Amb la mort de Josep Botet, un dels fundadors de Caprabo, el 3 d'abril, es perd un dels empresaris que van viure la transformació de la botiga de queviures tradicional en el supermercat actual
Els supermercats tal com els coneixem avui en dia eren en la dècada dels 50 una llegenda en una Espanya que tot just sortia de l'autarquia imposada pel franquisme. L'arribada dels carrets de la compra i les prestatgeries plenes de productes esperant que el client els agafés va suposar una autèntica revolució comercial. Josep Botet, un dels tres fundadors de Caprabo i un dels pocs empresaris que van fer el salt de la botiga de queviures al supermercat, va ser protagonista en primera persona d'aquest impàs.
Mort el 3 d'abril als 99 anys, Botet havia nascut l'any 1914 en una família que vivia d'una botiga d'ultramarins al carrer Diputació de Barcelona, una negoci del qual va prendre les regnes un cop acabada la Guerra Civil. Després de la postguerra, a mitjans dels anys 50, una delegació de funcionaris i empresaris espanyols van viatjar als Estats Units per prendre nota dels progressos de la primera economia del món amb l'esperit d'aplicar-los a Espanya. Tot i que Botet no hi va viatjar, sí que ho va fer el delegat a Barcelona de la Comisión de Abastecimiento y Transportes. Impressionat pels supermercats nord-americans, va explicar la seva experiència a Botet, un dels botiguers més actius dins del gremi dels ultramarins. Botet va parlar amb els seus amics Pere Carbó i Jaume Prat, també propietaris de botigues de queviures, i van decidir fundar una botiga d'autoservei, que van batejar amb les inicials dels tres cognoms. L'establiment, ubicat en un local de lloguer al carrer Sant Antoni Maria Claret, va suposar per a cada soci una inversió de 250.000 pessetes.
El primer Caprabo
L'experiència era pionera a Catalunya, on només hi havia un local d'autoservei experimental, i com recorda Pere Botet -el fill de Josep Botet- la mare de l'empresari el titllava de boig i l'advertia dels robatoris. "Us ho prendran tot!", l'avisava. L'auguri, però, va ser equivocat i mig any més tard obrien una segona botiga Caprabo. Un any després Botet es va vendre el negoci familiar del carrer Diputació, que havia conservat per si Caprabo fracassava.
Segons s'explica al llibre commemoratiu dels 50 anys de la companyia, els inicis de Caprabo no van ser gaire diferents dels de qualsevol altra botiga de queviures, i durant els primers anys Josep Botet s'ocupava ell mateix de repartir els productes per les botigues amb una furgoneta.
Diverses persones que van tractar Botet destaquen la seva capacitat de treball. A més, una portaveu de l'empresa explica que tot i que va cedir el relleu de la direcció als seus fills a mitjans dels anys 80, Josep Botet va seguir anant al despatx fins als 95 anys.
De fet, una de les seves cites preferides i que explica la seva mentalitat empresarial era: "El millor dia de la setmana és el dilluns. Encara queden sis dies per treballar!"
Botet només va rebre la formació bàsica de la seva època, però al seu esperit emprenedor i a la seva visió de negoci per aventurar-se a obrir el primer supermercat d'autoservei s'hi va sumar la voluntat de la seva dona, l'Antònia, que ara té 80 anys i que va tenir un paper clau en les decisions que van portar a la creació de Caprabo. Pere Botet destaca l'habilitat de la seva mare en les negociacions i el fet que aportés al negoci la picardia que li faltava al seu pare. Tot i que va començar de caixera, aviat es va fer càrrec de les compres de les botigues, sempre segons una altra de les màximes de Botet: "Per vendre bé, cal comprar bé".
Pagès aficionat
La implicació de Botet amb Caprabo va arribar al punt que al seu fill li costa recordar les aficions del seu pare fora de l'oficina. Tot i això, destaca que sempre que trobava un forat a l'agenda marxava a la masia que va heretar dels seus pares a la Segarra, on ajudava els masovers a treballar els arbres fruiters. Era una manera de tornar als orígens que tenia l'home que va portar la modernitat al comerç minorista.