21 dies de feina per guanyar el mateix que el cap en una hora
La bretxa salarial a Espanya entre els que guanyen més i els que menys en una empresa és de les més altes d'Europa i només se supera a les ex-Repúbliques soviètiques
Treballar 21 dies per guanyar el que un altre guanya en una hora de feina lleugera. No és només la diferència que es podria donar entre un operari assalariat qualsevol i un futbolista com Leo Messi, que percep prop de 16 milions d'euros nets per any. És la bretxa que hi ha a Espanya entre el treballador més mal pagat d'una empresa i el seu primer executiu, cosa que representa una de les relacions més desajustades dins el conjunt de països europeus.
La bretxa espanyola
Segons una estimació duta a terme pel setmanari britànic The Economist , la bretxa salarial només és més extensa en tres països europeus: les ex-Repúbliques socialistes de Rússia, Ucraïna i Romania, on el treballador que guanya menys ha de treballar un mes sencer per endur-se el que el seu conseller delegat obté per una hora de feina.
Espanya és també el país de la Unió Europea on hi ha més diferència salarial entre el treballador més mal pagat i el que percep un salari mitjà. Respecte als salaris més baixos, l'hora de feina del conseller delegat equival a 21 dies de feina, i un treballador amb un salari mitjà ha d'anar set dies a la feina per rebre la mateixa quantitat.
A la banda contrària hi ha un país nòrdic, Noruega, on el repartiment de la riquesa en el si de l'empresa és molt menys diferenciat. Al país escandinau, el treballador més mal pagat d'una companyia ha de treballar tres dies per rebre el mateix que el primer executiu de la seva empresa per una hora de feina. En canvi, un treballador mitjà hi ha de dedicar prop de dos dies.
Salaris mitjans
Segons l'Instituto Nacional de Estadística (INE), el salari mitjà se situava el 2011 a Espanya en 22.776 euros, després d'uns anys de contenció i, fins i tot, reducció dels salaris en el conjunt de l'economia. El 2010, per exemple, els sous i salaris mitjans se situaven a Espanya en els 22.540 euros per any.
A Catalunya, els salaris també han evolucionat a la baixa durant els últims anys de crisi econòmica. El 2011 els costos laborals i salarials se situaven a Catalunya en 24.474,6 euros per any, per sobre de la mitjana espanyola. Aquests salaris més alts estan contrarestats, però, pel diferencial d'inflació de Catalunya amb l'índex de preus al consum (IPC) del conjunt d'Espanya, que el 2012 va arribar a les set dècimes.
A aquesta diferència en l'evolució dels preus al consum s'hi suma un cost més alt de l'habitatge de propietat a Catalunya, una de les comunitats amb els costos més alts, així com la taxa més alta d'impostos en tributs, com l'IRPF i l'impost als carburants.
Supersalaris
En la banda alta dels organigrames de les grans empreses, aquestes xifres mitjanes queden polvoritzades per unes retribucions d'un altre nivell. Les dades aportades per The Economist situen en 792 dòlars (uns 595 euros) la retribució que rep el màxim executiu d'una gran empresa espanyola per una hora de feina, que es concentra principalment en reunions. Això fa que, a més de ser un dels països amb una bretxa salarial més gran entre els que guanyen menys i els que més, Espanya sigui un dels països amb els supersalaris més alts. Només superen la retribució dels consellers delegats espanyols els italians, amb retribucions per hora que arriben als 957 dòlars (719 euros).
A les principals economies europees no s'arriba a aquests nivells. En el cas de França, per exemple, la retribució per hora d'un CEO (conseller delegat) se situa en 551 dòlars; a Alemanya, en 546 dòlars, i al Regne Unit, en 616 dòlars. Les estimacions de The Economist estan fetes basant-se en les dades de la Federació Europea de Treballadors.