El creador dels Cheetos: un mecànic visionari, vegetarià i fundador de Disneyland

El 1955, al cor del nou Disneyland d'Anaheim, a Califòrnia, en Frito Kid saludava els visitants. Estava fet de fusta i exhibia un gran barret de vaquer al cap. Els ulls, sempre oberts com plats. A la boca, un somriure gegant. Quan algú hi inseria una moneda, el ninot s'activava, es llepava els llavis i alliberava una bossa de Fritos que baixava lliscant per una rampa. “Deeeeelicious Fritos”, escopia amb veu infantil a través d'un altaveu rònec. "Acabats de sortir de la mina!", afegia en anglès.

El Frito Kid era el reclam més cridaner de la Casa de Fritos, un dels primers restaurants del parc i orgull d’un dels inversors fundacionals del nou Disneyland. A la carta s’hi servien plats mexicans ràpids i econòmics, acompanyats d’unes patates de blat de moro fregides i cruixents anomenades Fritos, molt populars als Estats Units. Al darrere del producte –i del restaurant– hi havia un personatge singular: Charles Elmer Doolin, un antic mecànic obsessionat amb el blat de moro, vegetarià radical i empresari visionari. No només havia estat capaç de transformar una recepta casolana en un fenomen nacional, sinó que al seu currículum també hi figurava la invenció dels Cheetos, una de les marques cabdals que Matutano comercialitza avui a Catalunya. Com s'ho va fer per crear el seu propi imperi?

Una inversió de 100 dòlars

Els clients del restaurant podien llegir la història de Charles Elmer Doolin a la mateixa carta que els repartien a taula. Al peu, un parell de paràgrafs resumien les peripècies del jove texà. Havia nascut el 1903 a Kansas City, en el si d’una família apassionada per la mecànica. El seu pare, enginyer i inventor, li havia ensenyat a desmuntar motors i a redactar patents, i de jove havia treballat al taller familiar de reparació de cotxes i pneumàtics. Més endavant, ja instal·lat a San Antonio, Doolin regentava una petita botiga de llaminadures, la Highland Park Confectionery, on venia gelats, caramels i galetes. Però la competència era ferotge i els gelats ja no es venien com abans. Volia oferir alguna cosa nova. Un producte econòmic, gustós i que no es fongués amb la calor.

El 1932 va entrar a dinar en una cafeteria de San Antonio i en va sortir amb una recepta que li canviaria la vida. Amb 100 dòlars prestats per la seva mare, acabava de comprar la fórmula d’una mena de galetes de blat de moro fregides que li havien servit d'aperitiu. Li havien encantat i sabia que podien agradar a moltes persones més. Aquell mateix vespre, a la cuina de casa, ell, la seva mare i el seu germà en van començar a produir amb bosses de cinc cèntims que van començar a repartir pel barri.

El producte era senzill, però també inconfusible: era cruixent, salat i tenia el gust intens del blat de moro fregit. Amb el nom de Fritos, aviat es van fer famosos a tota la ciutat. Doolin va patentar una màquina per augmentar la producció i va traslladar l’empresa a Dallas, on en pocs anys ja tenia diverses plantes, una xarxa de franquícies i un laboratori de recerca propi. El mecànic s'havia convertit en empresari i ja no arreglava motors: aleshores fabricava snacks i cultivava varietats pròpies de blat de moro en granges experimentals repartides per tot Texas. Les seves biografies expliquen que també era vegetarià i que gairebé no menjava fregits, sal ni greixos. Tampoc els dels seus productes.

Dels Fritos als Cheetos

L’invent dels Fritos només va ser el començament. A força d’experiments casolans, Doolin va topar amb una nova fórmula: un bastonet de blat de moro fregit i cobert amb pols de formatge. El va batejar com a Cheeto, i el va llançar l’any 1948. L’èxit va ser immediat, però la petita empresa familiar no podia abastir tot el país. Això el va portar a aliar-se amb Herman Lay, un altre pioner dels snacks, amb qui el 1961 acabaria fundant Frito-Lay. Dues dècades després d’aquella compra per 100 dòlars, la seva empresa ja facturava milions, tenia plantes de producció a tots els Estats Units i començava a expandir-se a l’estranger. El 1965, ja sense Doolin, que havia mort el 1959, Frito-Lay es va fusionar amb Pepsi-Cola per formar el gegant alimentari PepsiCo. 

Avui els Cheetos són presents a mig món i a Catalunya es venen sota la marca Matutano, dins l’univers gegantí de PepsiCo. Se’n fan edicions especials, sabors temporals, col·laboracions amb marques de tota mena i formats per a tots els gustos.