrrega. L’etiqueta energètica de la rentadora, que fins ara només ens feia sentir bé, passa a ser un factor decisiu en la compra.
Com a mostra del que està passant a Europa amb l’electricitat, tinguem present que el CERN, el centre europeu de recerca nuclear, s’està plantejant aturar set dels seus acceleradors de partícules –i, per tant, interrompre els experiments que s’hi fan– per estalviar un 25% del consum elèctric i no haver d’aturar també el Gran Col·lisionador d’Hadrons, l’accelerador més gran del món i la principal instal·lació científica d’Europa, perquè EDF, la companyia elèctrica estatal francesa, ja no pot garantir-li el subministrament dels 200 megawatts de potència, un terç del consum total de la ciutat de Ginebra.